Juan Antonio Ramírez Sunyer [mort el 4 de novembre de 2018] és el titular del jutjat número 13 de Barcelona, el controvertit jutjat d'instrucció que investiga els preparatius del referèndum. 

El seu currículum està minat de casos polèmics i se'l considera un vell conegut de l'independentisme, precisament pel tipus d'investigacions que ha portat, en què no ha donat peixet al procés. De fet, a Ramírez Sunyer no li ha tremolat mai el pols quan ha tingut davant seu una denúncia contra qualsevol càrrec públic de la Generalitat.

L'any 2016, la Generalitat el condecora el Dia de les Esquadres. El reconeixement li arriba tres mesos després de no admetre a tràmit la denúncia contra l'aleshores director general de la Policia, Albert Batlle. El magistrat l'acusava de no perseguir la xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei. La denúncia es va quedar en un calaix, el jutge va tenir la seva condecoració, però un any després ha girat la truita i ara té a les mans la investigació judicial per pressionar i atemorir el Govern, i evitar el referèndum.

Ramírez Sunyer fa 14 anys que és al jutjat número 13 de Barcelona i s'hi estarà temps, perquè no pensa jubilar-se fins als 72 anys, una petició que li ha estat acceptada aquest mateix any. El jutge que va admetre a tràmit la querella de Vox i que està investigant l'exsenador Santiago Vidal, el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, i el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvador, és magistrat des del 1994 i va començar als jutjats de Sant Boi. Va ser titular del jutjat de primera instància número 5 de Terrassa i el 1997 el van traslladar a Badalona, on al cap de tres anys va ser nomenat degà dels jutjats de la ciutat.

L'any 2003 el traslladen a Barcelona, al jutjat d'instrucció número 13, des d'on ha dirigit investigacions controvertides i casos que han saltat a la llum pública, alguns dels quals han estat mediàtics i polèmics.

El casteller de Barcelona

Ramírez Sunyer va ser el jutge que va empresonar l'únic detingut de can Vies que va acabar a la presó. Dels 84 detinguts, només el casteller de Barcelona Sergi Rubia es va passar 23 dies tancat.

L'acusaven primer de cremar un contenidor. Després, d'empènyer un contenidor contra un altre contenidor que estava cremant. Però el van haver de deixar en llibertat per manca de proves. Era l'any 2014.

"Les Brigades de la Còlera"

També el 2014, un grup autoanomenat "Les Brigades de la Còlera" envia una carta bomba al jutge Ramírez Sunyer "pel seu especial zel a perseguir la dissidència anarquista i antiautoritària".

La policia va interceptar el paquet a l'oficina de correus del carrer de Josep Carner de Barcelona. El grup anarquista retreia al jutge l'empresonament els últims dos anys de diversos anarquistes i lamentava que "el paquet no hagi arribat al seu objectiu".

Deu anys abans, el jutge havia empresonat dos joves, al·legant precarietat laboral i desarrelament. Estaven acusats de llançar diversos còctels Molotov contra la comissaria de Sants. Un cop acabat el cas, els van absoldre i els van haver d'indemnitzar pel temps que havien estat tancats a la presó.

Espies

El 2015 Juan Antonio Ramírez va imputar l'exdirector del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), Carles Flamerich, i el llavors treballador Xavier Forner, després d'una denúncia d'un particular, Albert Gabàs, un treballador contractat pel Cesicat al 2012.

Uns correus enviats el 2013 per Gabàs al llavors conseller d'Empresa, Felip Puig, i al d'Interior, Ramon Espadaler, van acabar en mans dels directius del Cesicat, que havien instal·lat filtres per controlar els correus del treballador. Les sospites que hi havia una intercepció de les comunicacions es van desencadenar quan el director general de Telecomunicacions, Carles Flamerich, va respondre a un d'aquests correus, en comptes de fer-ho el seu veritable destinatari, tot i que es trobava als Estats Units.

El jutge va intentar arxivar en diverses ocasions el cas, però l'Audiència de Barcelona el va obligar a seguir investigant. 

L'himne d'Espanya

El jutge d'instrucció número 13 és el mateix que l'estiu del 2015 va obrir diligències contra director general de la Policia en aquell moment, Albert Batlle, per un presumpte delicte s'omissió de perseguir delictes, ja que considerava que la xiulada a l'himne a la final de la Copa del Rei del 30 de maig es podia considerar un delicte d'injúries al Rei i d'ultratge als símbols d'Espanya.

La denúncia venia d'una associació que també demanava la imputació d'Artur Mas. Però Juan Antonio Ramírez va acabar arxivant l'acusació contra Batlle i no va investigar Mas.

El senador que va parlar massa

El setge al referèndum comença aquest any. El mes de febrer Ramírez Sunyer admet la querella de Vox arran de les declaracions del jutge i exsenador d'ERC Santi Vidal. Vidal havia fet diversos actes públics, i en un d'ells, que es va gravar en vídeo, va arribar a afirmar que la Generalitat ja tenia totes les dades fiscals dels catalans, obtingudes de manera il·legal, i que estava negociant amb fons estrangers el finançament per a la desconnexió d'Espanya.

El jutge del 13 va acceptar la querella i la va ampliar al president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i al secretari d'Hisenda de la Generalitat.

La Guàrdia Civil va al teatre

La causa s'ha anat engreixant. I tot i que Ramírez Sunyer ja ha dit en dues ocasions que no ha ordenat cap dels interrogatoris que està fent la Guàrdia Civil, el cas és que ha allargat d'un mes el secret de sumari i que després de l'acte del 4 de juliol, l'únic acte que s'ha fet per explicar el referèndum, va enviar la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya a demanar els contractes que expliquessin qui hi havia darrera de l'organització de l'esdeveniment.