Ha mort l'última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, Conxita Grangé, als 94 anys a Tolosa. Grangé, nascuda a Espui, al Pallars Sobirà, va fer d'enllaç amb els maquis.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del Govern. Justament, l'executiu català li va retre homenatge aquest juliol. 

Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d’agost de 1925 a Espui, una de les poblacions del municipi de Torre de Capdella. Quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc, a causa d’una malaltia de la mare. Quan esclata la Guerra Civil, torna a Catalunya amb els seus oncles per lluitar al costat de la República.

Acabada la Guerra, ella i els seus oncles se’n tornen cap a França i, amb la seva cosina, continuen la lluita fent d’informadores de la resistència francesa.

El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny juntament amb la seva tieta i la seva cosina, i van ser lliurades a la Gestapo. Totes tres van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats.

El 9 de setembre de 1944 van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, morta el passat abril.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb un antic guerriller català. Grangé ha rebut condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.