Es manté intensament la lluita dels agricultors de Ponent contra els conills. Ara, guardes de caça de la Reserva Nacional Freser i Setcases han instal·lat gàbies trampa per poder capturar els conills i posteriorment sacrificar-los al vedat de caça de Tàrrega. És una de les accions del pla de xoc que es va anunciar el mes de febrer per combatre la plaga, des que el Departament d'Acció Climàtica va declarar l'emergència cinegètica. La mesura consisteix a capturar els conills als llocs on estan produint aquests danys, en un sistema que fa que els conills s'estressin el mínim possible mentre estan atrapats, ja que les gàbies es revisen diàriament, segons ha explicat a l'ACN el cap de la secció d'activitats cinegètiques del Departament, Francesc Cases. 

Dos guardes de la Reserva de Caça de Fresser i Setcases capturant un conill
Dos guardes de la Reserva de Caça de Fresser i Setcases capturant un conill / ACN

Els conills queden atrapats a les gàbies

Cases defensa que aquesta és la manera d'actuar "de forma quirúrgica" on hi ha el problema, és a dir, entre els caus dels conills i els camps de cultiu. "Els conills queden atrapats i tranquils fins que els guardes passen a revisar les gàbies i els recullen vius" En aquest moment, els posen en un sac i posteriorment els sacrifiquen. Els impulsors de la mesura asseguren que l'objectiu no és caçar el màxim nombre de conills possible sinó comprovar que amb les captures es redueixen els danys.

El Departament ha començat a actuar a diferents zones de tres comarques on s'ha declarat l'emergència cinegètica. Els conills estan provocant problemes a totes les comarques de Ponent: Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segarra, Segrià i Garrigues. Per aquest motiu, es va anunciar un pla de xoc el passat 17 de gener. De manera temporal, les actuacions han estat assumides per guàrdies de les reserves nacionals de caça de Catalunya fins que estigui a punt el dispositiu de brigades de captura de conills que entraran en funcionament de cara a finals de la setmana vinent.

La mesura dona fruits

Per la seva banda, Eduard Marçal, guarda de caça de la Reserva Nacional de Caça Freser i Setcases, ha explicat que ells no són experts en conills, ja que acostumen a treballar amb "grans angulats" com isards, cabirols o senglars. Amb tot, assegura que els ha sorprès la manera d'actuar dels conills que hi ha per la zona de la plana de Lleida. En aquest sentit, ha valorat positivament l'aprenentatge que estan adquirint sobre comportaments i mètodes per poder-los capturar. "Era una espècie que no dominàvem i de moment la cosa sembla que dona fruits", ha destacat. D'altra banda, Francesc Cases, ha insistit que les mesures com la de les gàbies trampa o la prova pilot amb xarxes que es va fer la setmana passada a l'estany d'Ivars i Vila-sana, són complementàries a l'activitat cinegètica que es porta a terme durant tot l'any amb el conill. La proliferació d'aquesta espècie ha fet que el període de caça s'hagi ampliat a tot l'any.

Alejandro Domingo, pagès i president del vedat de caça de Tàrrega, ha reconegut que la de la plaga de conills és una realitat que no "és gens fàcil" per al sector, ja que hi ha pèrdues econòmiques molt importants i a moltes finques fins i tot enguany no s'ha sembrat. En aquest sentit, ha valorat molt positivament totes les eines que el Departament està posant a disposició per combatre i capturar els conills. Domingo apunta a la caça com la mesura més eficient, però no descarta que en un futur, potser caldrà plantejar que cada pagès tingui la seva parcel·la "resguardada" amb sistemes com tancats perimetrals per incrementar així la protecció i evitar més danys.