Fiscals que s'agafen el matí per seguir el judici, mossos que criden enmig del Palau de Justícia, i els problemes tècnics habituals per un judici mai vist fins ara.

Abans de les 8:00 del matí ja hi havia cua a la porta lateral del Palau de Justícia, al carrer Almogàvers. La premsa acreditada no podia entrar al Tribunal Superior de Justícia fins una hora abans del judici, tot i que avui excepcionalment a les 7:00 del matí ja hi havia personal al TSJC treballant. A fora, al passeig Lluís Companys, ja feia hores que alguns mitjans explicaven el que passaria, sobretot les ràdios, que des de les sis connectaven amb els periodistes especialitzats en política i tribunals. A les 8:00 en punt la premsa entrava i es repartia en les tres sales habilitades. El mateix dispositiu que pel judici de Leo Messi. Mentre a fora al carrer, la multitud esperava els acusats, a dins ja s'intuïa el retard que hi hauria en el judici, i no pas per culpa del tribunal, que a les 9:00 en punt s'ha constituït i ha pres posicions a la sala. Un fet excepcional, també.

A passos perduts del Palau de Justícia, sota les pintures "El pas del temps", s'anaven aplegant periodistes i alcaldes que esperaven veure entrar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. I de sobte, apagada general de cobertura mòbil i corredisses.

El Palau de Justícia no té wifi, però avui no funcionava ni el 3G ni el 4G a causa dels inhibidors que els Mossos d'Esquadra han activat per seguretat. A mesura que s'acostava la comitiva al TSJC, més costava enviar Whatsapps i informar. 

Per primera vegada a Catalunya s'havia de retransmetre un judici per streaming, però sense Internet ni cobertura mòbil, impossible. I les empreses proveïdores del senyal, pagat per la majoria de mitjans, han hagut d'aprofitar el retard dels acusats per buscar alternatives. Vinguda directament de Madrid, Cristina Onega, la cap de comunicació del Consell General del Poder Judicial, ha passejat per les sales de premsa comprovant que els mòbils dels periodistes no funcionaven, parlant amb mossos i demanant aportar una solució que no ha arribat. Alguns redactors han pogut contactar directament amb els responsables de la policia catalana, que han derivat el problema al Departament de Justícia, que no té competències sobre seguretat, però que també ha acabat reclamant una solució.

A les 9:00 del matí, si el judici hagués començat, ningú no n'hauria pogut informar més enllà de les televisions. Tot i que divendres es va provar i comprovar tot, i fins i tot, es va assajar el mut (les imatges que es graven dels acusats, les parts i el tribunal abans no comença la vista). Tot i això, avui a l'hora de començar, els inhibidors han tirat per terra tota la cobertura informativa i la feina del personal de premsa del TSJC. I mentrestant un mosso, nerviós, cridant i agrupant periodistes com qui crida un ramat al mig de la pomposa, i sempre silenciosa, sala de passos perduts. 

I quan a tres quarts de 10 ha començat el judici, noves corredisses. El senyal institucional no ha arribat a les dues sales que s'han habilitat per a la premsa, i tots els redactors han pres posicions a la sala on habitualment els periodistes segueixen els judicis i on avui s'han instal·lat majoritàriament les ràdios. Els redactors de ràdio amb els seus corresponents tècnics i redactors de suport. Uns estaven avorrits mentre no els tocava fer res, d'altres voltaven d'una sala a l'altra matant el temps. De fons la declaració d'Artur Mas i la tertúlia de Jordi Basté que els companys de RAC1 escoltaven pels auriculars a tot volum.

Dins la sala, a primera fila, els fiscals anti 9-N: José Maria Romero de Tejada, fiscal en cap de Catalunya, i Anna Maria Magaldi, fiscal en cap de Barcelona. Un és qui va signar la querella que ha originat el judici. L'altra, la fiscal que es va desmarcar de la resta de jutges catalans que no veien fonaments jurídics en la denúncia que va ordenar la Fiscalia General de l'Estat. Tots dos supervisant la vista on no hem pogut veure quina estratègia seguirà la Fiscalia perquè, més enllà de les qüestions prèvies, no els hem sentit la veu en negar-se els acusats a respondre les seves preguntes. En altres judicis el Ministeri Públic fa totes les preguntes encara que no els responguin, però avui ni això. 

Molta pressa per començar i per acabar la primera sessió del judici, que ha durat poc més de dues hores. Demà més.