Lloret de Mar, Manresa, Reus, Figueres, Molins de Rei… els darrers dies les imatges baralles, els apunyalaments, saquejos i els atacs directes a la policia han centrat l’actualitat i han posat en alerta a la societat en general i també als Mossos d’Esquadra. Els enfrontaments post festa major a Molins de Rei, on es van viure moments crítics amb l’assalt d’un grup de joves a un concessionari de Renault, que va quedar trinxat, o la baralla al passeig de Pere III, al centre de Manresa, a la capital del Bages, han fet vessar el got d’una preocupació que els responsables polítics sempre prefereixen amagar sota la catifa per evitar, asseguren, "estigmatitzar" els col·lectius que estan darrere d’aquests lamentables fets, tot i que no estiguin relacionats entre ells.
Però les imatges, la majoria d’elles avançades per ElCaso.cat, han fet fer gairebé inajornable el debat i la proposta de solucions pels consistoris, molts cops superats per la situació, i també a la policia de Catalunya, els Mossos d’Esquadra. Durant tota la setmana la Prefectura liderada pel comissari en cap Eduard Sallent ha monitorat els incidents i els ha analitzat i aquest dijous a primera hora van convocar, a Ègara, al Complex Central dels Mossos a Sabadell, a tots els màxims comandaments del cos, de les comissaries generals i també a tots els caps de regió d’arreu del país.
La cimera d’alt nivell ha servit per posar fil a l’agulla en una, asseguren, “emergència” de violència gratuïta que els analistes dels Mossos ja havien detectat, però que ara, amb un cap de setmana negre -una desena de ferits greus per arma blanca, saquejos i un mort- i la festa major de la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, que també va acabar amb diversos apunyalats, ha aflorat a l’opinió pública. La reunió ha servit per adoptar noves mesures per afrontar els problemes derivats d’aquesta mena d’enfrontaments a la via pública, sigui amb baralles amb armes blanques o els atacs violents contra la policia en la finalització de festes majors -Molins de Rei ha viscut les imatges més dures, però cal recordar que Barcelona, durant dos dies de festa major també es va haver de desplegar la Brimo i l’ARRO per dispersar esvalotadors que cremaven contenidors i rebentaven estacions del TRAM a la Diagonal.
Intel·ligència policial per analitzar el risc
Els Mossos tenen clar un fet important. Tots els episodis registrats arreu del país són aïllats, és a dir, no tenen relació directa. No estan organitzats de manera coordinada entre els diversos grups participants -com podria ser en el cas d’aldarulls polítics estesos per tot el país- i, també asseguren, no responen a patrons comuns d’actuació, més enllà que en tots els casos hi ha un denominador comú que és la “violència gratuïta”. La baralla de Manresa es genera entre dos grups d'habituals, alguns d'ells amb antecedents per furts i robatoris, que inicien un enfrontament molt violent al mig del carrer, al centre de la capital després d'una degradació del barri antic amb ocupacions i substitució de la població local per persones estrangeres i sense arrelament.
A Vic, amb quatre ferits per ganivetades, entre persones de nacionalitat índia, per un conflicte relacionat amb una parella d'aquesta comunitat i problemes entre famílies. A Molins de Rei, en canvi, l'atac té més semblança amb els aldarulls de la Mercè, on grups de persones, no organitzats i que no es coneixen entre ells, i de manera individual, se sumen per protagonitzar incidents i atacs directes contra la policia. És aquest darrer cas, el de Molins, i possible efecte contagi a altres ciutats, el que ocupa més a la policia per la imprevisibilitat dels fets.
El repte que genera aquest tipus de violència, sobretot el de Molins, que no és d’arrel política ni rerefons socials, i que és relativament nou, és majúscul. Són brots que poden ser imprevisibles i que es generen sense una organització, pública o clandestina, tal com es desprèn dels fets dels darrers dies. És per això que la Prefectura dels Mossos d’Esquadra ha demanat a les diferents Unitats Regionals d’Anàlisi de la Seguretat orientar la intel·ligència policial no únicament sobre la criminalitat avançada o el terrorisme, sinó obrir-la a la seguretat ciutadana per tal de detectar situacions que poden ser de risc i que estarien vinculades a la delinqüència ordinària en l’àmbit social com els atacs de Molins, les baralles de Manresa, Vic i Lloret o els aldarulls de la Mercè.
