Neix l'Associació Bastiments, Educació i País, amb la finalitat d'aportar un espai de reflexió, diàleg, recerca, opinió i difusió sobre l'educació. Es tracta d'una iniciativa que sorgeix de la preocupació per l'estat de l'educació des de diferents vessants, tant pel que fa a la seva concepció com als seus objectius. Així doncs, l'associació pretén actuar com a catalitzador del sector educatiu i del pensament per tal de promoure una reflexió profunda que vagi a l'arrel de moltes de les qüestions educatives actuals — en col·laboració amb tots els estaments de la comunitat educativa. La presentació pública de l'entitat serà aquest dijous 17 de novembre (a Caixa Forum - Casa Macaya) i anirà a càrrec del seu president, Xavier Güell i Cardona. També hi farà una intervenció el filòsof i mestre Gregorio Luri.
"Naixem per estimular i difondre veus i pensaments, interdisciplinaris i d’arreu del món, sobre com millorar la qualitat de l’educació dels infants i dels joves, i volem elevar la mirada i també aportar perspectiva a les situacions actuals i als problemes emergents", explica l'entitat en una nota de premsa. A més, afegeix que ho faran "des d'una visió integral de la persona i amb la convicció que una bona educació és la millor resposta a molts dels problemes del nostre temps".
El manifest de l'Associació Bastiments, Educació i País
"Ens mou el desig de promoure i esdevenir una societat de persones íntegres, bons ciutadans i professionals competents", apunta l'associació, en referència a "persones que posin al servei del bé comú els seus coneixements, habilitats i recursos per tal de bastir un país on la font de la riquesa siguin les persones i aportar al món un gran dinamisme intel·lectual, cultural, social i econòmic per a tothom". "Volem contribuir a millorar l'educació, reflexionant, fent recerca, dialogant i compartint, des d'una mirada sobre el què i el per a què de l'educació dels infants i joves, i al llarg de la vida", conclou.
L'Associació Bastiments, Educació i País compta amb un manifest de deu punts entre els quals destaca la defensa de l'escola concertada i privada. "El sosteniment de l'estat del benestar necessita la força tractora de l'administració pública, però demana també la implicació de la ciutadania a través de la xarxa d'entitats d'interès públic. Les escoles concertades i les privades en són un exemple, reconegut per la Llei d'Educació de Catalunya", diu. Així mateix, el text recull el següent fragment sobre la llengua catalana: "Com a instrument de cohesió social el català ha de ser la llengua vehicular dels centres, sense que això suposi menystenir el castellà ni les altres llengües curriculars".