Que la natalitat a Catalunya és cada cop més baixa és una realitat. L'any passat va haver-hi 53.793 naixements a Catalunya, un 0,8% menys que el 2023; i la taxa bruta de natalitat també cau i se situa en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, seguint amb la tendència de disminució iniciada després que l’any 2008 s’assolís el darrer màxim (12,1 naixements per cada 1.000 habitants). Però no a tot el país el nombre de naixements ha anat a la baixa. Tot i que la majoria de comarques (25 més l'Aran) han registrat un descens del nombre de naixements, la resta de comarques sí que van tenir més naixements l'any 2024 que no el 2023. Els majors descensos es registren a l’Alta Ribagorça (‑22,2%), el Ripollès (‑20,6%), la Ribera d’Ebre (‑15,8%) i l’Alt Penedès (‑12,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són l’Urgell (23,9%), el Berguedà (16,5%) i el Pallars Sobirà (11,6%).
Pel que fa als àmbits territorials, l’any 2024 les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) van registrar un creixement de naixements respecte de l’any 2023. En canvi, el Penedès (‑3,9%) és el que en registra una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (‑2,5%), les Comarques Gironines (‑1,6%), l’Àmbit Metropolità (‑0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (‑0,7%). Precisament, l’Àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,9 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,0 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre i Ponent són els àmbits on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,7 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,3 anys.
Les comarques amb més i menys natalitat
D'altra banda, la taxa bruta de natalitat, és el dir, el nombre de nadons vius per cada mil habitants, també és molt diferent segons la comarca. Les taxes més altes se les emporten l’Urgell (8,6‰) i el Gironès (8,4‰), mentre que la natalitat més baixa, igual que el 2023, es registra a l’Alta Ribagorça (3,5‰) i la Terra Alta (4,9‰).
El nombre de naixements també és diferent segons la grandària dels municipis. Mentre han augmentat els naixements un 5,1% al conjunt de municipis de menys de 500 habitants, i un 1,1% als municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants. Contràriament, els naixements han disminuït, especialment als de 2.001 a 5.000 habitants (‑5,8%) i als de 501 a 2.000 habitants (‑5,6%). Per altra banda, la ciutat de Barcelona ha mantingut els naixements de l’any 2023, amb un increment del 0,1%, fet que trenca la tònica de davallada dels últims anys.
Un altre dels factors que analitza l'Idescat és l'origen de la mare. Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mares estrangeres s’observen a la Segarra (56,7%), seguida del Pla d’Urgell i l’Alt Empordà (48,1% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Pallars Sobirà (12,5%) i la Conca de Barberà (20,7%).