Un estudi liderat per investigadors de l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers ha assenyalat que la sequera és la principal raó del descens de població d'ocells i papallones al Mediterrani.
La investigació, publicada a la revista Scientific Reports, ha analitzat les dades de 25 anys de seguiment de papallones ―amb el programa Butterfly Monitoring Scheme― i de 17 anys seguint aus ―amb el programa Seguiment Ocells Comuns a Catalunya― duts a terme a Catalunya.
Els resultats han apuntat que les tendències d'ambdues poblacions estan relacionades amb les preferències de precipitació per davant de les temperatures.
El coautor de l'estudi, Sergio Herrando, ha assenyalat que "les papallones, especialment durant els estadis d'eruga, no poden suportar la sequera extrema, s'assequen i moren", mentre que els ocells tenen una resistència més important.
Falta menjar
D'altra banda, Herrando ha afirmat que en zones d'alta muntanya "si coincideix un descens de la precipitació amb la temporada de cria d'aus, es pot produir una falta de menjar" que posi en perill la criança i per aquesta raó, la presència d'aigua és important per entendre els canvis en la biodiversitat.
A més d'experts d'ambdós organismes, també han col·laborat investigadors del Centre de Ciència i Tecnològia Forestal, del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i de la Universitat d'Évora (Portugal).