La discriminació de la llengua catalana continua als jutjats. L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a la veïna de Terrassa que denuncia que va ser discriminada per agents de la policia espanyola, quan anava a renovar el DNI, en assegurar que la van obligar a parlar en castellà, i li van imposar dues sancions "falses" amb la Llei Mordassa. Els fets es remunten al 2022 i el titular del jutjat d’instrucció 4 de Terrassa va negar-li poder-se personar com a acusació particular perquè només la considera "testimoni" en el procediment limitat a dos delictes de falsedat de document públic, ja que no va acceptar el delicte contra els drets fonamentals al·legats per ella. Ara, la secció 10a de l’Audiència de Barcelona ha donat la raó a la veïna i es podrà personar com a acusació particular contra els agents policials, i recorda que ja es va descartar l’altre delicte, tot i expressar que va patir humiliació i desassossec. Plataforma per la Llengua, que ha assumit el procés judicial de la professora vexada, ha anunciat aquest recurs d’apel·lació guanyat, i ara podrà portar els agents a judici.
En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el tribunal —format per les magistrades Mercè Chova, María Vanesa Riva i Mónica Aguilar, que n’és la ponent— corregeixen l’instructor, que raonava que en el delicte de falsedat documental el bé jurídic protegit és col·lectiu i no individual per descartar la personació de la dona. L’Audiència de Barcelona raona: "Resulta evident que veure’s perseguit en un procediment administratiu sancionador iniciat per una denúncia falsa causa un perjudici no només psicològic sinó també moral vital, quan obliga el denunciat a emprar energia vital, temps i dedicació per complir amb la tramitació, buscar assessorament i formular al·legacions, a més de la natural inquietud davant la perspectiva d'una sanció."
Per tant —conclou el tribunal—, "en un cas com el present, en el qual qui pretén ostentar la condició de part és la persona contra la qual es dirigeix el procediment sancionador al fet que ha donat lloc la denúncia presumptament falsa, existeix un vincle directe entre el perjudici per veure's sotmès a tal procediment sancionador i la falsedat documental investigada". La Fiscalia tampoc volia que la dona es personés com a acusació particular contra els agents, acció que ara podrà exercir.
Obligada a parlar castellà
L’ONG del català va fer difusió d’aquest nou cas de catalanofòbia patida per la ciutadana, que fins i tot ho va documentar amb un àudio. A més de no poder expressar-se en la llengua pròpia, la dona va ser sancionada perquè en sortir va dir en veu baixa que els agents haurien de saber parlar en català, afirmació escoltada per l’agent de la porta de la comissaria, que va provocar la retenció de la veïna i la imposició de dues sancions falses, tot assegurant que no es volia identificar.
Plataforma per la Llengua va acusar els agents de la policia espanyola de quatre delictes: coaccions, detenció il·legal, contra els drets fonamentals i falsedat documental. El jutge instructor de Terrassa només va acceptar dos delictes de falsedat documental, resolució ratificada per l'Audiència de Barcelona.
A la foto principal, agents de la policia espanyola davant la Prefectura Superior de la Policia Espanyola de Via Laietana, en una manifestació de suport al cos. / Foto: Mireia Comas /Arxiu