El periodista veterà Carlos Carnicero ha mort aquest dimarts a 73 anys. La notícia l'ha donat a conèixer l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) a través d'un comunicat, on ha subratllat que ha mort "un dels grans del periodisme". "Se n'ha anat en silenci, com va viure els últims anys amb les seves múltiples patologies i després d'un viatge d'oci a Galícia. Viatjar era la seva passió, que va gaudir mentre va poder", han explicat a l'escrit. Carnicero va ser un dels habituals a les tertúlies d'anàlisi política, però també va exercir de presentador i director televisiu; i fins i tot es va posar al capdavant de revistes, durant la seva llarga trajectòria professional.
"Per sobre de tot, va ser un temible tertulià radiofònic a qui mai cap dels seus oponents va poder desbancar del podi", han volgut destacar des de l'associació. En aquest sentit, han afegit que Carnicero "tenia un caràcter desbordant" i era "tremendament generós". "No volia res per a ell. Tot el que va tenir ho va utilitzar per esprémer la vida al màxim, sense importar-li si a ell li quedava alguna cosa", han afirmat.
▶️ Fallece Carlos Carnicero, uno de los grandes del periodismo https://t.co/OkryiDpUDM D. E. P.
— APM (@aprensamadrid) July 1, 2025
▶️ Necrológica sobre el presentador y director de programas televisivos y tertuliano radiofónico escrita por el periodista Luis Díaz Güell
▶️ La Junta Directiva de la APM transmite… pic.twitter.com/rBCj2oeAit
Carnicero, un "inquiet perseguidor dels ideals i de les notícies"
Carnicero, nascut a Saragossa el 1951, es va llicenciar en Dret i Ciències Econòmiques a universitats del País Basc i Madrid, i va començar la seva carrera periodística el 1979 com a col·laborador per La Voz de Guipúzcoa, i posteriorment per El Diario Vasco, El País i Diario 16, on va tornar uns anys després com a director adjunt. Al llarg de la seva trajectòria, es va especialitzar en el nacionalisme basc i, concretament, en el terrorisme d'ETA. Després va passar pel setmanari Tiempo (1982), on va ser corresponsal al País Basc, però després de dos anys al mitjà va traslladar-se a la redacció de Madrid. També va ser un dels fundadors del setmanari Tribuna i, a la dècada dels anys 90, es va incorporar al Grupo Zeta, on va dirigir la revista Panorama. A la seva llarga llista de projectes també hi ha que va dirigir la revista Viajar i va ser analista polític a Interviú.
Paral·lelament a la seva faceta escrita, va ser comentarista a La linterna de la Cope i membre de la tertúlia Hora cero a Antena 3 Radio; i va participar en els espais Hora 25 de Carlos Llamas i Hoy por hoy d'Iñaki Gabilondo. Pel que fa a la seva faceta televisiva, entre el 1994 i el 1996 va presentar a Antena 3 Confesiones, un espai en què una persona anònima demanava perdó. Per tot, l'APM el recorda com un "inquiet perseguidor dels ideals i de les notícies".
Val a dir que, en els darrers anys del franquisme i en els començaments de la Transició, Carnicero va militar al Partit Carlista, formació que va abandonar l'any 1979 després d'haver estat secretari d'Organització. Habitualment residia a Madrid i l'Havana, segons EFE.