Si amb alguna imatge heu topat, i segur que us ha quedat clavada a la retina aquesta primavera en obrir Instagram o Facebook, aquesta haurà estat, sens dubte, alguna de les milers de publicacions d’amistats o familiars enmig dels camps de colza (Brassica Napus) que tenyeixen de groc bona part del territori català.
Uns camps de conreu que durant els mesos d’abril i maig es tenyeixen d’un color groc molt viu, que dona com a resultat uns paisatges fabulosos i molt instagramejables, ideals per a aconseguir molts likes, comentaris i comparticions. Uns m’agrada, però, que no són compartits pels propietaris i pagesos que conreen els propis camps, que després veuen per la xarxa com molts usuaris trepitgen i destrossen part del seu cultiu per fer-se la fotografia.
Camps de colza florits amb el Montgrí de fons
Per què la colza triomfa a les xarxes?
Si per algun motiu els camps de colza conreats i florits triomfen a la xarxa, no és pel benefici que se n’obté, sinó per les tonalitats i els colors que es poden aconseguir amb els paisatges que ofereixen un cop el cultiu està en flor. Les flors de la colzasón flors cruciformes, amb 4 sèpals grans que s’alternen amb els pètals en forma de creu amb sis estams. Com a resultat? Uns paisatges immillorables.
Però no tots els triomfs són bons per a tothom. El que fa que alguns sumin imatges d’èxit als perfils de les xarxes socials, per a d’altres, suposa una intromissió a la propietat privada i els perjudiquen les destrosses que poden provocar els que s’endinsen als camps de colza trepitjant part de la terra que uns pagesos han cultivat dedicant-hi un valuós temps i esforç.
La publicació de l'Oriol a Facebook va aconseguir un ampli ressò a la xarxa
L’Oriol Barcons és un pagès de Pals (Baix Empordà) que a principis d’abril, coincidint amb l’augment del turisme a la zona els festius de Setmana Santa, va denunciar públicament per Facebook la intromissió de tots aquells que s’endinsaven a l’interior dels camps de colza per fer-se fotografies. “Entrant a l’interior dels camps, xafes i trepitges la feina d’una persona que ha invertit un temps i uns diners a cultivar els seus terrenys”, apunta el jove empordanès, en declaracions per aquest mitjà.
Aquesta publicació acumula centenars de comentaris i de comparticions, on precisa que no el molesten les fotografies en si, al contrari: “Valoro molt veure les imatges, perquè es nota que la gent valora la nostra feina. Els que treballem al camp només diem que les fotografies es facin des de fora”. Un gest que suposa el respecte per la feina dels que es dediquen a la terra i que, com a resultat, s’obté una fotografia amb els mateixos efectes que si es prengués uns metres més endins.
Girona, la província on més es conrea
Segons dades provisionals del 2021 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Girona és la província amb una major superfície de colza cultivada, amb 5.500 ha. La segueix la província de Barcelona, amb 4.200 ha, Lleida amb 2.200 ha i Tarragona amb 415 ha. Unes dades similars a les de l’any anterior, el 2020, quan Girona també es trobava al capdavant d’aquest cultiu en terres catalanes (5.852 ha com a xifra definitiva, seguida de les 4.263 ha de la província de Barcelona).
Imatge d'un camp de colza feta des de fora el conreu
El cicle del conreu de colza
El cicle de la colza al territori català acostuma a donar-se cada tres anys, a causa de la Política Agrària Comuna (PAC) i al compliment del Greening, que incentiven les bones pràctiques mediambientals als cultius i vetllen pel correcte manteniment de les superfícies.
La colza se sembra entre setembre i octubre, i entre les seves propietats destaca la seva excel·lent rotació amb els cereals d’hivern, ja que n’incrementa el rendiment, així com el control de les males herbes. A més, millora l’estructura del sòl per la seva arrel pivotant, evita l’erosió del terreny, trenca el cicle de plagues dels cereals i és de gran demanda per a la indústria, motiu principal pel qual es cultiva.
“Com a mínim fins d’aquí a tres anys no en tornarem a cultivar”, apunta el pagès, que n’assegura les propietats beneficioses pels nutrients que aporta a la terra així com pel control de les males herbes, “un dels problemes principals que tenim”.
Què s’extreu del cultiu de colza?
Els mesos de maig i juny són temps de collita. Els camps perden el color groc característic, i amb la collita que s’extreu, es produeix oli per al consum humà, farina, farratge, pinso, i serveix també per a la producció de biodièsel.
Uns usos —sobretot el de l’oli— ben acceptats a la resta de la Unió Europea, a diferència d’Espanya, on encara és present l’estigma de la crisi sanitària del 1981, quan centenars de persones es van intoxicar després d’haver consumit oli de colza.