Investigadors de la unitat d'Etologia i Benestar Animal de la Universitat CEU Cardenal Ferrera de València i de la Universitat de Pisa (Itàlia) demostren en un estudi que els lleons marins badallen per ansietat i no només per son, ja que la freqüència dels seus badalls augmenta immediatament després d'un conflicte social entre membres del mateix grup.
La investigació està publicada a Scientific Reports, del grup Nature, després que els professors Clara Llamazares, Federico Guillén i Elisabetta Palagi analitzessin durant 14 mesos el comportament de la colònia de lleons marins sud-americans de l'Oceanogràfic de València, amb una estructura social similar a la de les colònies que viuen en hàbitats naturals, detalla el CEU en un comunicat.
Encara que les imatges més freqüents dels lleons marins mostren aquests animals obrint les seves mandíbules en amplis badalls, aquest estudi recent conclou que no només badallen per somnolència: els badalls augmenten la seva freqüència en els lleons marins immediatament després de situacions de conflicte social entre ells i tant entre els agressors com entre les víctimes, per la qual cosa poden associar-se a situacions d'ansietat i estrès.
El badall és un comportament que els humans comparteixen amb bona part dels animals vertebrats. Després del badall hi ha possibles explicacions fisiològiques, com la termoregulació o la somnolència, però també socials, que han estat menys estudiades i poden respondre al mateix patró en espècies molt diferents.
Per investigar aquestes causes socials, és interessant observar el badall en animals amb certa complexitat cognitiva i que viuen en grups socials cohesionats, com primats o mamífers marins. En aquest cas, demostren per primera vegada que el badall pot estar condicionat per factors molt similars en moltes d'aquestes espècies que comparteixen aquest comportament.
De fet, els especialistes evidencien l'ansietat com una de les causes del badall en una espècie encara no estudiada, els lleons marins, amb la col·laboració d'Elisabetta Palagi (Universitat de Pisa). Aquesta investigadora va detectar recentment la mateixa causa en un estudi sobre els lèmurs de Madagascar.
"Estem trobant en noves espècies una cosa que havia estat evidenciada per la cèlebre etòloga Jane Goodall en els seus primers estudis sobre ximpanzés al Parc Nacional Gombe Stream, on va observar que els badalls d'aquests animals s'incrementaven en presència d'humans", explica la professora de la CEU UCH Clara Llamazares.
En aquestes situacions, els animals badallen amb més freqüència que en altres contextos, per la qual cosa és una conducta que es considera indicador d'una situació social que els resulta estressant. Els lleons marins badallen immediatament després de viure situacions de conflicte entre si, "com a mecanisme alliberador d'estrès".
També per empatia?
Les conclusions del primer estudi sobre el badall en una espècie de mamífer marí també revelen que els lleons marins badallen d'una forma similar a altres animals en molt diversos aspectes, així com que les funcions que compleix el badall en ells són molt similars a les d'altres espècies, inclosa la humana.
Per això, els investigadors volen continuar amb l'estudi de les causes socials del badall en aquests animals. El següent pas serà analitzar si en els lleons marins també es produeix un efecte contagi del badall que pugui atribuir-se a l'empatia entre iguals.
Com en el cas de l'ansietat, el seu objectiu és confirmar l'empatia com a causa del badall en aquests animals encara no estudiats en aquest aspecte. En definitiva, "una nova aportació per corroborar que comportaments tan naturals en els humans com badallar ens situen més a prop del que pensem de moltes espècies animals".