La fundació dedicada a l'educació Equitat.org —anteriorment anomenada Fundació Bofill— sosté que cal canviar i potenciar l'ensenyament d'anglès a les escoles de Catalunya per tal d'assolir els estàndards del marc europeu de referència per a les llengües. Un estudi presentat per l'entitat conclou que el repte no és començar abans amb l'anglès, sinó "aprendre'l millor". Per la qual cosa, planteja que podria ser millor consolidar primer l'aprenentatge del català —la llengua "immersiva", apresa en la quotidianitat— a les etapes primerenques i, una vegada els alumnes tinguin les competències lingüístiques i cognitives necessàries, introduir l'ensenyament més intensiu de l'anglès —llengua d'"instrucció", adquirida a classe— a la segona etapa de la Primària.
"Introduir la llengua anglesa a l’etapa d’educació infantil o durant els primers cursos de primària pot ser una bona decisió, però hem de tenir en compte que, si mantenim l’exposició mínima, no suposarà cap avantatge real en comparació de començar a introduir l’anglès una mica més endavant", apunta la recerca, elaborada per la investigadora Elisabet Pladevall Ballester. La seva proposta és introduir l'anglès a Infantil o als primers cursos de Primària "d’una manera relaxada, lúdica, i regular, només amb l’objectiu de familiaritzar els infants". Després, s'intensificaria l'aprenentatge de manera més formal i estructurada a partir del cicle mitjà i superior —a partir dels vuit anys—, quan els nens ja tinguin un desenvolupament cognitiu més gran i "una motivació i continuïtat sostingudes".
Així, l'estudi defensa que un bon aprenentatge d'aquesta llengua implica sobretot garantir un ensenyament coherent amb l'etapa evolutiva de l'alumne i assegurar que es practica un ús real de la llengua quan s'està en condicions de progressar. Sobre això, el treball planteja les etapes clau en l'aprenentatge de l'idioma. La primera, abans dels 8-9 anys, es basa en la familiarització. A partir de 3r i 4t de primària és quan cal introduir l'ensenyament explícit de l'anglès, amb un treball més sistemàtic de vocabulari, estructures i ús funcional de la llengua en grups reduïts que permetin la pràctica oral. A partir de 5è de primària s'ha d'intensificar l'ensenyament, mantenint els grups reduïts i donant un pes important a la pràctica oral i l'ús actiu de la llengua.
Tres hores setmanals d'anglès a partir de 3è i 4t de primària, i cinc a partir de 5è
Partint d'aquest plantejament, la proposta de l'entitat és assegurar un mínim de tres hores setmanals d'anglès a partir de 3è i 4t de primària, amb almenys una hora en grup reduït als centres ordinaris i dues als d'alta complexitat. Unes xifres que pujarien a un mínim de cinc hores setmanals a partir de 5è i durant l'ESO —tres de treball explícit de llengua, amb desdoblament inclosos, i dues hores per incrementar la pràctica oral—. Els autors de l'estudi asseguren que aquest increment es pot articular dins del marc curricular vigent, utilitzant les hores de gestió autònoma dels centres. A primària, amb la reorganització interna, mentre que a l'ESO s'haurien d'incorporar 926 docents addicionals —667 als centres públics i 259 als concertats—, la qual cosa tindria un cost d'uns 45 milions d'euros anuals. Si es comença a aplicar als centres d'alta i màxima complexitat, tindria un cost d'uns vuit milions d'euros anuals, i passant posteriorment a tots els instituts però només per a dos cursos d'ESO (22,5 milions) i finalment per a tota l'ESO (45 milions).
Els plantejaments d'Equitat.org parteixen dels resultats assolits en anglès per part dels alumnes catalans a les proves de competències bàsiques. L'organització apunta que des de fa més de quinze anys els resultats es mouen entre el suspens (amb un 67,5 com a nota més baixa el 2012) i l'aprovat just (amb un 74,7 com a nota més alta el 2020). A més, gairebé la meitat de l'alumnat acaba l'ESO amb un nivell baix de competència oral. Segons la seva anàlisi, els resultats empitjoren durant la secundària —l'alumnat amb baix rendiment gairebé es duplica i passa del 14% a 6è al 25% a 4t d'ESO— i les diferències segons la complexitat del centre s'amplien amb el temps. És cert que prop d'un terç dels alumnes fan extraescolars d'anglès, si bé majoritàriament d'oferta privada.
Redissenyar les proves d'anglès, objectius clars per etapa o més auxiliars de conversa
Partint d'aquesta base, i a banda de l'increment d'hores setmanals de l'assignatura, l'informe planteja un total de set mesures estructurals, l'aplicació de les quals suposaria una inversió de 58 milions d'euros anuals —un 0,8% del pressupost del Departament d'Educació—. Equitat.org proposa una aplicació gradual, començant pels centres de més complexitat. La primera mesura és redissenyar les proves de competències bàsiques en anglès per alinear-les amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i amb l'enfocament competencial de PISA. En segon lloc, proposa elaborar un document d'estàndards que defineixi "amb claredat" què s'espera assolir al final de cada etapa —orientativament A2 al final de primària, B1 al final d'ESO i B2 al final de batxillerat—. El document hauria de concretar també orientacions metodològiques coherents amb la recerca.
L'organització proposa també recuperar les estades de formació a l'estranger del professorat —destinant 400.000 euros anuals per garantir que almenys el 10% del professorat hi pugui accedir cada any— i augmentar les oportunitats de formació permanent, crear un programa de mentoria amb 40 mentors per acompanyar centres i docents amb visites aproximadament cada quinze dies-amb un cost d'uns dos milions anuals- i ampliar els auxiliars de conversa per assegurar presència regular als centres. Sobre això últim, assegura que actualment només hi ha 145 auxiliars de conversa i que caldria arribar als 730, prioritzant centres d'alta i màxima complexitat, amb presència regular d'entre una i dues hores setmanals en grups desdoblats a partir de 5è de primària. L'ampliació d'aquest programa té un cost estimat de 5,6 milions d'euros.
Finalment, l'antiga Bofill reclama impulsar un programa d'activitats extraescolars en anglès de país per a centres en entorns vulnerables. La proposta concreta és impulsar un programa coordinat amb ajuntaments i els plans educatius d'entorn adreçat als 236 instituts i 456 escoles d'alta complexitat. Aquest hauria d'oferir activitats gratuïtes o subvencionades orientades especialment a la comunicació oral i a l'ús actiu de la llengua, garantint un mínim de tres mesos d'activitat per alumne i curs als centres prioritzats. El cost estimat seria de sis milions d'euros anuals.