El monjo i biblista de Montserrat Pius-Ramon Tragan ha mort aquest dijous, segons han anunciat a través de les xarxes socials persones del seu entorn. Pius-Ramon Tragan (Esparreguera, 1928) va entrar com a monjo de Montserrat a 19 anys. Va estudiar els estudis de filosofia i teologia al Monestir i després es va traslladar a estudiar a Roma (1956-1957) i a Múnic (1961-1962).

Un cop tornat a Montserrat va convertir-se en el secretari del Pare Abat Aureli Escarré fins al seu exili a Itàlia. En aquest moment va prendre els estudis a Jerusalem (1965-1967) i a Estrasburg (1967-1970) on es va especialitzar en l’exegesi bíblica i va obtenir el doctorat.

Entre 1969 i 1972 va ser professor a Estrasburg. Després, a Roma durant 25 anys, va ser degà de la Facultat de Teologia (1985-1990) i rector (1990-1997) del Pontifici Ateneu de St. Anselm. També va impartir classes a la Universitat de Milà (1998-2001) i a la Universitat de Barcelona (1999-2001). Des del 1997, era el responsable a Montserrat del Scriptorium Biblicum et Orientale, centrat en la recerca exegètica i en la cura de la col·lecció de papirs del Dr. Roca-Puig (des del 1997 ) i del Museu Bíblic, obra del P. Ubach.

Tragan és l’autor de les següents publicacions: El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat (1966), Traducció del Llibre del Deuteronomi (1970), Segni e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1977), La parabole du pasteur et ses explicacions (Roma 1980), Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1985), Alle origini del battesimo cristiano (Roma 1991), La preistoria dei vangeli (Milano 1999), Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques, (Institut Cambó, Barcelona 2005), Los Evangelios apócrifos. Origen, sentido, valor (Ed. Verbo Divino, Madrid, 2008) i de diverses col·laboracions a revistes científiques i a diccionaris especialitzats.

El seu pensament en entrevistes

Aquest passat agost, amb motiu del seu 95 aniversari, va ser recordat pel mitjà Religión Digital. En una entrevista el 2019, el P. Pius afirmava, amb preocupació, que estàvem “vivint una situació molt complexa: els refugiats de Lampedusa, els camps de concentració a Líbia, els morts a la Mediterrània, la guerra a Síria són qüestions que ens interpel·len”. Davant la situació viscuda pel Procés durant els anys 2012-2028, Tragan deia que “la mentalitat espanyola no canvia, mentre que la catalana busca la justícia”.

Davant el problema cada vegada més greu de la crisi climàtica, el Tragan deia: “Fem servir la natura amb un abús dels béns que la terra ofereix. Això per no parlar de la quantitat ingent d'escombraries que generem”. I per això, afirmava: “És evident que els que vindran, si seguim per aquest camí, no tindran mitjans per sobreviure. Estem en una situació perillosa; l'escalfament global és una realitat i la manca d'aigua serà una evidència”.