Nou cop dur contra la llei de contenció de rendes de Catalunya. Quatre setmanes després que el Tribunal Constitucional anul·lés bona part d'aquesta normativa, afectant especialment punts relatius a la congelació o baixada dels preus dels lloguers en les zones de "tensió residencial" de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants, el mateix òrgan ha anunciat que tomba els articles 14, un incís del 16.1, el 17 i el 18. Aquests punts tenen a veure amb el règim sancionador, l'obligació de reallotjament i el compliment de presentar o formular una oferta de lloguer social en cas d'exclusió residencial com a pas previ a l'inici del procediment judicial de desnonament. Aquests han estat declarats inconstitucionals i nuls.
L'article 14 de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d'arrendament d'habitatge és relatiu al règim de control i sancionador aplicables en cas d'incompliment de la normativa. Aquestes mesures sancionadores que s'executaven són les que s'havien determinat en una altra legislació sobre habitatge, que és la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Sobre la part que el Tribunal Constitucional ha tombat de l'article 16.1, que fa referència a la implementació d'infraccions lleus en el cas de "no fer constar l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, o, si escau, l'import de la renda del contracte d'arrendament anterior, en la publicitat d'habitatges per llogar que inclogui el preu del lloguer, en les ofertes d'arrendaments urbans d'habitatges o en els contractes d'arrendaments urbans d'habitatges", afecta només al que diu "o, si escau, l'import de la renda del contracte d'arrendament anterior".
Els altres dos punts anul·lats pel TC són el 17, que era una modificació d'un dels apartats de l'article 5 de la Llei 24/2015 sobre mesures urgents per fer front a l'emergència d'habitatge i la pobresa energètica. L'articulat especificava que "una vegada verificada la situació de risc d'exclusió residencial, d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2, i una vegada formulada l'oferta de lloguer social, en els termes de l'apartat 7, si els afectats la rebutgen, el demandant pot iniciar el procediment judicial, per mitjà d'una demanda acompanyada necessàriament de la documentació que acrediti que s'ha formulat l'oferiment de lloguer social". L'altre article declarat inconstitucional és el 18, vinculada a l'obligació de reallotjament, i que també es tractava de la modificació d'un dels punts de l'article 15 de la Llei 4/2016 sobre mesures de protecció per a persones en risc d'exclusió residencial: "L'obligació de reallotjament és aplicable abans de l'adquisició del domini en el cas a què fa referència l'apartat 2.a, o amb anterioritat a la presentació de la demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per manca de pagament de les rendes de lloguer, per mitjà d'una demanda acompanyada necessàriament de la documentació que acrediti que s'ha formulat l'oferiment de lloguer social".
Els altres articles tombats
El 10 de març, el Constitucional ja va anul·lar un bon grapat dels articles de la Llei 11/2020, que incidien en la regulació del preu dels lloguers. En concret, els afectats eren l'1, del 6 al 13, el 15 i el 16.2; així com les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera. El que es va argumentar és que aquests articulats envaïen competències de l'Estat espanyol: la competència de les "bases de les obligacions contractuals" és estatal i és així perquè constitueix una "garantia estructural del mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat reguladora que poden introduir els legisladors autonòmics". En un comunicat, el TC precisava que aquesta resolució adoptada no afectava "les situacions jurídiques consolidades, d'acord amb el principi de seguretat jurídica i al legítim fi de procurar l'estabilitat en les relacions contractuals preexistents", de manera que els efectes són "pro futuro" i els contractes signats amb anterioritat a la decisió no es veuen alterats.