El francès Henri Kagan i el japonès Kenso Soai guanyen el Premi Nobel de Química 2026 pel descobriment "dels efectes no lineals i l'autocatàlisi en la síntesi orgànica asimètrica", una frase que amaga secrets que no són fàcils d'entendre per les persones que no enteses, però que el president del Comitè Nobel de Química, Heiner Linke, ha intentat simplificar pels comuns dels mortals. "El premi d'aquest any tracta sobre química fonamental. Moltes molècules essencials per a la vida existeixen en dues versions diferents. Com les meves mans. Són com imatges especulars (com un mirall) l'una de l'altra: s'assemblen, però no són idèntiques. No puc superposar les meves mans. Aquestes molècules s'anomenen quirals, del grec Cheir (χείρ), que significa mà", va explicar Linke. Tanmateix, els éssers vius utilitzen gairebé exclusivament una sola d'aquestes dues versions, un fenomen conegut com a "homoquiralitat" i que ha desconcertat els químics durant més d'un segle.
BREAKING NEWS The Royal Swedish Academy of Sciences has decided to award the 2026 #NobelPrize in Chemistry to Henri B. Kagan and Kenso Soai “for the discovery of non-linear effects and autocatalysis in asymmetric organic synthesis.” https://t.co/nH090ql1Xc
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2026
L'exemple fet servir per Linke convida a mirar-nos les mans. La dreta i l'esquerra són aparentment iguals: tenen cinc dits, les mateixes proporcions i compleixen les mateixes funcions. Però, per molt que les girem, no podem col·locar una mà dreta exactament damunt d'una esquerra. Són imatges de mirall que no se superposen. Amb moltes molècules passa exactament el mateix. I aquesta peculiaritat, que pot semblar gairebé una curiositat geomètrica, és fonamental per a la vida, per a la fabricació de medicaments i per entendre una de les grans preguntes de la química: per què la natura va escollir una de les dues versions possibles de determinades molècules i pràcticament va descartar l'altra?
El científic francès i el japonès han estat guardonats precisament per haver ajudat a resoldre aquest enigma. Kagan i Soai van descobrir com fer que una reacció química "triï" una de les dues versions possibles d'una molècula. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències els ha distingit "pel descobriment dels efectes no lineals i l'autocatàlisi en la síntesi orgànica asimètrica", uns treballs que han permès entendre com una diferència molecular minúscula pot amplificar-se fins que una de les dues formes acaba dominant gairebé completament. Kaban i Soai han contribuït a descobrir com una mínima asimetria molecular es pot amplificar fins a imposar una sola forma, un mecanisme clau per entendre la química de la vida i fabricar fàrmacs amb més precisió, així com fragàncies o nous materials. "Les reaccions químiques que han desenvolupat són espectaculars", assegura el Comitè Nobel de Química.
2026 #NobelPrize laureate Henri Kagan discovered a new way of manipulating chemical reactions, allowing a greater excess of one of the mirror images to be created than was previously assumed possible. His discovery has been revolutionary for chemists who develop reactions for the manufacture of pharmaceuticals, flavours, scents and new materials.
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2026
Kenso Soai – awarded the 2026 #NobelPrize in Chemistry – designed the first chemical reaction in which only one of the potential mirror images was formed. Other than life itself, no one had ever achieved this feat. The Soai reaction is one of the most spectacular chemical experiments ever conducted.
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2026
El Nobel d'aquest any reconeix descobriments que han permès entendre com es poden dirigir les reaccions químiques perquè produeixin preferentment una sola de les dues versions possibles d'una molècula. Aquest control és especialment important en la fabricació de medicaments, on la forma concreta de la molècula pot determinar-ne els efectes sobre l'organisme. "Moltes molècules utilitzades en fàrmacs poden existir en dues versions que s'assemblen com una mà dreta i una esquerra, però que no són exactament iguals. Una pot tenir l'efecte terapèutic desitjat, mentre que l'altra pot ser innecessària o, en alguns casos, provocar efectes adversos", ha explicat la Fundació Nobel.
El Nobel de Química és el tercer guardó dels Nobels que s'ha entregat aquesta setmana, després dels de Medicina i Física, anunciats dilluns i dimarts. Alfred Nobel, químic de formació, va acumular una enorme fortuna durant el segle XIX gràcies als seus invents, molts dels quals vinculats als explosius i a la indústria armamentística, especialment la dinamita. Tot i que sovint tenen menys projecció mediàtica que els Nobel de Física, Literatura o de la Pau, els guardons de Química han reconegut descobriments que han transformat profundament la ciència i la societat, des dels treballs relacionats amb la fissió nuclear fins al desenvolupament de tècniques de seqüenciació genètica.