L'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC) considera molt positiu que el Parlament hagi aprovat la llei de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la greu situació de sequera que viu Catalunya. L'associació celebra "que finalment una majoria parlamentària hagi aconseguit un acord que és de màxima transcendència perquè permetrà que arribin les tan esperades i necessàries inversions per fer més resilients els sistemes de abastament d'aigua a tot el territori. Totes aquestes mesures contribuiran a pal·liar els efectes de la greu situació d'estrès hídric que pateix Catalunya".
En aquest sentit, l'ASAC sol·licita agilitat i efectivitat per part de les institucions en l'execució d'aquesta llei per fer-la efectiva de forma immediata. Per aconseguir-ho, l'associació que representa a la majoria de les entitats que subministren aigua potable a Catalunya sol·licita que es faci efectiu realment que siguin les mateixes operadores del servei de proveïment d'aigua (públiques, mixtes o privades) les que puguin requerir directament les subvencions que recull aquesta llei, d'acord amb els ajuntaments en exercici de les seves potestats de control, per poder iniciar amb caràcter immediat l'execució dels projectes.
Considera que aquesta opció seria la més eficient per assegurar la viabilitat dels projectes d'obres i millores i accelerar la seva implementació de manera eficaç.
L'entitat va indicar que "el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) així ho ha regulat en les recents convocatòries del PERTE de digitalització del cicle de l'aigua amb molt bons resultats".
Malgrat això, l'ASAC recorda que la sequera no és un episodi puntual, "sinó que formarà part de la nostra realitat a mitjà i llarg termini". En aquest sentit, demana "el compromís per part de tots els grups parlamentaris en l'hora de tirar endavant totes les mesures previstes i recorda que no ens podem permetre repetir els errors comesos en l'episodi de sequera que va patir Catalunya el 2008. En aquell moment, també es van plantejar algunes mesures i inversions que, després d'un període de pluges, van quedar aturades o sense manteniment per assegurar la seva continuïtat".
"D'aquesta manera, la planificació a llarg termini va deixar de ser una prioritat i, amb això, també es van perdre els recursos econòmics necessaris per garantir l'accés a l'aigua a tot el territori i minimitzar els efectes de l'emergència climàtica sobre el teixit socioeconòmic del país", conclou.