Immersos en la segona onada del coronavirus, que sembla haver donat un respir durant els mesos d’estiu, la situació es complica de nou. Es repeteix l’escenari de principis d’any amb l’arribada d'una nova onada de contagis, UCI a punt de col·lapsar-se i noves restriccions per frenar la pandèmia.

En aquest context, una de les problemàtiques que més preocupen els experts és la salut mental i emocional ja que, segons detallen, s’ha experimentat un notable increment de peticions per part dels usuaris. Per aquest motiu, hem conversat amb Òscar Pino, coordinador del centre de salut mental de l'Hospital Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).

Psicoleg Oscar Pino - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Pino explica que vivim una situació complicada perquè venim d'un confinament total i d'un any dur des d'un punt de vista emocional i psíquic. El psicòleg alerta que el principal problema que tenim arran d'aquesta situació és la incertesa. “Hem hagut de deixar de fer activitats que fèiem, hem tingut familiars malalts i alguns de nosaltres també hem emmalaltit. Hem viscut esdeveniments vitals estressants, i això genera una repercussió en tot l'estat d'ànim, els nivells d'angoixa i l'ansietat”.

Una de les coses que més preocupa de cara el futur és l’economia”

“Una de les coses que més preocupa de cara el futur és el tema econòmic. Hi ha estudis que posen de manifest que les crisis econòmiques per si mateixes provoquen problemes de salut mental, d’altres estudis relacionen una disminució del PIB amb un augment de suïcidis”. El psicòleg apunta que amb la crisi de 2008 es va notar molt l’augment de peticions de problemes relacionats amb la salut mental, “amb la magnitud d’aquesta crisi, augmentarem molt més aquestes peticions per part d’usuaris que demanen ajuda”.  

Preguntat sobre com s’ha de gestionar l’actual pandèmia amb els nens i nenes, Pino diu que “explicant-los tota la veritat, sense mentir-los ni enganyar-los; és una situació complexa en la qual també s’han de responsabilitzar”. I amb la gent gran, el grup poblacional més vulnerable a la pandèmia? “Se’ls ha de donar una informació veraç i concreta, explicant-los la situació sense infantilitzar-los, tenint en compte que ells han de prendre les seves decisions”. Pino detalla que són el grup poblacional que pateix més la sensació de solitud i aïllament.

Com fer front a les quarantenes i els aïllaments? 

Davant d’una situació com l’actual, on les dades de contagis no paren de créixer, els aïllaments i les quarantenes es troben a l’ordre del dia. Però com es pot fer per superar aquest temps tancats a casa sense perdre el nord?  

L’expert ho té clar, davant d’una situació d’aïllament és important “mantenir l’optimisme, pensar a llarg termini i fer ús de l’oci que tenim a l’abast per poder entretenir-nos”. En definitiva, “ocupar el temps; no és bo estar-nos sense fer res i donar-hi voltes”. Continuar teletreballant i trobar estones per fer esport és una bona opció sempre i quan els símptomes ho permetin, assegura l’expert en psicologia, que recorda que des del COPC s’ha publicat una guia de pràctiques pel confinament amb recursos per passar millor aquest període.  

Psicòleg Oscar Pino - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

La sobreinformació no és bona

Estar sobreinformats en un moment com l’actual “és un dels principals problemes de la pandèmia”. Així ho descriu l’expert, que utilitza el terme infodèmia -descrit per l’OMS-, per fer referència a la sobrecàrrega d’informació falsa, la desinformació que genera una alarma generalitzada i les teories conspiratives que han sorgit arran del coronavirus. “El periodisme d’impacte, el que intenta mobilitzar a base de clics, provoca notícies que són emocionalment impactants, i molt sovint són dolentes. Això fa que hi hagi una sobreinformació -moltes vegades no del tot ètica-, que fa que molta gent s’estigui angoixant més del compte”.

Pino fa referència sobretot a la gent gran que pateix aquest excés d’informació, perquè “no tenen unes vies d’oci més enllà dels canals de televisió oficials, on són bombardejats per programes i notícies relacionades amb la Covid-19”. Un fet que els impossibilita la desconnexió amb altres estructures d’oci vinculades a l’entreteniment com poden ser Netflix, HBO, etc.

La major part de nosaltres no tenim estudis en epidemiologia per poder extreure conclusions ni interpretar les notícies que rebem

“La major part de nosaltres no tenim estudis en epidemiologia per poder extreure conclusions ni interpretar les notícies que rebem. Agafes un taxi i el taxista et parla de la R de contagi, quan fa dos dies era un terme exclusiu de l’àmbit de l’epidemiologia clínica”. Un problema que cal frenar i per tal de poder rebre informacions contrastades i verídiques.

El problema del dol ajornat

Després de superar una primera onada, el professional recorda com molts pacients van perdre familiars als hospitals i no van poder fer els rituals en els quals estem acostumats a viure en la nostra cultura. Pino posa de manifest que “cal no oblidar que els enterraments i els funerals són rituals que es fan pels que estem vius, els morts ja no hi són i no ho necessiten”. Són uns actes que es fan per pair les pèrdues i que molts pacients, segons l’expert, asseguren no haver pogut superar.

És bo intentar fer algun tipus de cerimònia de comiat amb la família o acte simbòlic

Des del centre de salut mental que coordina Pino, s’ha establert un grup de dol de teràpia grupal per expressar totes aquestes situacions i per acollir tothom qui ho necessiti. Per tots aquells casos en què no ha estat possible el comiat, “és bo intentar fer algun tipus de cerimònia amb la família o acte simbòlic”. 

Augment de casos a les consultes

Pino detalla que a les consultes es troben amb diferents situacions. Per una banda, amb els pacients que han patit situacions molt estressants als hospitals, que han estat a punt de morir o que han tingut familiars que han perdut la vida. “Aquests, acostumen a fer una simptomatologia de tipus ansiós, han agafat por a la mort”. D’altra banda, el psicòleg alerta de l’augment de peticions per part del personal sanitari. “Han estat i segueixen estant a primera línia i acostumen a presentar una simptomatologia compatible amb un trastorn d’estrès posttraumàtic amb una situació d’estrès perllongat en el temps”.

El personal sanitari ha experimentat un augment de peticions a les consultes dels psicòlegs

D’altres casos que tracten són tots aquells pacients que ja presentaven quadres clínics previs a la pandèmia i que durant el confinament van haver de suspendre algunes de les seves activitats. Per acabar, Pino ressalta que amb l’actual situació “no podem donar altes, cosa que, en altres anys, els pacients milloraven i teníem menys volum de feina”.

Psicoleg Oscar Pino - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Quan s’ha d’assistir a la consulta per demanar ajuda? 

El psicòleg alerta que s’ha de demanar ajuda “quan hi ha una sensació de pèrdua de control”. Pino recorda que tant els professionals de la psicologia com els de la psiquiatria són un servei essencial i que sempre que es cregui convenient, es pot recórrer al metge de família que valorarà cada cas per si es tracta d’una simple preocupació o bé cal derivar-lo a un professional.

Pino vol acabar amb un missatge optimista i assegura que “igual que ens en vam sortir de la primera onada, ens en sortirem d’aquesta i d’una tercera, si arriba”. “Hem patit coses molt pitjors al llarg de la història de la humanitat, altres pandèmies, guerres, i ens en sortirem també d’aquesta”. El psicòleg apunta que “l’espècie humana ha mostrat que és molt més resilient davant l'adversitat del que en un inici es pot pensar; tenim molta capacitat de resistència”.