Va querellar-se contra Pablo Iglesias “per seguir els passos de Hitler, Lenin, Pol Pot i Castro”, contra els Lunnis “per mostrar un casament homosexual”, contra la Viagra, contra Bildu per no posar pantalles gegants a l’ajuntament de Donosti per veure l’Eurocopa de futbol i per no rebre els Reis Mags, contra Samuel Eto’o “per frases ofensives al Madrid” (allò del “Madrid, cabrón, saluda al campeón”) o contra “tot” el 15M per “associació criminal”.

Però també va querellar-se contra diversos municipis que no tenien la bandera espanyola posada al balcó, contra la crema de banderes espanyoles (i només espanyoles) en actes esportius, contra la xiulada a l’himne espanyol a la final de Copa que van jugar Barça i Athletic de Bilbao, contra les mares de la Plaza de Mayo per donar suport a ETA i contra la declaració d’inici de desconnexió aprovada al Parlament.

I, mentre es van dedicar a això, no va passar res. Fins que un dia van personar-se com a acusació particular al cas Nóos i van aconseguir asseure una Infanta d’Espanya a la banqueta dels acusats. Avui, Miguel Bernad, fundador, ànima, ideòleg i tot i més de Manos Limpias ha estat detingut per un presumpte delicte d'extorsió, organització criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en subvencions.

Però, qui és aquest advocat bilbaí que ha marcat l'agenda judicial espanyola dels últims anys? 

Tothom sap, més o menys, que l’any 1994 va ser secretari general del Front Nacional de Blas Piñar, partit hereu de Fuerza Nueva. I que, quan el fracàs a les eleccions europees d’aquell any va obligar-los a dissoldre la formació, va fundar Derecha Española, amb qui es va presentar a les municipals del 1995 i que el 2014 va donar suport a Soluciona. Però molts desconeixen que Miguel Bernad és lletrat de l’Ajuntament de Madrid i que va ser assessor del regidor del districte centre de la capital espanyola.

Molt ben connectat amb les restes del poder franquista, postfranquista i neofranquista, Bernad es movia amb gran facilitat per les clavegueres de certs poders de l’Estat. Això li va permetre fer-se un nom i un espai mediàtic, mentre tothom es preguntava com podia ser que ningú l’aturés i, sobretot, com es finançava. Si es confirmen els delictes que l’imputen, ja tenim la resposta. Però gratem una miqueta més.  

Manos Limpias consta com una associació sense ànim de lucre autodefinida com “un sindicat de funcionaris sense afiliats” que té 6 mil afiliats, dels quals només uns 1.800 paguen la quota anual de 60€ (120 des de no fa gaire). Pel que fa a representació, que en teoria d’això es tractava, afirmen tenir sis representants sindicals “propis” a l’ajuntament de Madrid i en diversos consistoris de Castella i Lleó i Andalusia.

Miquel Bernad sempre ha defensat que no rebien un euro de diner públic, això ha fet que sigui impossible accedir als seus comptes més enllà del que estan obligats per llei les entitats privades.

El cop d’aire que ha fet caure el castell de cartes va començar a bufar el novembre del 2015, quan la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid va obrir una investigació contra l’avui detingut i contra Virginia López Negrete per un delicte d’apropiació indeguda dels diners dels afectats per l’estafa de Fòrum Filatèlic i Afinsa.

Gent que ha treballat amb Bernad afirma que l’entrada de López Negrete al seu entorn va ser l’inici de la fi. La seva desmesurada ambició hauria fet creuar la línia que l'ha perdut. Només cal veure com s’anuncia l’advocada a la seva web particular.

En les pròximes hores caldrà veure què passa amb López Negrete per conèixer el futur del cas Nóos. Sense ella, desapareix l’acusació contra la Infanta. I sense acusació, no hi ha cas.