Un jutjat de Barcelona investiga la naviliera danesa Maersk pel possible subministrament d'armes a l'exèrcit israelià des dels EUA en els últims sis mesos. Arran d'una denúncia de la campanya 'Prou complicitat amb Israel', en una interlocutòria de dimecres passat, el jutjat ordenava a la filial logística de Maersk a Espanya que identifiqui els capitans dels vaixells 'Nexoe' i 'Detroit' perquè declaressin aquest dilluns davant la magistrada instructora. També demanava a la naviliera que facilités la identificació del seu responsable legal per interrogar-lo com a investigat. Finalment, l'interrogatori dels dos capitans s'ha suspès perquè alguns dels advocats tenien altres compareixences, segons ha informat el gabinet de premsa del TSJC.

La citació dels dos capitans coincideix amb la presència del 'Nexoe' al port de Barcelona. Segons informació pública de la web de Maersk, l'embarcació romandrà atracada al port barceloní fins a les 7 de la tarda d'aquest dilluns. Les entitats denuncien que el trànsit continu pels ports de l'Estat de vaixells implicats en el comerç d'armes amb Israel és "una altra prova més que el govern d'Espanya no ha decretat un embargament integral d'armes a Israel, cosa que hauria de fer immediatament".

Precisament el passat 15 d'abril, un grup d'activistes de la campanya “Fi al comerç d’armes amb Israel” va presentar una denúncia davant dels jutjats contra el vaixell 'Nexoe', amarrat al port de Barcelona fins al vespre del mateix dia, per la seva presumpta implicació en el transport de material militar destinat a Israel. El jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona va rebutjar la petició de mesures cautelars que demanaven retenir i inspeccionar-lo mentre es trobava al port barceloní. A més d’aquestes mesures, els activistes sol·licitaven també la identificació i possible detenció del capità del vaixell.

La posició del govern espanyol

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar dimecres passat que s'està "complint" el compromís d'aturar la compravenda d'armes a Israel, una mesura que es va prendre a conseqüència de la guerra a Gaza. Davant les dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau que apunten que l'executiu ha fet almenys 134 operacions de compravenda d'armes a Israel des del 7 d'octubre del 2023, Sánchez va dir que aquesta informació és "imprecisa". Segons va explicar, els contractes mantinguts impliquen material o equipament que afecta les forces de seguretat o l'exèrcit espanyol, i en cap cas són perquè els faci servir l'exèrcit o l'estat israelià.

Sánchez va apuntar que els contractes que es mantenen compleixen una de les següents "condicions". En primer lloc, no impliquen armament de munició, per exemple, fan referència a elements d'il·luminació per als cascs de la Guàrdia Civil o armilles antibales. En segon lloc, són de components "absolutament imprescindibles" per a equipaments ja existents de l'exèrcit, com inhibidors de freqüència, antibombes o escàners d'explosius. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!