Noves troballes desmenteixen creences molt arrelades sobre Pompeia, segons ha informat el Parc Arqueològic aquesta setmana. Concretament, nous descobriments en aquest jaciment del sud d'Itàlia han revelat que la ciutat va ser tornar a ser ocupada després de la devastadora erupció del Vesuvi l'any 79 de la nostra era. Això vol dir que no va quedar totalment abandonada després del desastre, com crèiem fins ara. Durant les excavacions a l'Insula Meridionalis, es van trobar restes que demostren que supervivents i persones sense llar —d'altres regions, probablement— van tornar-hi per viure entre les ruïnes. Va ser un assentament improvisat que va persistir fins al segle V, quan l'erupció de Pollena va provocar l'abandonament definitiu de la zona.
Pompeia tenia una població estimada d'uns 20.000 habitants, abans de la tragèdia. L'any 1748 van començar les excavacions i, des d'aleshores, s'han identificat unes 1.300 víctimes, tot i que se sospita que van morir moltes persones més intentant escapar del centre urbà. Després de l'erupció, no tots els habitants tenien els mitjans necessaris per començar una nova vida a una altra banda. És per això que alguns antics residents van optar per tornar a "la ciutat destruïda de la qual encara s'intuïen els pisos superiors dels edificis", mentre que altres persones de fora van trobar a Pompeia un lloc on assentar-se i excavar a la recerca d'objectes de valor —tot i el risc de trobar restes humanes en descomposició.
De ciutat a campament precari
"A jutjar per les dades arqueològiques, havia de ser un aglomerat on les persones vivien en condicions precàries i sense les infraestructures i serveis típics d'una ciutat romana", segons el Parc Arqueològic. Aquestes persones van començar a habitar de forma estable els pisos superiors dels edificis que encara afloraven entre un "desert de cendra", tot i que la vegetació va tornar a prosperar aviat. A més, l'emperador Tito va intentar rellançar la ciutat després de la catàstrofe, enviant-hi dos excònsols per gestionar-ne la recuperació. Però l'intent va fracassar, i Pompeia mai no va tornar a ser el nucli vital que havia estat abans del desastre.
El director del lloc arqueològic, Gabriel Zuchtriegel, ha descrit la Pompeia posterior a l'any 79 com "un aglomerat precari, una mena de campament o favela entre les ruïnes encara reconeixibles". Segons ha explicat, aquestes evidències havien estat ignorades en excavacions prèvies i ara conviden a reflexionar sobre la "memòria arqueològica", sovint oblidada a favor d'episodis més cridaners. "En l'afany per preservar els nivells del 79, amb els seus frescos i mobiliari intacte, les petjades d'aquesta reocupació precària van ser remogudes sense documentació. Gràcies a les noves excavacions, ara emergeix una Pompeia post 79 més complexa, menys ciutat i més campament improvisat", ha assenyalat Zuchtriegel, que ha indicat que la destrucció provocada pel Vesuvi "ha monopolitzat la memòria històrica".
Imatge principal: contenidor de gàrum fet servir durant la reocupació de Pompeia / Parc Arqueològic de Pompeia