El passat mes d'abril va morir, als 103 anys, Neus Català, veterana militant d'esquerres que havia sobreviscut als camps de concentració nazis. Català durant la guerra civil havia col·laborat en la custòdia de nens orfes, més tard va exiliar-se a França, on s'afegiria a la Resistència. Els nazis van capturar-la i enviar-la als camps de concentració, on va continuar la seva lluita.
La ciutat de París li ha dedicat un carrer, que s'ha inaugurat aquest divendres. A més, l'ajuntament de la capital francesa li ha atorgat, a títol pòstum, la medalla Grand Vermeil, la distinció més important que atorga el consistori parisí. A Barcelona, els tràmits per consagrar un espai públic a Català estan aturats.
La inauguració ha comptat amb la presència de la seva filla, Margarita Català, del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i del diputat Joan Josep Nuet, antic secretari general del dissolt Partit dels Comunistes de Catalunya, on militava Neus Català.
Català ja dona nom a un passatge de l'onzè districte de la capital francesa. En un acte d'inauguració del passatge que ha esdevingut un homenatge a la trajectòria de lluita i de preservació de la memòria de Català.
La seva filla Margarita Català, ha reivindicat la tasca de la seva mare en la recuperació i preservació de les històries de les dones deportades, a les quals Català es referia com "les oblidades de les oblidades", i ha apuntat que tots els mèrits que ha rebut la seva mare ho són per a totes les persones que, com Català, van ser deportades pel feixisme.
El seu passeig en un tram del bulevard de Charonne, sinònim per als francesos de la mort el 1962 de vuit manifestants contra la guerra d'Algèria, es troba al costat del dedicat a la militant feminista Maya Surduts i un altre a la republicana espanyola comunista Maria Doriath.
"Espero que hagués apreciat aquests símbols forts", ha dit en la seva intervenció l'encarregada de la Memòria i del Món Combatent a l'alcaldia de París, Catherine Vieu-Charier, per a qui a través de l'homenatge a Català s'honra l'Espanya republicana.
El consistori s'ha saltat el termini de cinc anys que ha de passar des de la mort d'una personalitat abans de poder-li dedicar un carrer per la "magnífica" trajectòria de la militant, que després de tornar a Espanya el 1976 va continuar la seva activitat política primer a les files del PSUC i, després d'escindir-se aquest partit, al PCC.
Barcelona
A Barcelona, els tràmits per consagrar un espai públic a Català estan aturats. Abans de les eleccions del mes de maig, tots els grups de l'Ajuntament de Barcelona van elevar la proposta de dedicar un carrer a Català a la ponència de nomenclator, l'òrgan que decideix els canvis de nom dels carrers i places.
Tot i això, la ponència de l'actual govern municipal encara no s'ha constituït i tampoc té data prevista per a fer-ho.