Ha mort l'última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, Conxita Grangé, als 94 anys a Tolosa. Grangé, nascuda a Espui, al Pallars Sobirà, va fer d'enllaç amb els maquis.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del Govern. Justament, l'executiu català li va retre homenatge aquest juliol.
Conxita Grangé va lluitar amb la Resistència i els maquis; detinguda per la Gestapo, torturada i deportada a Ravensbrück. No va deixar mai d’explicar als joves la barbàrie feixista.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 27, 2019
Expresso en nom del Govern de Catalunya el meu condol a la seva família. https://t.co/RCRPnOvuid
Ha mort Conxita Grangé (Espuí 1925 - Tolosa 2019), l'última supervivent catalana deportada al camp nazi de #Ravensbrück. La seva lluita contra el #feixisme i l'oblit és un exemple per a totes. Les nostres polítiques de #memòria han d'estar a l'alçada del seu llegat. pic.twitter.com/VsvDx0C0wj
— Ester Capella Farré (@estercapella) August 27, 2019
Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d’agost de 1925 a Espui, una de les poblacions del municipi de Torre de Capdella. Quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc, a causa d’una malaltia de la mare. Quan esclata la Guerra Civil, torna a Catalunya amb els seus oncles per lluitar al costat de la República.
Acabada la Guerra, ella i els seus oncles se’n tornen cap a França i, amb la seva cosina, continuen la lluita fent d’informadores de la resistència francesa.
El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny juntament amb la seva tieta i la seva cosina, i van ser lliurades a la Gestapo. Totes tres van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats.
El 9 de setembre de 1944 van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, morta el passat abril.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb un antic guerriller català. Grangé ha rebut condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.