Els aliments que consumim tenen un efecte massiu al nostre planeta. L'agricultura ocupa la meitat de la terra habitable, destrossa boscos, ecosistemes i produeix una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al món. La carn i els productes làctics representen específicament prop del 14,5% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle.
És per això que molts experts, tal com recull el portal I News, creuen que canviant la manera com mengem podria ajudar a reduir les emissions de carboni i promoure l'agricultura sostenible. Però hi ha diverses dietes "amigables amb el clima", per triar. Les més conegudes son la dieta vegana completament basada en plantes, la dieta vegetariana, que també permet ous i làctics, i la dieta piscivegetariana, que també permet mariscs. També existeixen les dietes flexitarianes, en les que substitueixen les tres quartes parts de la carn i els làctics per aliments d'origen vegetal. O la dieta mediterrània que permet quantitats moderades d'aus, porc, corder o vedella. Ara bé, decidir quina dieta triar no és tan fàcil com sembla.
Una dieta per lluitar contra la crisi climàtica
En aquest context, comença a agafar força el concepte de dieta climatariana. Una versió va ser creada per l'organització sense ànim de lucre Climates Network, que diu que aquesta dieta és saludable, respectuosa amb el clima i la natura. Segons la publicitat, "amb un simple canvi de dieta, podeu estalviar una tona d'equivalents de CO₂ per persona per any" ("equivalents" només vol dir que el metà i altres gasos d'efecte hivernacle es tenen en compte juntament amb el diòxid de carboni).
Sona molt bé, però la dieta encara permet menjar carn i altres aliments amb alt contingut d'emissions, com ara carn de porc, aus, peix, productes lactis i ous. Així que aquesta és només una versió més nova de la dieta del "carnívor del clima", excepte que s'encoratja els seguidors a canviar tota la carn vermella possible (res, xai, porc, vedella i cérvol) a altres carns i peixos, detalla el portal I News.
Tot i això, la dieta anima a reduir el consum de carn en general i a triar carn local quan sigui possible, evitant el malbaratament d'aliments i triant aliments locals de temporada. Per tant, estalviar una tona de diòxid de carboni és excel·lent, però canviar-se al vegetarianisme o al veganisme pot estalviar encara més, detalla la web. I és que les dades són espectaculars. Una dieta basada en carn estàndard occidental produeix al voltant de 7,2 quilograms de CO₂ equivalent per dia, mentre que una dieta vegetariana produeix 3,8 kg i una dieta vegana 2,9 kg. Si tothom es tornés vegà (en un cas hipotètic), estalviaria gairebé 8 mil milions de tones de CO₂e, mentre que fins i tot un canvi a la dieta mediterrània encara estalviaria 3 mil milions de tones. Això és un estalvi entre el 60% i el 20% de totes les emissions d'aliments, que actualment pugen a 13.700 milions de tones de CO₂ a l'any.
Els litres d'aigua que es necessiten per consumir carn
La carn de boví, per exemple, necessita uns 15.000 litres d'aigua per quilo. Alguns aliments vegetarians o vegans, com els alvocats i les ametlles, també tenen una gran empremta hídrica, però en general, una dieta basada en plantes té aproximadament la meitat del consum d'aigua que una dieta estàndard basada en carn.
Una caiguda del consum de carn, alliberaria una gran quantitat de terra, ja que milers de milions d'animals ja no haurien de ser alimentats. En aquest sentit, es necessitarien menys terres agrícoles i això ajudaria a aturar la desforestació i protegir la biodiversitat. La terra també es podria fer servir per reforestar i recuperar grans àrees que es convertirien en un magatzem natural de diòxid de carboni.
Un altre motiu per canviar de dieta, tal com ressalta aquesta publicació, és que una dieta basada en plantes també generalment és més saludable. La carn, sobretot la processada, s'ha relacionat amb una sèrie de problemes de salut importants, com per exemple, pressió arterial alta, malalties cardíaques i càncer. Així, destaquen que una dieta flexitariana o climatariana implicaria menys riscs per a la salut. De fet, un estudi constata que passar a una dieta basada en més fruites i verdures podria reduir la mortalitat fins a un 10% fins al 2050.
Imatge principal: vaques / Unsplash