Què ens explica el nou cas de canibalisme de fa 5.700 anys trobat a Atapuerca? El fet és que un equip multidisciplinari d'investigadors liderats per la doctora Palmira Saladié, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha documentat un nou episodi de canibalisme humà entre les comunitats neolítiques locals a la cova d'El Mirador, en els jaciments de la serra d'Atapuerca (Burgos). L'esdeveniment va tenir lloc en el neolític final, segurament per conflictes entre grups, però sense que s'hagin detectat indicis relacionats amb cerimònies o rituals.
Aquestes són les principals conclusions de l'estudi publicat a la revista Scientific Reports aquest dijous, que ha permès documentar un episodi de violència entre grups ramaders del neolític que va derivar en un cas de canibalisme i que, molt probablement, va enfrontar grups veïns o locals amb altres d'acabats d'arribar. "El canibalisme és una de les conductes més complexes d'interpretar, a causa de la mateixa dificultat que implica el consum d'éssers humans per part d'altres éssers humans i que moltes vegades no comptem amb totes les evidències necessàries per vincular-lo amb un context conductual específic", ha indicat Saladié, que també ha fet referència als prejudicis de la societat actual i la seva tendència a interpretar aquesta mena de conductes com un acte de barbàrie.
Acció violenta per eliminar un grup familiar
Les restes trobades corresponen a almenys onze individus, inclosos nens, adolescents i adults, que van ser escorxats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i, finalment, consumits, segons les evidències identificades en els ossos. Procedeixen de dos sectors de la cova i s'han conservat en un estat "excepcional", amb marques de tall, fractures per accedir a la medul·la, cuinat i, fins i tot, senyals de dents humans, segons l'anàlisi tafonòmica. D'altra banda, l'anàlisi isotòpica d'estronci (87Sr/86Sr) ha revelat que tots els individus consumits eren d'origen local i que van ser devorats en un espai de temps molt breu, potser uns dies. La datació de radiocarboni ha situat l'episodi en un moment "molt concret": fa entre 5.700 i 5.570 anys, en una fase final d'ocupació neolítica de la cova, just abans que l'espai canviés d'ús i fos utilitzat com a cova sepulcral.
"No estem davant d'una tradició funerària ni davant d'una resposta a una fam extrema", ha explicat Francesc Marginedas, investigador de l'IPHES, que ha afegit que les evidències apunten a una possible acció violenta, donat el curt espai de temps en el qual va passar tot, possiblement entre comunitats pageses en conflicte. Així doncs, tot apunta a un enfrontament intergrupal, amb l'eliminació d'un grup familiar complet i el posterior consum de les víctimes. L'investigador Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l'Institut d'Arqueologia de Mérida, ha assenyalat que "el conflicte i el desenvolupament d'estratègies per evitar-lo són part de la naturalesa humana". "L'etnografia i l'arqueologia ens ensenyen que, encara en societats escassament estratificades, hi ha episodis de violència on a més es procedeix al consum dels enemics com forma d'eliminació extrema", ha dit.
Canibalisme: molta càrrega simbòlica
A més, els investigadors han relacionat l'episodi amb altres massacres del neolític europeu, com les de Talheim (Alemanya) o Els Trocs (Osca), tot i que el cas d'El Mirador constitueix l'evidència del consum sistemàtic de les víctimes. Un comportament similar i de la mateixa època en els quals s'ha vinculat la violència entre grups i el canibalisme s'ha descrit també en jaciments com la Cova de Fontbrégoua a França o a Herxheim (Alemanya). L'estudi amplia les troballes fetes a la mateixa cova d'El Mirador, on ja s'havia documentat un altre cas de canibalisme, tot i que més recent —a l'edat del bronze, fa entre 4.600 i 4.100 anys—, però ara ha quedat demostrat que aquestes pràctiques ja existien en el neolític final.
En declaracions a Efe, Saladié ha destacat la rellevància de la troballa per emmarcar-se en un moment temporal (el final del neolític) en el qual es desconeixia que existís el canibalisme, i corroborar així que és una conducta "molt més comuna del que havíem pensat". Pel que fa a la manca d'evidències de rituals o cerimònies, la investigadora ha considerat que "és difícil pensar que no n'hi hagués". Així, l'arqueologia, la paleontologia i l'etnologia demostren que el canibalisme sempre ha existit i "sempre ha tingut una càrrega simbòlica molt profunda", tot i que no deixi senyals "visibles o llegibles" per als investigadors. Finalment, ha demanat contextualitzar qualsevol episodi de canibalisme en el seu moment històric i cultural, i no reduir-lo sempre a un acte de barbàrie: "Alguns actes de canibalisme es poden dur a terme per sentiments tan bons com l'amor o la pietat (com menjar-se un familiar per compassió o per adquirir les seves propietats), altres per pur menyspreu (menjar-se un enemic per reduir-lo a excrements), o com un exercici de supervivència".
Imatge principal: marques de tall en un os del peu d'El Mirador / IPHES-CERCA