“Montserrat és el nostre Sinaí”, va deixar escrit mossèn Cinto Verdaguer; “Catalunya serà cristiana o no serà”, va afirmar el bisbe Josep Torres i Bages. El corrent històric que uneix el catalanisme amb el cristianisme com una relació indissoluble -n’hi ha que en dirien ‘comunió’- al llarg dels anys ha quedat refermat aquest diumenge, 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, amb un acte que, per als qui han tingut el goig d’assistir-hi, només hi ha un qualificatiu simple per definir-lo, històric. I és que no només s’ha tractat de treure la Moreneta en processó per primer cop en aquest segle XXI, que també, sinó perquè l’abadia ha volgut, en el seu mil·lenari, renovar el seu pacte amb el poble català com a referent espiritual.
És per això que la processó de la Moreneta ha estat, sí, la part més efectiva de la celebració, i evidentment la més visual i popular, que han pogut seguir a l’esplanada de Montserrat unes cinc mil persones, però més enllà de l’escenificació acolorida i la litúrgia solemne i, evidentment, de les paraules de record al papa Francesc i la confiança en una tria encertada per part dels cardenals del nou bisbe de Roma, Montserrat aporta un intangible on el fet espiritual es barreja amb el fet patriòtic. Montserrat és el cor espiritual de Catalunya i per això, fins i tot per als no-creients, que sempre poden gaudir de les vistes i de la força tel·lúrica de la muntanya santa, no poden deslliurar-se a aquesta sensació de transcendència.
I és que Montserrat vol seguir sent el referent espiritual de Catalunya, “el nostre Sinaí” de Verdaguer, almenys per un altre mil·lenni, i les esperances de supervivència del poble català i de la seva llengua, també mil·lenària, sempre hi troben l’aixopluc en aquesta abadia. És per tot plegat que treure a les places la Moreneta és només la punta de l’iceberg d’un corrent de fons molt més poderós que una talla romànica de negritud dubtosa passejant entre els fidels. Montserrat és, és clar, la Moreneta, i l’escolania, i el 'Virolai', i la pròpia geologia de la muntanya santa dels catalans, però és sobretot transcendència.
Amb tot, el reclam de la jornada era la sortida en processó de la Moreneta, i tot i que s’ha fet esperar, ja que la sortida ha estat molt breu i només per dirigir-se a l’altar, acabada l’eucaristia sí que s’ha pogut veure a bastament, amb un recorregut per les places de davant del monestir on s’han pogut sentir alguns visques a la Mare de Déu, mentre l’escolania interpretava el ‘Virolai’. L’efectisme del moment, en què no ha faltat alguna bandera del Barça i algun crit de “Visca Catalunya”, ha estat el colofó d’una missa de més de dues hores, oficiada pel pare abat Manel Gasch, amb presència de les principals autoritats eclesiàstiques del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb el bisbe Xabier Gómez al capdavant. La representació civil ha estat encapçalada pel conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler.
Amb la missa a les acaballes, el pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari, ha expressat el seu gaudi per la jornada, avançant la xifra de 5.000 assistents i apuntant que s’ha tractat d’una jornada “històrica”. “Només cal que mireu les cares de la gent”, ha assegurat en una breu compareixença als mitjans de comunicació desplaçats al monestir, sense renunciar a que la processó “la puguem tornar a viure algun altre cop”, per afegir que la diada de Montserrat s’ha volgut organitzar com “una festa oberta a tothom”, i amb unes paraules també per als no-creients, “que també se senten acollits a Montserrat”.
"Mil anys acompanyant la cultura catalana"
Tornant a la missa i la processó que han començat just quan ha escampat la boira, val a dir que les lectures han inclòs la carta de Sant Pau als cristians d’Efes i un fragment de l’Evangeli segons sant Lluc, però ha estat l’homilia del pare abat la que ha marcat el to de la celebració, amb les referències ja citades a Verdaguer i Torres i Bages, on ha reivindicat el paper dels monjos com a “custodis de Montserrat durant mil anys”, per afegir que Montserrat porta “mil anys acompanyant la cultura catalana, en totes les circumstàncies i especialment la seva llengua”. El compromís de Montserrat amb Catalunya ha quedat, doncs, prorrogat per mil anys més.