El govern espanyol aprova aquest dimarts en Consell de Ministres la nova llei del dret a l'honor, que té com a objectiu principal actualitzar una normativa vigent des de fa 43 anys i que, per tant, no contemplava els reptes tecnològics actuals. La iniciativa neix amb la finalitat de fer front a les noves formes d'intromissió il·lícita que han sorgit amb l'auge de la intel·ligència artificial i l'ús massiu de les xarxes socials. Aleshores, quins canvis inclou sobre l'ús de la IA? Des de l'executiu estatal consideren que la reforma del dret a l'honor representa una fita per adequar el marc jurídic a la realitat digital del segle XXI, garantint una protecció més robusta davant dels abusos tecnològics. Ara, el projecte continuarà el seu camí al Congrés dels Diputats.
D'una banda, una de les novetats més destacades de la nova llei és l'ampliació de la protecció davant dels deepfakes o, en català, hipertrucatges. És a dir, els muntatges de vídeo ultrarealistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l'objectiu de desinformar o difamar. El text considera il·lícit l'ús o difusió de la veu o la imatge d'una persona que hagi estat creada, simulada o manipulada tecnològicament per dotar-la d'una aparença extremadament realista, amb la idea de protegir la ciutadania davant de continguts que falsifiquen accions o declaracions que mai no han tingut lloc.
Dels 'deepfakes' al consentiment digital
D'una altra, la norma posa el focus en el comportament dels usuaris a les xarxes socials, i estableix que compartir imatges personals no implica una "llibertat absoluta" perquè tercers puguin utilitzar-les. Els límits del consentiment s'hauran d'avaluar segons diversos factors, com ara la finalitat de la publicació, el context en el qual es va produir i les expectatives raonables de la persona afectada. En aquesta línia del consentiment, també fixa els 16 anys com a edat general per prestar consentiment per a l'ús de la pròpia imatge, tot i que qualsevol consentiment serà invalidat si el seu ús menysprea el dret a l'honor del menor.
La llei també vol dotar els jutges de més eines per ponderar la gravetat de les intromissions, de manera que s'estableixen per primer cop criteris clars per determinar les indemnitzacions: la gravetat de les expressions utilitzades, els actes previs o l'exposició prèvia de la persona afectada, la reincidència de l'infractor i la repercussió social i la durada de la intromissió, entre altres. Finalment, prohibeix que les indemnitzacions tinguin un caràcter simbòlic i permet que els magistrats puguin ordenar la publicació de la sentència condemnatòria al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).