Com reaccionaríeu si es descobrís vida alienígena intel·ligent a l'espai exterior? Canviaria la vostra percepció de Déu, la creació de l'univers o el perquè de l'existència de l'ésser humà? Aquestes són les preguntes que s'han llançat a 24 teòlegs d'arreu del món en el marc d'un programa d'investigació de la Universitat de Princeton parcialment finançat per la NASA. Segons ha puntualitzat l'agència AP, l'objectiu del programa no és assessorar la NASA, sinó reunir acadèmics per discutir els avenços de l'astrobiologia, que és el camp científic que estudia el potencial de l'univers per fer créixer vida fora de la Terra.

Més enllà del més enllà

El programa d'investigació fa anys que està en marxa, però els darrers avenços en astronomia auguren que un possible contacte amb una forma de vida alienígena està més a prop que mai. Segons ha explicat el director del Centre d'Investigació Teològic (CTI per les seves sigles en anglès), el departament de Princeton que condueix la recerca, la missió de la NASA durant el temps que va finançar el programa era "avaluar les implicacions socials dels esforços de la NASA en l'astrobiologia i la búsqueda de vida" a l'espai exterior. "Aquestes reflexions acadèmiques sobre les implicacions socials de l'astrobiologia s'estan publicant en una sèrie de monografies individuals i articles en revistes acadèmiques revisades per teòlegs, acadèmics religiosos, filòsofs i estudiosos literaris que van participar en el nostre programa d'investigació per a acadèmics visitants al Centre d'Investigació Teològica," ha esclarit. 

Observar el passat

Una màquina del temps, una notable gesta d'enginyeria o el llançament de la dècada són alguns dels comentaris que s'han sentit sobre el James Webb, el telescopi més gran mai enviat a l'espai el dia de Nadal. El James Webb, una col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), d'Europa (ESA) i del Canadà (CSA), viatjarà fins a situar-se a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, aproximadament quatre vegades més lluny que la Lluna. Des d'allà, oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig proper i l'infraroig mitjà, i permetrà als científics estudiar una gran varietat d'objectes celestes, sent capaç de mirar cap enrere en el temps més de 13.500 milions d'anys per veure les primeres galàxies que van néixer després del Big Bang. Però per a això, el telescopi haurà de seguir un llarg viatge i superar una sèrie d'etapes crítiques el mes vinent. El James Webb és tan gran que s'ha doblat a l'estil origami per cabre al coet d'Arianespace. El telescopi compta amb un para-sol de la mida d'una pista de tenis, i després el mirall primari, de 6,5 metres, amb què podrà detectar la tènue llum d'estrelles i galàxies distants amb una sensibilitat cent vegades més gran que la del telescopi Hubble, informa la NASA.

 

Foto principal: Asteroides Troians en l'òrbita de Júpiter / NASA