Barcelona no ha patit els estralls de cap tornado. La imatge que acompanya aquesta notícia no és real. Però ho sembla. I més d'una persona se la pot creure perquè té una aparença molt versemblant. La imatge d'un tornado afectant Barcelona ha estat creada amb un senzill programa d'intel·ligència artificial, de molt fàcil accés i ús. Aquest és només un exemple, molt menor, de què es pot fer amb aquesta nova tecnologia, que en anglès es coneix amb les sigles AI (Artificial Intelligence) o IA en català. La irrupció de la intel·ligència artificial s'ha fet molt popular en els últims mesos gràcies a ChatGPT, el software que genera textos mitjançant aquesta tècnica i de la que Open AI, la seva propietària, ja ha presentat la seva quarta versió, GPT4

La IA, cada cop més present


Ja són moltes les empreses que estan assumint la intel·ligència artificial dins del seu model de negoci per les moltes potencialitats que té. La seva capacitat de creuar dades augmenta de manera exponencial i per això moltes companyies ja estan aplicant eines d'IA en camps tant variats com fer un pla de negoci, anàlisi de riscos o un simple escrit de presentació d'un producte. En molts casos, a més, les conclusions dels diferents programes d'IA comporten, directament, presa de decisions per part de les empreses. 

Però com tota revolució tecnològica, l'explosió de la IA comporta també una assumpció de nous reptes per part de la societat. En aquest cas, n'hi ha de diferents àmbits com poden ser l'eliminació de llocs de treball que fins ara fan humans, la pèrdua de privacitat personal, els riscos associats a la inseguretat digital o d'altres que ja han començat a aparèixer: és el cas de les aules, on alguns professors comencen a detectar que alguns treballs presentats pels seus alumnes han estat realitzats per programaris d'intel·ligència artificial, o el de les fake news (com és el cas de la fotografia que acompanya aquesta notícia). De fet, ja fa temps que hi ha al mercat programes capaços d'imitar veus i moviments de persones, de manera que es poden falsejar discursos amb l'aparença de la persona escollida; és el que es coneix com les deep fake news  

CIVICAicat per fer front a "oportunitats i preocupacions"


Davant d'això, ja s'estan constituïnt les primeres entitats per garantir els drets dels humans davant d'aquesta allau. Les primeres han aparegut als Estats Units i dijous es presentarà la primera nascuda a Catalunya. Es diu CIVICAicat, és a dir, intel·ligència artificial cívica i pretén exactament això, un ús cívic de la IA, en cap cas una oposició o resistència en contra. La presentació es farà a l'Escola del Treball de Barcelona, un lloc simbòlic per l'entitat ja que és un dels llocs visitats per Albert Einstein en la seva visita a la capital catalana ara fa 100 anys. El manifest fundacional, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, destaca que la IA "planteja noves oportunitats però també crea preocupacions i reptes sobre el seu l'impacte social, econòmic i mediambiental". Per prevenir de la possible "desconfiança envers la IA", CICIVAicat proposa "construir una organització transversal, oberta, democràtica i sense altre interès que el bé col·lectiu, que tingui uns objectius transparents i gestionats de manera participativa". L'entitat neix per "sensibilitzar a la societat sobre els impactes socials i mediambientals de la IA, fomentant una conversa pública que contribueixi a fer del seu desenvolupament i de la seva aplicació responsable un factor de progrés econòmic i social". Això passa, diu el manifest, per "promoure un debat crític i participatiu, on la difusió i les accions que s’emprenguin es facin en cooperació amb altres organitzacions" i així "fomentar una cultura de consciència crítica i regulació sobre els impactes socials, econòmics i mediambientals de la IA". 

 

CIVICAicat fa una "crida la societat civil" per bé que els actors als que es dirigeix de manera prioritària són "el sistema educatiu, les universitats i centres de recerca, els governs i el teixit empresarial". De fet, el manifest fundacional - que també es presentarà aquest dijous- està signat inicialment per més de 200 persones de diferents àmbits i entre els quals hi ha catedràtics, enginyers, directius de la CCMA, empresaris,  experts en ciberseguretat i representants d'administracions públiques i ONG's. Alguns dels noms propis que hi donen suport són el president de la fundació .CAT, Genís Roca, l'arqueòleg Eudald Carbonell, la directora de Talent Digital Joana Barbany o l'etnògraf digital, Josep Maria Ganyet