Les profunditats marines, com l’espai exterior, conserven un misteri persistent que desafia la ciència i l’enteniment humà. Malgrat les innombrables expedicions i avenços tecnològics, els oceans encara guarden secrets que semblen voler romandre ocults. Un d’aquests va emergir —literalment— el 2019, quan un grup d’investigadors liderats per la biòloga marina Cherisse Du Preez va fer un descobriment sorprenent sota les aigües que banyen la costa de l’illa de Vancouver, al Canadà.
Tal com recull El Economista, l’equip va localitzar un volcà submarí fins aleshores considerat inactiu, però que havia ressorgit de sobte des del fons de l’oceà. Aquesta muntanya submarina, que s’eleva uns 1.100 metres des del llit oceànic —a una profunditat que oscil·la entre els 1.500 i els 1.600 metres—, expulsava aigua càlida i rica en minerals, creant un microclima inesperat enmig de l’obscuritat. En aquest escenari tan inhòspit com fascinant, els científics van trobar milers d’ous vius —coneguts popularment com a "bosses de sirena"— que pertanyien a una espècie enigmàtica: la rajada blanca del Pacífic.
El misteri dels ous gegants
Aquests ous gegants, que poden assolir entre 45 i 50 centímetres d’amplada, necessiten prop de quatre anys per completar el seu procés de gestació. El volcà, amb el seu flux tèrmic constant, actua com una incubadora natural, proporcionant la calor necessària perquè aquestes criatures es desenvolupin. Segons Du Preez, aquest hàbitat es comporta com “un jardí de corall i una guarderia segura”, protegint els embrions fins que són prou madurs per descendir a les profunditats habituals on habita l’espècie —entre els 800 i els 2.900 metres—.
La descoberta no només és una fita científica pel que fa al comportament reproductiu d’aquesta espècie, sinó que revela una connexió insospitada entre processos geològics i cicles biològics. Ja el 2018, es va identificar un fenomen similar prop de les illes Galápagos, on altres espècies marines també aprofitaven la calor volcànica per incubar les seves cries. Aquest patró suggereix que aquests ecosistemes calents podrien ser essencials per a la supervivència de moltes formes de vida submarina.
Tanmateix, aquesta meravella natural també posa de manifest la fragilitat d’aquests entorns. Els científics adverteixen que, en un context de canvi climàtic accelerat i d’explotació humana dels fons oceànics, protegir aquests hàbitats únics s’ha convertit en una necessitat urgent. La manca de compromís global amb la conservació marina és motiu d’alarma, i descobriments com aquest només reforcen la importància de preservar allò que tot just comencem a comprendre.
El volcà que batega sota l’oceà no només acull vida: guarda, també, una esperança per al futur de la biodiversitat marina.