La Nit de Santa Llúcia va començar a celebrar-se com una festa de reivindicació de la literatura catalana en plena dictadura, amb la que Òmnium Cultural volia preservar la llengua i la cultura catalana davant les amenaces polítiques del règim. En ella s'atorgaven els guardons més importants de la literatura catalana, com el Premi Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia. Després d'una progressiva normalització, en què la literatura va substituir en protagonisme a la reivindicació, Òmnium va veure com aquesta festa recuperava rellevància política. I aquest 2017 ha vist de sobte transformada aquesta festa literària en una cita política de primer ordre, a causa de l'empresonament del president de l'organització, Jordi Cuixart, i dels altres dirigents sobiranistes, i també de l'aplicació del 155 i de la persecució del moviment independentista.
En absència de Cuixart
Al inici de l'acte s'ha llegit el missatge de Jordi Cuixart des de Soto del Real, amb un faristol buit, per destacar la seva absència. En aquest discurs, Cuixart reivindicava la vigència del somriure i insistia en què l'Estat mai no podrà empresonar les idees. Els assistents han proferit en crits de "Llibertat presos polítics" després de la lectura d'aquest text. Quatre cadires buides amb llaços grocs presidien la primera fila del poliesportiu de Virrei Amat. Han estat als llocs d'honor l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la presidenta de la Diputació, Carme Conesa, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
Escriptors amb els presos
També els guardonats han volgut retre un homenatge als presos. Ho ha fet Clara Queraltó, guanyadora del premi Mercè Rodoreda, que ha clos el seu discurs amb un explícit "Ni un pas enrera". Josep Maria Fulquet, que ha obtingut el premi de poesia, ha definit aquest dia com "excepcionalment feliç", pel fet de rebre el premi, però "excepcionalment trist", per l'empresonament de Cuixart i dels altres dirigents independentistes. Fulquet ha afirmat que tenim "un estat més despòtic que mai, que busca la rendició incondicional i la humiliació de l'adversari". Joan-Lluís Lluís, el Premi Sant Jordi, ha anat més enllà i no només ha demanat l'alliberament dels presos i la fi de la persecució política, sinó que ha considerat la independència "justa i necessària". Ivan Ledesma, el premiat en la modalitat de literatura juvenil ha reconegut que fins fa 15 anys era castellanoparlant, i ha explicat que fa molt poc que escriu en català. I ha assegurat: “He tret dues conclusions amb la meva experiència: parla català qui vol, sense que ningú l’imposi. La segona: la cultura catalana es fa fent-la, i defensant-la”.
Homenatge a la tasca informativa de TV3
El premi Muriel Casals de Comunicació ha estat també marcat per la situació política. S'ha concedit als equips dels informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, darrerament tan qüestionats per l'unionisme. Els treballadors que han recollit el premi han volgut reivindicar que són "gent normal i gent honesta" (front a les crítiques de Xavier Garcia Albiol). També han volgut deixar clar que "no defalliran" i han denunciat la "campanya de calumnies" que s'ha desencadenat contra ells. També ha estat marcat per l'actualitat el premi J.B. Cendrós, que s'ha atorgat a Jodie Williams, la Nobel i activista dels drets humans que ha impulsat la campanya "Let's Catalans Vote". I la persona més aplaudida, sens dubte, ha estat Txell Bonet, la dona de Cuixart, que al final de la jornada ha llegit un missatge al seu marit, en nom seu fill, en què li ha demanat que no canviï: "Teniu garantit el refugi dins el nostre cor", ha afirmat. El públic, dempeus, ha aplaudit les quatre cadires buides i ha tornat a proferir crits en favor de la llibertat dels presos polítics.
Foto: Txell Bonet. Ômnium Cultural.
Suport de les institucions catalanes
Per tancar l'acte, s'ha donat un espai als parlament polítics. "Les nostres paraules també estan empresonades; ens vigilen cada mot", explica Marcel Mauri, que ha definit aquesta com una "hora greu" en què Òmnium defensarà els drets individuals, socials i nacionals. Ha criticat els empresonaments i el retall de llibertats, però ha deixat clar que la institució continuarà la seva tasca. Mercè Conesa, la presidenta de la Diputació de Barcelona, de groc, ha lamentat l'absència de Cuixart i dels presos i exiliats, i el fet que "ens hagin manllevat les institucions de forma molt poc democràtica". Però Mercè Conesa ha assegurat que "seguim dempeus" i ha afirmat que la Diputació de Barcelona continuarà col·laborant amb Òmnium Cultural i "les entitats que defensen el país", perquè la seva tasca és reivindicar "la llibertat dels presos i la llibertat del país". Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, s'ha felicitat que Nou Barris aculli aquesta festa, però ha manifestat la seva tristor per l'absència dels presos polítics. "No sóc independentista", ha aclarit Colau, però ha afirmat que "avui tots i totes hem de defensar la llibertat dels presos polítics. Avui són independentistes i demà pot ser qualsevol. Això hem d'aturar-ho", ha declarat l'alcaldessa, que ha afirmat que la llengua i la cultura catalana "és un tresor que no ens deixarem prendre". I ha afirmat que "l'Ajuntament de Barcelona estarà al costat d'Òmnium i Jordi Cuixart ens tindrà, també, al seu costat". Carme Forcadell ha denunciat els 60 dies ignominiosos que han passat Jordi Cuixart i els seus tres companys a la presó. "Mai no oblidarem el que els estan fent a ells, a les seves famílies, al país i a nosaltres". Forcadell ha definit aquesta com "la Nit més trista de Santa Llúcia", perquè ni durant la dictadura es va empresonar el president de l'entitat. Però Forcadell s'ha mostrat confiada en el futur, perquè assegura que "el futur d'aquest país el decidirem lliurament a les urnes".
Des de Brussel·les
El president Carles Puigdemont no ha volgut deixar d'estar present en aquesta gran festa de les lletres catalanes, i ho ha fet a través d'un missatge enregistrat des del seu exili a Brussel·les. Puigdemont ha volgut transmetre una nota d'optimisme, i ha recordat que la Nit de Santa Llúcia va néixer entre fortes dificultats i que malgrat tot, van poder superar-les. No hi ha hagut copa de cava, perquè Òmnium ha volgut deixar-la pendent "fins que surti de la presó el president de l'entitat".
Una festa arrelada al barri
Òmnium Cultural ha volgut aprofitar la Nit de Santa Llúcia per retre un homenatge als veïns de Nou Barris, com a exemple de societat que va aconseguir els seus drets mitjançant una dura lluita. Durant l'acte s'ha recordat a tota la gent que va lluitar per tenir serveis bàsics: clavegueres, habitatges, transport públic, ensenyament... I s'ha recordat que van guanyar-lo gràcies a la seva perseverància. Amb aquest esperit, present al projecte "Lluites compartides" d'Òmnium, s'ha volgut que tot l'espectacle estigués animat per artistes del barri, com els del circ de l'Ateneu Nou Barris. I no ha faltat, tampoc, òbviament, un homenatge a la gent que va defensar heroïcament els col·legis electorals del barri l'1 d'octubre. Òmnium ha volgut que tanquessin l'acte els veïns de Nou Barris; ho han fet amb el cant d'Els Segadors els alumnes de l'Escola Oriol Martorelll.