En poques setmanes els Mossos d’Esquadra tindran deu nous comissaris. Concretament, com a mínim, sis comissaris i quatre comissàries. Avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat la convocatòria de creació d’aquesta desena de noves places de comissari, que estan cridats a formar part de la renovació que el cos dels Mossos d’Esquadra està preparant per adequar el cos, i també els comandaments, als reptes futurs. Aquesta convocatòria de nous comissaris s’hauria hagut de fer molt abans, però la tensió entre la consellera d’Interior, Núria Parlon, i qui va ser, fins al setembre, director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ho va aturar. La falta d’acord entre els dos polítics —Trapero, ara, ha tornat als Mossos— feia impossible poder resoldre sense una guerra interna aquest procés de selecció, que és de lliure designació, i són els alts càrrecs del departament els que escullen els nous comissaris entre tots els intendents que es presenten a la convocatòria, la majoria.
Els intendents que vulguin ser comissaris tenen deu dies des d’avui, que s’ha publicat la resolució al DOGC, per presentar la seva sol·licitud a través de la pàgina web dels Mossos. La convocatòria diferencia entre el torn intern, on es poden presentar tots —i totes— els intendents del cos dels Mossos que fa més de dos anys que tenen aquesta categoria, i l’extern (torn lliure), on es poden presentar els intendents que encara no tenen dos anys d’experiència —per tant, els de la darrera promoció— i també caps, oficials o comandaments de les forces armades o de les forces i cossos de seguretat que ja formin part del grup A de funcionaris. En les dues categories, la interna i la de torn lliure, hi ha dues places reservades per a dones, un 40% en tota la convocatòria.
El departament ha optat per aquesta xifra superant el 25% que marca la llei, fruit de l’acord d’investidura que el president Illa va signar amb Esquerra. En la legislatura passada, el conseller republicà Joan Ignasi Elena va convertir la «feminització» en una obsessió i va aprovar un 40% de reserva de places per a dones en totes les promocions, un percentatge que la consellera Parlon ha mantingut, fruit d’aquest acord amb Esquerra. En cas que no es cobreixi una plaça reservada a les dones del torn lliure, aquesta plaça s’acumularà a les reservades a les dones del torn de promoció interna, i a l’inrevés, segons consta a la convocatòria publicada avui.
Última promoció, el 2022 i sense quotes
En la promoció de 2022 també hi havia dos torns, amb tres places per a l’intern i tres per a l’extern, però tots els escollits van ser intendents del cos dels Mossos. Entre els que van ascendir a comissaris en aquella convocatòria, que no tenia reserva formal per a dones, hi havia qui, ara mateix, forma part de la direcció policial del cos: la comissària Sílvia Catà, ara comissària en cap, i Ramon Chacón, ara sotscap executiu de la Prefectura. També van ser nomenades comissàries Rosa Bosch, ara cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals; Montserrat Estruch, ara comissària en cap de la regió de Barcelona; Mònica Luís, cap de la Comissaria General de Mobilitat, i també va ser nomenat comissari Miguel Ángel García Alvira, cap de la Comissaria General TIC, l’especialitzada en els ciberdelictes.
Entre els que ara siguin escollits, els Mossos hauran de trobar els comandaments que, juntament amb els de les dues darreres promocions, comandin el cos en els reptes de futur —o de present, gairebé— que ha d’afrontar la policia nacional de Catalunya per fer front a una delinqüència desbocada, diferent de la que fins ara es coneixia, amb el crim organitzat estranger com a catalitzador, el cibercrim creixent i també, recentment, l’esclat de violència com el que s’ha registrat aquest cap de setmana a la capital del país. Llevat de sorpreses, s’espera que la desena de nous comissaris, sigui per un torn o per l’altre, siguin de la pedrera d’intendents actuals del cos dels Mossos d’Esquadra. Les travesses ja han començat.
El procés per escollir els deu nous comissaris
El procés per escollir els nous comissaris dels Mossos d’Esquadra començarà amb la valoració del currículum i una entrevista als aspirants. Se n’encarregarà un òrgan assessor integrat per Amadeu Domingo Boyer, Sílvia Catà Culubret i Ramon Chacón Holgado, que examinarà l’experiència, la capacitat i l’adequació dels candidats a les funcions de la categoria. A les entrevistes també hi podran participar professionals de la psicologia especialitzats en selecció de personal policial.
Aquest òrgan elaborarà un informe per al director general de la Policia, Ferran López, que seleccionarà les persones que consideri més idònies per fer el curs d’adequació. Un cop acabat, el director general disposarà d’un màxim de quinze dies hàbils per emetre un nou informe amb els candidats proposats per ocupar les places i elevar la proposta de resolució al secretari general del Departament d’Interior i Seguretat Pública. Ningú amaga que aquest procés de lliure designació es fa de manera consensuada entre el director general i la part més política del departament que comanda la consellera Parlon. Fonts que coneixen a fons com es maquinen aquestes designacions a la seu del departament expliquen que, històricament, un 50% de les places de comissari les escull la part més orgànica del partit que comanda Interior i l’altre 50%, la part més operativa, la que controla el director general.
Els candidats a comissari
Tots els intendents, o una gran majoria, es presentaran a la convocatòria per ser comissaris. No s’entendria que, sent intendent i podent-s’hi presentar, no ho fessin. Però no tots tenen les mateixes possibilitats de ser escollits nous comissaris. Per un simple fet: d’entre tots, només deu podran ascendir a la categoria de comissari —la segona més alta, per sota de major, uns galons que només té, ara per ara, Josep Lluís Trapero, mentre Eduard Sallent els disputa als jutjats, després d’haver aconseguit la plaça i haver fet el curs, però amb un nomenament que el canvi de Govern i el nomenament de, precisament, Trapero van aturar.
Entre els intendents més ben posicionats per ser comissaris hi ha diversos noms. Entre ells, Miquel Hueso, ara sotscap de la Comissaria Superior Territorial; Carles Hernández, cap de la Comissaria General d’Informació; Joan Salamaña, responsable de dispositius, o Toni Rodríguez, ara a Prefectura, que ha fet un acostament tàctic a la nova comissària en cap els darrers dies per mantenir vives les possibilitats de ser comissari, tot i que Trapero, un dels seus principals valedors, ja no comanda el cos. També, en l’àmbit territorial, alguns dels intendents caps de regió, com Vicenç Lleonart, cap de la regió del Camp de Tarragona; Toni Sánchez, cap de la Regió Metropolitana Nord; Joan Carles de la Monja, cap de la regió de les Terres de l’Ebre, i Daniel Pérez, cap de la regió del Pirineu, poden estar en bona posició.
També en l’àmbit territorial, però sense comandar regions, hi ha altres noms que sonen, com la cap de la comissaria de Badalona, la intendenta Elena Martínez; la cap de la comissaria de l’Hospitalet, Sónia Rius, o el cap de seguretat ciutadana de la regió de Barcelona, Rafa Tello. La cap de gabinet del director general, Àngels Bosch, també podria optar a ser nova comissària, igual que Rosa Talaveron, responsable de formació, i Esther Antoranz, ara a la sala central i abans vinculada a la Prefectura. Tot i que en posicions de sortida més complicades, també altres intendents es poden presentar a aquesta convocatòria, com David Sánchez, abans vinculat a Informació; Jose Naharro, ara al capdavant de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), o l’eterna portaveu, Montserrat Escudé, ara a Ciutat Vella, entre d’altres. Però, i és de primer de matemàtiques, hi ha més noms que barrets. O més espatlles que galons. Comença la cursa.