L'arribada sense aturador de cayucos a El Hierro ha irromput amb força a la campanya electoral. El candidat del PP per Barcelona, Xavier García Albiol, va demanar diumenge el desplegament de l'Armada, mentre que el líder de Vox, Santiago Abascal, va elevar el to aquest dilluns: "Les Canàries per als canaris, i Espanya per als espanyols. Prou d'invasió migratòria!". Mentrestant, el govern de l'arxipèlag està desesperat i el seu president, Fernando Clavijo, vol proves que l'executiu estatal ha sol·licitat el desplegament de Frontex a les costes del Senegal i de Gàmbia, alhora que ha reclamat més reforços sanitaris. A més, diversos sindicats policials han demanat més mitjans. Amb tot, és oportú preguntar-se què passa a les Canàries, on han arribat més d'11.000 migrants i més de cent cayucos en només quinze dies.
Les dades surten de l'últim balanç del Ministeri de l'Interior, publicat aquest dilluns, que reflecteix el pic d'arribades a les illes en la primera quinzena de novembre. Concretament, hi han arribat 11.037 persones a bord de 106 embarcacions precàries fins diumenge. Aquestes xifres inclouen les arribades de dissabte passat, quan l'arxipèlag va batre el rècord d'arribats en un únic dia, amb 1.580 persones en quinze cayucos rescatats des de tres illes. Per comprendre com són d'elevades aquestes xifres, només cal veure que en tot l'octubre hi van entrar només 6.194 persones. És a dir, que en quinze dies de novembre gairebé s'han doblat les xifres totals d'octubre. És en aquest context que el govern espanyol celebra aquest dimarts la Comissió Interministerial d'Immigració, amb la presència especial del president Clavijo.
Un canvi dràstic de tendència: per què?
Encara més, l'informe d'Interior reflecteix un canvi dràstic de tendència: en comparació amb l'any passat, des del primer de gener fins al 15 de novembre, han arribat a les Canàries 24.364 persones, un 65,9% més que el 2025, quan les arribades a l'arxipèlag havien descendit un 67,2% en la primera meitat de l'any. A escala estatal, el balanç revela un augment del 39,4% de l'arribada irregular de persones respecte de l'any passat. Concretament, enguany han arribat 44.238 persones, la majoria (39.445) per via marítima. Tanmateix, la xifra de pasteres o cayucos ha augmentat només un 3%, de 1.121 el 2025 a 1.154 el 2026. Cal tenir en compte que les dades no inclouen l'entrada massiva a Ceuta dels dies 30 i 31 de juliol, però sí que inclou la crisi migratòria a les Balears.
L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha relacionat aquest canvi de tendència, aquest repunt de les arribades de migrants a les Canàries, amb la reactivació de les sortides des del Senegal, com també amb unes condicions meteorològiques i marítimes "més favorables" per a la navegació —durant la tardor sol augmentar l'activitat a la ruta cap a les Canàries. Hi coincideix en el diagnòstic la directora general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Mónica López, que ha destacat un canvi en les dinàmiques del flux migratori: després de dos mesos dominats per sortides des del sud del Marroc i el Sàhara Occidental cap a Lanzarote i Fuerteventura, en els últims dies ha retornat la ruta tradicional de cayucos procedents del Senegal i Gàmbia, amb El Hierro com a destí.
La relació entre les Canàries i les Balears
Segons López, l'origen d'aquest repunt es troba en inestabilitats a l'Àfrica occidental, la pressió exterior del Pacte Europeu de Migració i Asil, i el tancament de la frontera a Mauritània, en combinació amb les condicions meteorològiques favorables. "S'ha generat una borsa de persones que encara estan buscant la forma de poder arribar a Europa", ha assenyalat. L'experta afegeix que a tot plegat cal sumar la manca de perspectives socioeconòmiques: "Hi ha molta població jove que no té futur i demana canvis polítics" —en relació amb el Senegal.
La directora del CEAR descarta una relació directa entre la ruta migratòria cap a les Canàries i cap a les Balears, que va créixer durant la primera meitat de l'any, però matisa: "No necessàriament el fet que baixi una ruta significa que augmenti l'altra. El que sí que sabem és que la lògica de migracions fa que les persones es desplacin i busquin on puguin tenir una oportunitat de sortir cap al continent europeu". Els perfils són diferents: la via canària acull gent predominantment de l'Àfrica occidental (Mali, Senegal, Mauritània), mentre que la ruta balear concentra persones de la Banya d'Àfrica i l'Àfrica Oriental (Somàlia, Sudan).