Olot és més a prop de decidir el futur d'una de les seves tradicions més emblemàtiques, els correbous a les Festes del Tura. Els olotins i les olotines decidiran en una consulta de l'1 al 7 de juny si la ciutat manté aquesta festa taurina, que compta amb defensors i detractors. Entre els crítics es troben les entitats taurines, que han amenaçat de dur l'alcalde i el consistori d'Olot als jutjats en cas que la consulta segueixi endavant.

A principis de maig, la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya (FETC) va enviar un burofax a l'alcalde del municipi, Josep Maria Corominas (CDC), segons va informar la web taurina Vadebraus.com. En aquesta carta, el president de la citada federació, Francisco March, s'acull a la llei de protecció de la tauromàquia del 2013 i la legislació de regulació de festes tradicionals amb bous del Parlament del 2010, en la qual hi havia, a més, una especial menció a Olot com a "localitat protegida per la seva tradició taurina".

March conclou que la consulta proposada pel govern municipal i que compta amb el suport dels grups ecologistes és "il·legal i anticonstitucional" i considera que la intenció de l'Ajuntament és atemptar contra les tradicions, ja que "el correbou té quasi 400 anys d'història".

La pregunta triada pel govern municipal és "Olot ha de deixar d'organitzar correbous?". Tots els ciutadans empadronats al municipi i majors de 16 anys hi poden participar a través del web del consistori amb una identificació lliurada per l'Ajuntament i el DNI. S'han organitzat diversos debats, en què hi participaran alguns dels regidors de la corporació municipal, abans de la consulta. Tot, perquè els olotins puguin posicionar-se a favor o en contra d'aquesta qüestió decisiva. D'altra banda, aprofitant l'ocasió, Olot també consultarà si el consistori ha de mantenir la carretera que ha de treure trànsit del centre del poble.

El procés per convocar la consulta

La consulta ciutadana sobre el futur dels correbous a la ciutat va ser proposada després que la Fundació Fauna impulsés una iniciativa a través de la plataforma Change.org. La iniciativa va assolir fa dues setmanes més de 8.000 signatures. El juliol del 2015, l'oposició del consistori -ERC, CUP, Olot en Comú- va votar en contra de celebrar el correbou en les festes del Tura. L'equip de govern, conformat per CiU i PSC, va constatar la seva solitud davant l'èxit de la iniciativa web i del vot contrari de la resta de partits del consistori.

Aleshores, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, va decidir convocar una consulta el primer semestre del 2016 per aclarir el posicionament dels olotins sobre el futur d'aquesta festa taurina. No obstant això, ja es va apuntar que la consulta no tindria caràcter vinculant, per la qual cosa la decisió final recaurà sobre el govern municipal. El fet més paradoxal és que Olot es va declarar ciutat antitaurina i amiga dels animals l'any 2004 i el 2006 va prohibir les corrides de toros però en paral·lel des d'aleshores s'han mantingut els correbous en el marc de la festa major del municipi.

Olot i la tradició taurina

Els toros tenen una llarga tradició a Olot. De fet, les primeres festes de toros documentades a Catalunya són a Olot i Ulldecona en el segle XVII. Ja aleshores, a la capital de la Garrotxa, es feien festes de toros en corda a la plaça. Tot i que avui la majoria de les festes taurines es concentren al sud de Catalunya -Baix Ebre i Montsià-, indrets com Cardona i la capital de la Garrotxa han mantingut aquest tipus de celebracions. Durant el segle XIX, les festes evolucionen cap a una combinació entre les corrides de toros i els correbous en moltes ciutats importants del Principat, com Cardona, Figueres, Tortosa, Barcelona i també Olot, altre cop. Per entendre la importància de la tradició taurina de la ciutat convé recordar que la plaça de toros d'Olot, construïda el 1859, és la més antiga de Catalunya.