Situació preocupant i alarmant: així és com radiografia la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona l'estat del mercat immobiliari a la ciutat de Barcelona. En una roda de premsa aquest dijous, des de l'entitat han assenyalat que hi ha cinc habitatges en compravenda per cada un de lloguer, una ràtio que se situa en "mínims històrics", segons ha exposat Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona. En aquest sentit, ha recordat que, abans de l'inici de la pandèmia, hi havia una oferta d'1,5 habitatges en venda per un de lloguer. Al llarg de la pandèmia, s'havia arribat a la proporció d'un domicili en compravenda per un de lloguer. En xifres concretes, al portal Idealista, hi havia 9.936 habitatges de lloguer el març de 2020 —arribant fins a 19.348 el setembre de 2020—; mentre que enguany hi ha 4.473. Paradoxalment, el març de 2020, a la mateixa plataforma, hi constaven 18.068 habitatges en venda; mentre que actualment hi ha 19.428. L'increment de la ràtio és del 369%.

Així doncs, Gorgues ha explicat que s'ha registrat un descens del 55% de l'oferta d'habitatges de lloguer en dos anys, una caiguda que arriba al 76,8% si es compara amb la xifra d'oferta de lloguer a la capital catalana el setembre de 2020. En comparació amb altres ciutats espanyoles, com ara Madrid, València i Sevilla, el gerent de la Cambra de Propietat de Barcelona ha indicat que, des del gener de 2019, la tendència ha estat molt similar en totes elles. El pic de preus de lloguer arriba el maig de 2020 i, amb l'impacte de la pandèmia de la covid-19, aquestes rendes baixen i no repunten fins a finals de 2021. Sobre l'efecte de la llei de contenció de rendes —recentment, el Tribunal Constitucional ha anul·lat part de l'articulat d'aquesta normativa—, Òscar Gorgues ha precisat que "el comportament dels lloguers a Barcelona i Madrid presentava força semblança fins a l'octubre de 2021, quan els preus de la ciutat barcelonina van cap amunt, mentre que a la capital de l'Estat es mantenien relativament estables". En aquesta línia, ha destacat que la llei de contenció de rendes ja estava en marxa, atès que es va aprovar el setembre de 2020. "Els preus van respondre millor a Madrid sense tenir una llei de contenció", ha reblat. 

"Alegria amarga" amb l'anul·lació de control de lloguers

Per la seva banda, el president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, ha subratllat que la sentència del TC, que ha anul·lat part de la llei de contenció de rendes, era "àmpliament esperada en el sector" i que "no ha estat cap sorpresa". En aquest sentit, ha volgut recordar l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que ja especificava que "la fixació de la renda i el sistema d'actualització d'aquestes forma part de la legislació bàsica de l'Estat". Davant d'aquest escenari, Ràfols ha sostingut que la situació és "d'alegria amarga", perquè la resolució és "coherent amb el que està passant en matèria d'arrendaments urbans en el marc de la Unió Europea, i és que no hi ha cap precedent d'una legislació tan incisiva en aquesta qüestió com la de Catalunya". Per l'altra cara de la moneda, Joan Ràfols s'ha mostrat preocupat perquè "hi ha hagut una autèntica restricció de l'oferta de lloguer per la manca de confiança generada per la contenció de rendes". El president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona ha afegit que "aquesta desconfiança fa que els petits propietaris estiguin retirant els habitatges del lloguer i els destinin a la venda i que, en el cas dels anomenats fons voltor, que tenen capacitat d'inversió, no facin nou habitatge de lloguer".

Paral·lelament, Ràfols ha criticat que el president Pere Aragonès hagi rebut només al Sindicat de Llogateres: "Des de les cambres, APIs i els administradors de finques, hem demanat en repetides ocasions reunió amb el president per parlar d'aquest tema, però ell s'ha reunit exclusivament amb el Sindicat de Llogateres". Per últim, ha apuntat que, des de la seva perspectiva, la fixació del lloguer social obligatori "és molt més que la contenció de rendes" i ha alertat sobre els seus possibles "efectes". Justament sobre això també s'ha pronunciat Òscar Gorgues, que creu que "no és bo regular els preus, sinó que s'ha de treballar sobre l'increment de l'habitatge protegit i incorporar en aquest terreny la iniciativa privada".

 

Imatge principal: Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, i Joan Ràfols, el president de l'entitat. / P.R.