Moderadors que van treballar per a una empresa amb seu a Barcelona dedicada a moderar i filtrar continguts de la plataforma de vídeos curts TikTok denuncia haver hagut de veure vídeos violents i pertorbadors com ara "decapitacions o mutilacions". Així ho han relatat exempleats de la companyia, Majorel SP Solutions, en declaracions a Europa Press. Si bé no era un contingut que haguessin de veure diàriament, sostenen que sí que hi estaven exposats amb prou freqüència perquè els afectés emocionalment. Per això, una exempleada ha presentat una querella contra quatre responsables de l'empresa.
Aquest contingut violent es va multiplicar arran de l'esclat de diversos conflictes armats al món, sostenen les empleades. Segons el seu relat, l'empresa tenia dos departaments a manera de filtres i un d'ells estava més exposat que l'altre als continguts de violència explícita. Els que estaven a TikTok1 veien "el més perillós i violent", que no arribava a TikTok2 perquè ja havien estat revisats. La querellant al·lega que revisaven fins a 1.200 vídeos al dia, entre els quals hi havia material "altament sensible i pertorbador" com vídeos d'assassinats, decapitacions, esquarteraments, violacions, zoofília, pornografia infantil, abusos a menors, desmembraments, suïcidis en directe, tortures i terrorisme.
Una extraballadora sosté que, en un moment de la seva vida en què es trobava baixa d'ànim per una qüestió personal, els continguts que va haver de revisar la van afectar especialment: "Vaig haver de veure imatges horribles que em van impactar molt". A causa d'aquesta situació, assegura que va caure en una depressió, però així i tot va continuar treballant i que no es va sentir recolzada ni per l'empresa ni pels seus propis companys: "Em sentia completament sola, deprimida i sense ajuda".
Així, la treballadora va agafar la baixa per incapacitat temporal el 2023 després de no aguantar més "l'exposició a aquest contingut altament sensible per haver desenvolupat un trastorn mental" i aquell mateix any va presentar diverses denúncies davant la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social de Barcelona per donar a conèixer les condicions dels moderadors. Això va donar peu a una acta d'Inspecció de Treball el 2024 que concloïa que existeix una causa-efecte entre l'omissió de mesures de prevenció i les seqüeles psíquiques sofertes per la treballadora.
"Condicions laborals absolutament inhumanes"
En la querella figuren com a responsables civils subsidiaris les empreses Majorel, Tiktok Technology Limited i la seva filial Tiktok Information Technologies Spain. L'empleada sosté que quan va començar a treballar a l'empresa el 2019 va ser contractada com a "teleoperadora", que no va rebre formació en l'àmbit preventiu davant dels riscos psicològics inherents al lloc que havia d'exercir i que no se li va indicar que havia de visualitzar continguts summament violents. De fet, sosté que la companyia "minimitza" aquest detall tant a les entrevistes de feina com a les sessions d'entrenament que realitzaven un cop contractats.
Així mateix, l'exempleada acusa la companyia d'imposar als seus empleats unes "condicions laborals absolutament inhumanes". En aquest sentit, sosté que l'empresa no va adoptar mesures tècniques o organitzatives per reduir l'impacte de l'exposició, com ara filtres visuals o distribució equilibrada del contingut delicat, i que "no va prendre les mesures necessàries per protegir la seguretat i la salut de la treballadora davant dels riscos psicosocials inherents a la seva tasca". Preguntada una de les extreballadores si tornaria a treballar com a moderadora, indica que amb la mateixa companyia, mai: "A parer meu, és una empresa sense escrúpols".
L'empresa ho nega i una altra exempleada sosté que no era per a tant
Tres dels responsables de l'empresa que van declarar dilluns passat al Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona van negar que els treballadors revisessin contingut audiovisual "altament pertorbador" i que si ho feien era de forma residual. Així ho va explicar l'advocat representant legal de la querellant, Francesc Feliu, després de la compareixença. Una altra exempleada contradiu el relat de la querellant i assegura que el gruix del contingut que visionaven era musical i que per això no considera que l'hagi afectat psicològicament: "Se'ns colava algun vídeo, però en general no eren vídeos durs". Així mateix, sosté que podien "parar i fins i tot no moderar fins al final" i que tenien psicòlegs amb qui poder parlar en qualsevol moment. "En això no em puc queixar", sentencia.