El parc eòlic que es projecta en El Maestrazgo, a Terol, es convertirà en un dels parcs eòlics més grans d'Espanya, amb un pressupost de més de 1.000 milions d'euros i amb capacitat per generar prop de 800 MW. Un projecte que és defensat per la totalitat d'alcaldes dels municipis turolenses en els quals s'instal·larà com "l'única oportunitat que els queda perquè els municipis no desapareguin", segons comenten a Servimedia.

Amb més de 3.000 llocs de treball una instal·lació d'aquestes característiques deixa una pluja de milions en taxes i impostos municipals que van directes a les arques dels municipis. Els alcaldes dels municipis turolenses en els quals s'instal·larà el parc eòlic a les comarques de l'El Maestrazgo i Gúdar-Javalambre, coincideixen a reclamar un projecte que per als seus habitants és "crucial i il·lusionant".

Un suport que s'estén als habitants d'aquesta comarca de l'anomenada "Espanya buidada". Com explica Ricardo Altabas, alcalde de Cantavieja, la capital de la comarca, "aquí les eleccions municipals van ser gairebé un referèndum sobre els projectes renovables, i els qui els donem suport traiem majoria". No en va, tots els municipis, han aprovat el projecte i nou d'aquests edils van crear el 2017 l'Associació Vent Alt per sol·licitar al govern regional projectes eòlics com que porten anys contemplant als pobles limítrofs de la Comunitat Valenciana i que han generat riquesa i oportunitats que han permès dotar de serveis els seus veïns, i que reclamen també per als seus municipis.

Tal com assenyala Roberto Rabaza, alcalde de Tronchón, el parc eòlic suposaria per al municipi uns ingressos de 3 milions d'euros en llicències d'obres i 180.000€ anuals en altres impostos i taxes municipals, una quantitat que suposa "l'única opció i l'última oportunitat que ens queda" de mantenir els serveis bàsics i garantir la supervivència d'un municipi que, amb 60 habitants censats, compta amb un pressupost anual de 120.000€. "No hi ha alternativa, no tenim pla B, ni temps, aquí la gent es jubila i no hi ha relleu generacional". Rabaza insisteix també en la compatibilitat dels aerogeneradors amb l'agricultura i la ramaderia, principal font d'ingressos fins ara del municipi i veu el parc eòlic fins i tot com un reclam per a nous pobladors per a Tronchón.

Ricardo Altabas, alcalde de Cantavieja, manté la mateixa línia argumental que els seus homòlegs veïns i afirma que el parc serà "futur". Per al seu municipi de 750 habitants el parc eòlic suposarà al voltant de 7 milions d'euros en llicències de construcció a què se sumaran aproximadament 400.000 euros anuals en altres impostos municipals i lloguers. Uns ingressos que afirma "els permetran facilitar la vida dels veïns amb millors serveis".

Un projecte que també generarà activitat econòmica en els municipis de Castelló pels quals transcorre la línia MAT que transportarà l'energia des del Maestrat de Terol fins a l'estació de Morella. Una línia que ja existeix, però que ha de ser dimensionada seguint el mateix traçat que l'actual, i que s'ha convertit en focus de disputa entre els municipis d'El Maestrazgo turolense i castellonenc.

Els alcaldes de Portell, Cinctorres i Morella, a la Comunitat Valenciana, s'oposen a la nova línia que milloraria la ja existent, mantenint el mateix traçat. Una oposició que podria ser un pols a la promotora per negociar millors beneficis per als municipis, i que no entenen des d'El Maestrazgo turolense. D'"insolidària", "incoherent" i "increïble" titllen aquesta postura, ja que, com recorden l'alcalde de La Iglesuela del Cid i el de Cantavieja "portem 19 anys veient els molins de la Comunitat Valenciana i mai no ens hem queixat, la línia ja existeix, només cal substituir-la per una altra amb més capacitat".

Es dona la circumstància a més que l'alcalde de Morella Bernabé Sangueso ha donat l'aprovació a nou molins més i un parc eòlic nou, Torre Miro III, amb tres aerogeneradors en el terme de Morella i un en plena Serra de Bernus-La Talayola, concretament en l'àrea protegida natural ZEPA dels voltors comuns.