Assistir cada estiu a l'espectacle dels carrers desèrtics i els bars buits de gent en les hores centrals del dia era una cosa la mar de normal, ja que aquell era el moment en què moltes persones gaudien del dolce far niente vacacional pesant figues després de dinar, és a dir, fent una migdiada amb la panxa plena. Enguany, però, passejar-se pel carrer després del migdia és sinònim d'endinsar-se en un paisatge més propi de Walking Dead que no pas d'algun poble de casa nostra, posem per cas L'Espluga Calba o Santa Pau, ja que si us hi fixeu, els carrers a aquella hora de la tarda en aquest estiu imperativament atípic són plens de persones absolutament abatudes caminant amb un rostre que denota clarament un cansament inhumà i dos ulls, vermells com a magranes, que evidencien l'insomni diürn acumulat.
Si us trobeu aquestes pobres ànimes desesperades, ja sigui intentant descansar arraulides sota una figuera o bé sota l'ombra d'un para-sol amb la propaganda de Frigo, no ho dubteu: són les persones a qui l'absència del Tour ha impedit enguany fer la migdiada i que, desmoralitzades, esperen amb un deler frenopàtic l'arribada del 29 d'agost i el tret de sortida a la ronda ciclista francesa d'enguany, postposada un parell de mesos degut al coronavirus .
L'any 1844 el pintor realista francès Gustave Courbet va dibuixar L'hamaca, una obra avançada al seu temps i que, més que realista, es pot considerar futurista, ja que en realitat reflectia amb una precisió absoluta l'estampa d'una dona seguint l'ascens a l'Alpe Duez. (Viquipèdia)
Migdiades atípiques en un estiu atípic
L'estiu del 2020 serà recordat com l'estiu sense Festes Majors, és a dir, sense castellers, sense correfocs i sense orquestres tocant per enèsima vegada "Paquito el Chocolatero" al ball de l'envelat, però en aquest estiu atípic i inhòspit, curiosament l'única cosa que la Covid-19 no ha estat capaç de tombar és un dels actes més irreverents de les festes majors: la migdiada popular, una curiosa, íntima i relaxada activitat que en els darrers anys ha anat poblant els programes de fires i festes de diverses poblacions catalanes com Castellterçol, Valls, Sant Llorenç Savall, La Bisbal d'Empordà, Móra d'Ebre o Sant Cugat del Vallès. El problema, en aquest cas, no ha estat aconseguir el permís ni assegurar les mesures de seguretat per celebrar l'activitat, sinó la dificultat per dur-la a terme per culpa d'una de les grans mancances de l'estiu 2020: el Tour.
Calen més activitats així a les Festes Majors.#EtFelicitoFill
— EtFelicitoFill (@etfelicitofill) August 14, 2018
via @roccasagran pic.twitter.com/39s6OPMxkZ
Per molt que costi de creure, intentar fer la migdiada sense alguna etapa del Tour de França de fons, sonant amb la mateixa agradable cadència que les onades del mar, és un acte terriblement difícil. Segons diuen els experts, lluny del mite que associa la migdiada amb la ganduleria mediterrània, el cos humà té la necessitat fisiològica de dormir una estona després de dinar, però l'estiu 2020 ens ha demostrat que aquesta necessitat és menor, sens dubte, que el desig humà de reclamar l'avorrida veu de dos comentaristes narrant com una sèrie de ciclistes pedalegen per alguna carretera comarcal francesa envoltada de vinyes de merlot o d'algun castell ocupat pels nazis durant la II Guerra Mundial.
Una noia de Móra d'Ebre, desesperada, intentant sense èxit fer una migdiada amb vídeos a Youtube d'anteriors edicions del Tour. (Pixabay)
La migdiada del bisbe, una alternativa interessant
Vist que fer una becaina sense la veu de Perico Delgado explicant alguna batalleta sobre la seva ascensió al Tourmalet és pràcticament una quimera, la "migdiada del bisbe" és una gran alternativa per aquell nombre de persones que no en tenen prou amb dormir vuit hores cada nit i necessiten fer una capcinada de vint minuts en algun moment del dia sense necessitar que l'activitat l'organitzi la Regidoria de Festes del municipi on paga els impostos.
Quatre dècades més tard que el seu mestre Courbet, l'any 1884 el pintor català Ramon Martí Alsina va dibuixar La migdiada, un retrat fidelment realista d'un senyor de Barcelona, possiblement burgès, fent una migdiada del bisbe abans de dinar i després d'un intens matí a la fàbrica. O no. (Viquipèdia)
La migdiada del bisbe, també coneguda com la migdiada del canonge, es basa a adormir-se abans de dinar i té una enorme fama entre els seus partidaris, que afirmen que és millor que la migdiada prototípica de després de l'àpat. Per fer-la, a més, no cal ser bisbe ni canonge, ja que malgrat que el seu origen es remunti a la necessitat que tenien els canonges de descansar després d'un llarg matí ple de feina, de tots és sabut que en un país normal tots els treballadors, siguem bisbes, canonges, segadors, lampistes, caixers de supermercat, xofers o redactors com servidor de vostès, arribem a l'hora de dinar lleugerament cansats si hem fet una tasca laboriosa al llarg del matí.
Després de Jack Sparrow i de Massagran en aquell capítol que viatja a bord d'un vaixell corsari, el difunt ciclista Marco Pantani és el pirata més conegut del món. (Viquipèdia)
Camilo José Cela va dir que la migdiada cal fer-la amb pijama, orinal i parenostre, però s'equivocava: només aquells que estem patint les conseqüències severes de l'absència del Tour i n'esperem el tret de sortida d'aquí a dues setmanes sabem que la becaina després de dinar, a l'estiu, es fa quan a la pantalla apareix allò de "Tête de la course" i la veu desmenjada del locutor, plena de realisme, afirma que queden 197 km per acabar l'etapa. Ni l'opció d'apostar per comprar-nos una hamaca i penjar-la al jardí entre dues oliveres ni l'alternativa de la migdiada del bisbe ens podran fer oblidar aquell moment màgic, gairebé oníric, on noms com Indurain, Pantani, Mercxx, Beloki, Contador o Froome ens han induït al son amb la tendresa d'una àvia bressolant el seu nét acabat de néixer. Aquell és, en realitat, l'autèntic moment màgic en el qual adormir-se és un bé de Déu i del qual el maleït coronavirus ens ha privat aquest estiu.