Tilbert Dídac Stegmann, filòleg i conegut difusor de la llengua i cultura catalanes a Alemanya, ha mort a 85 anys. Va néixer a Barcelona, de pares alemanys, i hi va viure de petit. Anys després, va tornar-hi de jove per feina i va esdevenir un catalanòfil, sempre vinculat a Catalunya des de la seva càtedra de filologia romànica a la Universitat Goethe de Frankfurt. La seva tasca de donar a conèixer la cultura catalana als alemanys i la seva obra acadèmica i assagística li van valer per obtenir la Creu de Sant Jordi el 1985 i el premi Ramon Llull.
Stegmann va néixer el 1941 a Barcelona, fill del llavors director del Col·legi Alemany de Barcelona, i va viure a la capital catalana fins a deu anys. Tanmateix, no seria fins al 1969 i 1970 que hi tornaria, per investigar a la Biblioteca de Catalunya, i hi entraria amb contacte amb la llengua i la cultura catalanes. Des de llavors va esdevenir un catalanòfil i va bastir ponts entre Catalunya i el seu país. El 1978 va organitzar les setmanes catalanes a Berlín, que replicà el 1983 a Karlsruhe, per donar a conèixer la cultura catalana als alemanys.
El 1981 també va fundar la biblioteca catalana de la Universitat Goethe de Frankfurt, que té ara més de 37.000 llibres. I el 1983 va fundar l'Associació Germano-Catalana, que va presidir fins al 1995, i més endavant l'Oficina Catalana de Frankfurt. També crearà una revista d'estudis catalans el 1988, que ha publicat més d'una trentena de volums. Així mateix, el 2007 va tenir un paper destacat per garantir un espai important per al català en la Fira del Llibre de Frankfurt.
Stegmann va escriure nombroses obres acadèmiques i divulgatives sobre Catalunya i la llengua catalana, com ara el Decàleg del catalanoparlant (1982), Catalunya vista per un alemany (1996), El plaer de llegir literatura catalana (2016) o Servir Catalunya des d'Alemanya (2018). També va impulsar una antologia als anys setanta sobre la Nova Cançó i una als vuitanta sobre la poesia catalana del segle XX.
Per la seva obra i pel seu activisme pel català, Stegmann va obtenir diversos guardons: el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Internacional Ramon Llull el 2006, el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008, el Premi Crítica Serra d'Or de Catalanística 2017 per El plaer de llegir literatura catalana i el Premio Ostana 2019.