El govern d'Andorra ha encetat una nova campanya per la promoció de la llengua catalana: "M'ho pots dir en català", amb la qual volen evitar que els catalanoparlants canviïn de llengua en relacionar-se amb no nadius i persones que estan aprenent en català, per a facilitar que aquests ho aprenguin i promocionar-ne l'ús de la parla autòctona. La campanya ve acompanyada d'un anunci, en el qual es mostra diverses escenes en les quals parlants no nadius demanen a catalanoparlants que no canviïn l'idioma. La campanya, que comença aquest primer de desembre i s'allargarà fins al 21 del mateix mes, estarà centrada en la visibilitat a les xarxes socials i també en alguns mitjans de comunicació. 

A l'espot del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra surten el cambrer d'un bar, un jugador de bàsquet i dues dependentes de botigues que, davant el canvi d'idioma o l'ús de paraules en català, demanen a l'interlocutor —mirant a càmera, com si parlessin a l'espectador— que li parli en català: "M'ho pots dir en català". "Parlar en català és ajudar altres persones a fer-ho", conclou el vídeo. Entitats en defensa del català com "No em canviïs la llengua" o "Acció pel català" han celebrat la campanya del Govern d'Andorra: "Genial", ha valorat la primera, a través d'un missatge a les xarxes socials. 

Canviar la llengua és una actitud "excloent", assenyala Plataforma

En aquest sentit, Plataforma per la Llengua també insta a evitar el canvi d'idioma. Tal com assenyalen en la seva darrera guia "Què faig si...?", per a aconsellar sobre l'ús del català en situacions quotidianes, "a primera vista, no tenim manera de saber si una persona sap o no sap parlar en català. Ni el color de la pell, dels ulls o dels cabells, ni la manera de vestir, ni cap altre indicador extern, no ens permeten d’endevinar-ho. Per tant, podem parlar sempre en català, i amb total normalitat". "Si no ens entén quan li parlem en català, ja ens ho farà saber [...]. Triar la llengua basant-nos en l’aspecte del nostre interlocutor és una actitud excloent i discriminatòria. I, a més, dificulta la integració lingüística dels nouvinguts a la nostra societat i representa un menyspreu pels immigrants residents als territoris de parla catalana que han après la llengua catalana", afegeixen.