“No porto la mascareta al metro perquè no té cap mena de sentit”. “Jo ja no demano la mascareta als viatgers perquè ens insulten o agredeixen”. Són les dues cares de la moneda. La majoria de la gent que viatja en metro a Barcelona duu posat el tapaboques, però cada cop s’esvaeix més; de mica en mica són més les persones que ja no obeeixen aquesta mesura per reduir la propagació de la covid. ElNacional.cat ha fet aquesta setmana un viatge per la Barcelona subterrània i ha pogut conversar amb treballadors del metro, usuaris habituals i turistes sobre què passa darrerament amb les mascaretes en aquest tipus de transport.
L’FFP2 de la Núria la protegeix d’aquells viatgers que se li apropen per demanar-li ajuda. És maquinista i acaba de conduir el tren fins a l’estació de Tetuan. Al vestíbul es topa amb passatgers que tenen problemes diversos. Alguns no saben com funciona la màquina de venda de bitllets, d’altres tenen dubtes amb els abonaments i n’hi ha que pregunten quina és la millor ruta per arribar a un lloc. Però tots tenen una cosa en comú: no hi ha ningú que porti posada la mascareta. El tapaboques només és obligatori dins del comboi. “Això és un problema, perquè genera molta confusió i al final ningú se la posa enlloc”, assegura en declaracions a aquest diari.
“Ha arribat un punt en què ja no té ni cap ni peus demanar-ho als viatgers; li dius a un, però després entren quatre més que tampoc la porten”, afirma. Actualment, ni maquinistes, ni revisors ni personal de seguretat del metro tenen la potestat de multar qui no porta mascareta. Només poden demanar i instar. La Núria és partidària de donar aquest poder als treballadors, sobretot “per la gent gran”. Admet que està una mica obsessionada amb el coronavirus. Sempre duu mascaretes a la butxaca per si de cas. “El que no pot ser és el que a mi em va passar l’altre dia: vaig donar-li una a un turista i va riure’s de mi posant-se-la al canell”, afegeix.
Esperant un comboi a l’andana d’aquesta estació hi ha, precisament, una turista. Es diu Alina i és de Londres. Admet que no té ni la més remota idea de quina és la normativa a Catalunya sobre les mascaretes i afirma que a la capital britànica ningú no la duu mai al transport públic. “Si a Londres entra algú dins de l’autobús amb mascareta, la gent se’l mira amb cara estranya; sembla que hagi d’estar contagiat”, diu. Agafem el metro amb ella. Ens explica que no porta cap tapaboques a sobre i que se sent completament segura.
Baixem a la parada de Passeig de Gràcia. Pels seus passadissos camina la Carla, una altra maquinista que es dirigeix cap a l'L3 a fer el relleu a una companya. Assegura que, des que va patir una mala experiència amb una viatgera, no ha tornat a demanar-li mai més a un passatger que es posi la mascareta. “A nosaltres ens insulten, als companys de seguretat directament els agredeixen”, diu. Opina, a més, que la pandèmia ha trastocat tota la ciutadania, d’un costat i de l’altre: “Fa unes setmanes un grup de viatgers va començar a escridassar una companya perquè no portava la mascareta; li deien ‘filla de puta’, quan ella estava tancada dins la seva cabina, sense poder contagiar a ningú”.
La Carla entra dins la cabina i marxa. Pocs segons després arriba a l’andana en Xavier, un home de poc més de cinquanta anys que porta posada una mascareta quirúrgica. Segons ell, són els turistes qui menys la porten. Tot i que diu que li sembla bé que la mascareta sigui obligatòria, admet que no li molesta que la gent no se la posi. “Mentre jo la porti, ja em sento segur”, diu. Seu al seu costat l’Anna, una dona polonesa que fa anys que viu a Barcelona. No porta mascareta, però assegura que és una excepció: “Gairebé sempre la porto a sobre, però si algun cop me l’oblido -com avui- és perquè la covid ja no em preocupa i no hi penso”. Segons ella, la mascareta hauria de ser obligatòria al transport públic només quan augmenta la incidència del coronavirus.
Pugem al metro amb ells, en direcció a Zona Universitària. Una parella d’amics conversa dins del vagó sense mascareta. En Mati és mallorquí i la Gemma és menorquina. És ell qui argumenta per què no porten el tapaboques: “Durant la pandèmia he complert sempre totes les normatives al peu de la lletra, però la mascareta al metro ha deixat de tenir qualsevol mena de sentit; no he escoltat ni una notícia relacionada amb el coronavirus en tot l’estiu”. “Si els revisors em poguessin sancionar, sí que me la posaria, per tal d’evitar-me una multa”, sentencia.
És el mateix que sosté la Marta, una altra jove que es baixa a la parada de la línia verda de Sants Estació. Ella, però, desconeix que els treballadors del metro no puguin multar. De totes maneres, ella tampoc no la porta. Diu que no es va saltar mai el toc de queda, però que ara només es posa la mascareta si té una persona gran al seu costat. “Em sento segura”, diu.