Els comandaments dels Mossos creuen que la intel·ligència policial han de ser clau per abordar aquests incidents fent-ne un seguiment com es feia, fins ara, per exemple, en manifestacions o mobilitzacions. Abans de cada concentració de caràcter polític o social, al nivell que fos necessari, s'avaluava el risc i s’organitzava el dispositiu segons aquestes necessitats: activant unitats centrals com la Brigada Mòbil o els drons, per exemple. Ara, Sallent ha ordenat també fer aquest anàlisi i treballar amb noves eines de valoració de risc també aquest tipus d’incidents on, molts cops, la participació de joves estrangers o joves desarrelats, fills d’immigració de segona generació, que encara els fan més imprevisibles i crítics, tenint en compte la realitat social dels protagonistes. És una aposta del cos, en un nou model policial, apostar per la digitalització i la intel·ligència per actuar amb prevenció i no només a reacció.
Més controls per evitar armes blanques
De moment, per evitar nous incidents i, sobretot, l’efecte contagi de Molins de Rei, els Mossos reforçaran els dispositius que s’organitzen en festes majors amb més unitats d’ordre públic com la Brimo i l’ARRO, per respondre a possibles incidents, i està previst que s’incrementin els controls policials a les zones properes a les festes i s’incrementarà la presència en vies ràpides i estacions de tren per controlar i filtrar l'arribada de possibles violents. El reforç de la força amb unitats d’ordre públic en punts calents permetrà, també, fer més controls de pas incardinats en la detecció d’armes blanques, un dels elements claus en aquesta escalada de violència que s'ha detectat els darrers mesos.
Des del febrer de 2023 que està en marxa el pla Daga dels Mossos d’Esquadra per combatre, a peu de carrer, amb controls més estrictes i saturació amb presència policial alguns dels punts crítics, l’ús d’armes blanques. Cada cop és més habitual que les persones portin aquesta mena d’armes a sobre, fet que fa que, en el cas d’una baralla, ràpidament pugui escalar, fent-ne ús i generant molt més dany, fins i tot letal, a l’altra persona. Durant aquests primers mesos d’aplicació del Daga, segons dades dels Mossos, s’han retirat gairebé 6.000 armes blanques. La dada preocupa. Des del gener fins al mes d’agost d’enguany han crescut un 12% el nombre d'armes blanques intervingudes. Aquest increment, segons els anàlisis dels Mossos, també està relacionat amb la violència generada per l'increment de negoci il·lícit al voltant de la marihuana, un fet que s'ha instal·lat a casa nostra i que de manera capil·lar està arribant a molts estrats de la societat.
Més agents d’ordre públic
Les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil ampliaran els seus efectius policials en els mesos que venen. La Brigada Mòbil, tal com ho contempla el nou Decret de reestructuració de la Policia, té per primera vegada com a principal objectiu fer seguretat ciutadana i, en aquest sentit, es potencia el seu creixement amb l’objectiu de donar resposta a tots aquests fenòmens emergents que tenen un impacte sobre la seguretat o la percepció d’aquesta. La Prefectura de Sallent vol que la Brimo i l'ARRO, a més de fer les seves tasques, en controls de masses i també en assalts de col·laboració amb les unitats d'investigació, també han de ser més proactius en tasques de control de pas, identificacions i patrullatge en zones on la seguretat pugui estar compromesa. En alguns municipis de l'àrea metropolitana ja s'han destinat efectius de la Brimo per tal de poder col·laborar i reforçar les intervencions que han de fer les unitats de Seguretat Ciutadana en algunes zones que semblen convertir-se en no-go zones.