Males notícies per a les persones que són hipocondríaques. Segons un estudi suec, les persones que viuen excessivament preocupades per la seva salut tendeixen a morir abans que les que no ho fan. Tal com destaca The Conversation i recull també Rac 1, hom podria pensar que una persona que es preocupa per la salut, tot i no tenir res dolent, és estrany que acabi tenint una esperança de vida més curta. 

Cal posar sobre la taula que el terme hipocondríac té unes connotacions negatives i, per tant, els metges prefereixen parlar d'un trastorn d'ansietat per malaltia. Una persona que té aquest trastorn té una preocupació excessiva per la seva salut i generalment es tracta d'una creença infundada que tenen una malaltia greu. I és que aquest trastorn pot ser molt debilitant, perquè una persona que ho pateixi, passarà molt temps preocupant-se per la seva salut i visitant clíniques. A més, es trobaran amb un altre problema i és que els professionals de la salut prefereixen dedicar temps a tractar persones amb "malalties reals" i poden ser força despectius. 

Com s'ha dut a terme l'estudi?

Tal com recullen The Conversation i Rac 1, els investigadors suecs van rastrejar unes 42.000 persones, de les quals 1.000 tenien aquest trastorn durant 20 anys. En aquest període es va poder comprovar que les persones amb aquesta afectació tenien més risc de mort. De mitjana, segons concloïa l'estudi, morien cinc anys més joves, que els preocupaven menys. El risc de mort augmentava tant per causes naturals com per no naturals. Entre les causes de mort que van afectar a aquestes persones van ser cardiovasculars, respiratòries i desconegudes. Però és cert que no van tenir més mortalitat per càncer.

Quines són les explicacions reals?

Es podria dir que tot està interconnectat. El trastorn d'ansietat per malaltia té una associació forta amb trastorns psiquiàtrics. I, per tant, el risc de suïcidi es creu que podria estar-hi associat. A més, hi ha un fort estigma per a aquestes persones, amb la qual cosa poden tenir una ansietat més creixent i pot derivar en complicacions i, fins i tot, al suïcidi, en alguns casos. I encara n'hi ha més. Se sap que entre les persones ansioses tenen un consum d'alcohol, tabac i drogues més alt associat. També les que tenen trastorns psiquiàtrics. 

Finalment, The Conversation i Rac 1 destaquen el component genètic. Se sap que l'afecció és més intensa entre els que han tingut familiars amb una malaltia greu. Un fet que podria comportar a un augment de la mortalitat.

El coronavirus ha deixat empremta 

El coronavirus no ha ajudat gaire als hipocondríacs. Si ja d'entrada hi havia certa tendència a l'ansietat per l'estat de salut, la propagació de la pandèmia, el boom informatiu no ha ajudat gaire. La psicòloga clínica Laura Solana explicava fa un temps a Rac1 que "si ja tenies una base que tendia a l'ansietat per la salut i poses un coronavirus al context, això s'exacerba moltíssim. Tots tenim més o menys por del virus, però les persones que ja tenien antecedents d'ansietat per la salut són molt més proclius a enredar-s'hi, exagerant tots els protocols”.