La Lluna es tenyeix de vermell sobre Catalunya en l'últim gran eclipsi de l'estiu

Catalunya ha tornat a mirar al cel. Després de l’espectacular eclipsi total de sol del 12 d’agost, la matinada d’aquest divendres 28 d’agost ha deixat un altre fenomen astronòmic destacat: un eclipsi parcial de Lluna molt profund, visible durant diverses hores i que, en el seu punt màxim, ha deixat gairebé tot el disc lunar dins l’ombra de la Terra. Un eclipsi que ha tenyit la Lluna de tonalitats fosques, ataronjades i vermelloses, tot i que la presència d’alguns bancs de núvols n’ha dificultat puntualment l’observació en diverses zones del país. A diferència de l’eclipsi solar del 12 d’agost, aquesta vegada no calia cap mena de protecció especial. Els eclipsis de Lluna es poden observar directament a ull nu, sense filtres ni ulleres especials.

A Barcelona, el fenomen ha començat a les 3.23 hores, quan la Lluna ha entrat a la penombra terrestre. La fase pròpiament parcial ha començat a les 4.33 hores i ha anat avançant lentament fins a arribar al màxim a les 6.13 hores. En aquell moment, la magnitud de l’eclipsi ha estat de 0,930, és a dir, l’ombra terrestre ha arribat a cobrir aproximadament el 93% del diàmetre de la Lluna. Ha estat un eclipsi molt profund, a tocar de la totalitat, però sense arribar-hi. A aquella hora, amb la Lluna ja baixa sobre l’horitzó, a només uns 11 graus d’altura i mirant cap a l’oest-sud-oest, i l’alba acostant-se, el disc lunar ha adquirit una tonalitat rogenca especialment vistosa. Això ha fet que l’espectacle fos ben apreciat des de zones elevades o amb l’horitzó occidental net, però també més difícil de seguir des de punts envoltats d’edificis o amb nuvolositat. Aquests núvols alts i mitjans han fet la guitza en alguns punts, però no han impedit que el fenomen deixés imatges espectaculars des de diferents indrets de Catalunya.

Per què la Lluna s’ha tornat vermella?

Un eclipsi lunar es produeix quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i projecta la seva ombra sobre el satèl·lit. Només pot passar durant la lluna plena, quan els tres astres queden prou alineats. En aquest cas, la Lluna no ha entrat completament dins l’ombra més fosca de la Terra i, per això, l’eclipsi ha estat parcial. Així i tot, amb un 93% del disc afectat, la diferència respecte d’un eclipsi total ha estat visualment petita durant els moments de màxima ocultació.

La tonalitat vermellosa té una explicació semblant a la dels colors d’una posta de sol. La llum solar que travessa l’atmosfera terrestre es dispersa i les longituds d’ona blaves es desvien amb més facilitat, mentre que els tons vermells i ataronjats aconsegueixen arribar fins a la Lluna i il·luminar la part enfosquida. És un efecte relacionat amb la denominada dispersió de Rayleigh. Tot i aquests colors, estrictament no es pot parlar d’una "lluna de sang" completa, una expressió que acostuma a reservar-se per als eclipsis lunars totals.

No és casualitat que arribi quinze dies després

Que aquest eclipsi s’hagi produït només dues setmanes després de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost no és una coincidència. El divulgador científic i especialista en astronomia Joan Anton Català Amigó ho ha explicat a 3Cat: l’alineació que permet un eclipsi solar es pot repetir unes dues setmanes després, però amb la Lluna a l’altre costat de la Terra. Durant l’eclipsi solar, la Lluna se situava entre la Terra i el Sol; ara és la Terra la que ha quedat entre el Sol i la Lluna. Els eclipsis solen agrupar-se precisament en aquestes petites temporades d’eclipsis, en què la geometria de les òrbites permet que Sol, Terra i Lluna tornin a quedar prou ben alineats al cap d’uns quinze dies.

L’alba s’ha menjat el final a Catalunya

A Catalunya, el principal condicionant no ha estat tant la durada del fenomen com l’hora. La Lluna s’ha post abans que acabés la fase parcial. El satèl·lit s’ha anat acostant a l’horitzó a mesura que l’eclipsi avançava i, a Barcelona, s’ha post cap a les 7.21 hores, abans que acabés la fase parcial, prevista per a les 7.51 hores. Per tant, des de casa nostra no s’ha pogut veure tot el procés fins al final. La mateixa situació s’ha produït al País Valencià, les Illes Balears i bona part de l’est i el centre de la península. En canvi, des de zones més occidentals de la Península, les Canàries i Ceuta, la Lluna s’ha mantingut sobre l’horitzó fins després del final de la fase parcial.

A més, el cel no ha estat igual de favorable a tot el territori. La presència de núvols ha pogut dificultar l’observació en algunes zones, mentre que en d’altres els aficionats a l’astronomia han pogut veure com l’ombra terrestre avançava progressivament sobre la superfície lunar. El que sí que ha estat comú a bona part de Catalunya és el moment culminant: pocs minuts després de les sis del matí, amb la Lluna molt baixa i parcialment enfosquida mentre començava a clarejar.

Un agost difícil de repetir

El d’aquesta matinada completa un agost extraordinari per als aficionats a l’astronomia. El 12 d’agost Catalunya va viure un eclipsi total de sol que no es repetia al país des de feia més d’un segle, i ara ha pogut observar un eclipsi lunar gairebé total. L’últim eclipsi de Lluna visible des de Catalunya havia estat el 7 de setembre del 2025 i, en aquella ocasió, sí que havia estat total.

I encara queden cites importants en els pròxims anys. El 2 d’agost del 2027 hi haurà un altre eclipsi total de sol sobre la península Ibèrica. La franja de totalitat passarà principalment pel sud de la península i el nord d’Àfrica: travessarà l’estret de Gibraltar d’oest a est i cobrirà Ceuta i Melilla, gairebé tota la província de Cadis, gran part de Màlaga i les zones més meridionals de Granada i Almeria.  Des de Catalunya es veurà com a parcial, amb una ocultació que vorejarà el 80%.

La denominada trilogia ibèrica dels eclipsis es completarà el 26 de gener del 2028 amb un eclipsi solar anular. En aquest tipus de fenomen, la Lluna passa davant del Sol quan es troba més allunyada de la Terra i aparenta ser massa petita per cobrir completament el disc solar, deixant visible el característic "anell de foc".

Per tornar a veure un eclipsi total de sol des de Catalunya, però, caldrà molta més paciència: el pròxim està previst per al 17 de novembre del 2180. Precisament per això, l’agost astronòmic del 2026 quedarà durant molt de temps com un dels més excepcionals que s’han pogut viure des del país.