Els alts índexs d'ocupació il·legal d'habitatge a Barcelona i la seva àrea metropolitana han portat Catalunya a convertir-se en la comunitat autònoma amb més casos a tot el país i situen ara Barcelona com a "epicentre d'un nou perfil" d''okupa', segons conclou l'anàlisi sobre l'habitatge i els efectes de l'ocupació il·legal realitzada per l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada. Aquesta entitat indica que Catalunya lidera "les xifres estatals per ocupació d'habitatge des d'a l'any 2015". L'estudi assenyala que entre 2015 i 2022 les denúncies per aquest delicte han augmentat més d'un 77% en la comunitat autònoma. En xifres absolutes, aquest percentatge "es tradueix en 7.005 casos d'ocupació il·legal registrats l'any passat davant els 3.950 de set anys ante"s.

Afegeix que aquest context de creixement ha donat peu, a més, a l'aparició de nous models i perfils d''okupes' que "no estan en situació de vulnerabilitat". Un dels casos que respondria a aquest nou model d'ocupació il·legal, segons apunta l'estudi, és el d'alguns dels llogaters de Casa Orsola, en l'Eixample de Barcelona: "arrendataris demandats per la propietat per romandre a l'habitatge malgrat haver conclòs el seu contracte, amb ingressos estables i que no acrediten vulnerabilitat."

"Tal com s'ha vist recentment, casos com el de Casa Orsola a la ciutat de Barcelona, on diversos llogaters no vulnerables han rebutjat el final dels seus contractes d'arrendament i romanen als habitatges, demostren que els alts nivells d'ocupació il·legal a la capital catalana han donat peu a què persones no necessitades aprofitin aquest context", va manifestar Jesús Sánchez Lambás, portaveu i vicepresident de l'Institut Coordenades.

En aquesta mateixa línia s'expressava fa unes setmanes l'advocada especialitzada en aquest tipus de casos María José Tarancón, que assenyalava que "l'única finalitat d'aquestes ocupacions en alça és beneficiar-se de lloguers per sota del mercat quan no són per a gens vulnerables". Lamentava que aquests perfils, que els advocats experts en aquest delicte defineixen com 'okupes benestants', "s'aprofiten de la sensibilitat social que han aconseguit generar els qui sí que són vulnerables, i a més compten amb el suport dels sindicats de llogaters, que no distingeixen entre vulnerables o no".

L'anàlisi de l'Institut Coordenades apunta també a les normatives autonòmiques desenvolupades a Catalunya. Diu que el febrer de 2022, el Parlament va aprovar la coneguda com a 'llei catalana antidesnonaments' (Llei 1/2022) –actualment recorreguda en el Tribunal Constitucional per part del Govern central–, que incorporava l'obligació dels grans propietaris d'oferir un lloguer a preus per sota de mercat a 'okupes' sense títol habilitant sobre l'immoble.

"D'altra banda, i havent-se observat que aquest tipus d'iniciatives legislatives poden arribar a afavorir l'activitat delinqüencial que tant afecta a Catalunya, el mateix parlament ha impulsat, tot just un any després de la llei antidesnonaments, mesurades que permetran als ajuntaments catalans instar el desallotjament d'immobles il·legalment ocupats quan generin alteracions en la convivència veïnal, i sempre que pertanyin a grans tenidors d'habitatge que no hagin emprès les corresponents mesures per al desallotjament de l'immoble", exposa l'Institut Coordenades.