Set homes i dues dones han estat escollits aquest divendres per jutjar l'acusat pel doble crim d'Aspa (Segrià). Dos homes més s'han escollit com a suplents. Justament dos anys després dels fets. La fiscalia demana 48 anys i quatre mesos de presó per Ismael Rodríguez, el caçador acusat d'haver matat dos agents rurals, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39, el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça. Tant el ministeri públic com les acusacions consideren el crim assassinat i demanen fins a 51 anys de presó mentre que la defensa el qualifica d'homicidi, la qual cosa podria rebaixar la pena a la meitat.

Segons la fiscalia, l'assassí confés, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i de llavors 28 anys va disparar dos trets a cadascú amb una escopeta, sense llicència, amb la voluntat d'acabar amb la seva vida. Demana que es condemni l'acusat pels delictes d'assassinat, atemptat contra l'autoritat i tinença il·lícita d'armes. Rodríguez els va disparar amb una escopeta que no era seva. És per això que auest dilluns també s'asseurà al banc dels acusats el propietari de l'arma, Miguel Àngel F. S., acusat de cooperador necessari.

Està previst que aquest dilluns declarin els acusats i sis Mossos d'Esquadra encarregats de la investigació. Per dimarts hi ha programades les declaracions de cinc Mossos més, deu testimonis, entre ells alguns caçadors que eren a la zona el dia dels fets, així com els pèrits forenses. Dimecres està prevista la declaració d'altres pèrits, com ara els de balística, i les conclusions i informes de les parts. Dijous es lliurarà l'objecte del veredicte al jurat que haurà de valorar els fets exposats, sense límit de temps. Un cop fet públic el veredicte serà l'Audiència de Lleida qui estableixi la condemna exacta.

''Esperem que al judici es faci justícia''

Marc Costa, director general dels Agents Rurals, confia i espera que ''es faci justícia'' i es provi la ''responsabilitat de l'assassí''. És per això de que demana que se li imposi la màxima pena perquè és un fet molt greu i ''volem una resposta a l'alçada del que va passar'' per part del tribunal que ha de jutjar l'acusat.

Costa assenyala que les mesures que s'han adoptat després d'aquests dos anys han estat molt ben acceptades per part del col·lectiu de caçadors. Assegura que les inspeccions es fan amb ''total normalitat'' i el caçador entén perfectament que s'ha de deixar l'arma a terra mentre està amb els Agents Rurals. 

El reforç dels Agents Rurals

Els Agents Rurals no han patit cap agressió física en els darrers dos anys, des que va tenir lloc el crim d'Aspa (Segrià), quan un caçador va matar a trets dos agents que li anaven a fer una inspecció. Si que s'han registrat 30 amenaces, de les quals 18 van ser el 2017 i 12 el 2018. D'aquests 12 incidents de l'any passat, només 5 van ser amb caçadors. El director general dels Agents Rurals, Marc Costa, ha explicat a l'ACN que aquestes dades s'han obtingut mitjançant el canal de comunicació ''d'accidents i agressions'' que es va establir després dels fets d'Aspa per valorar el ''grau d'incidencialitat'' dins el cos. El Govern confia aprovar aquest 2019 el reglament d'armes que ha de permetre portar pistola i defenses extensibles als agents.

Arran del crim d'Aspa, des del febrer de 2017 es va establir un nou canal de comunicació d'incidències amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Agricultura per tal de registrar la incidencialitat pròpia del cos d'Agents Rurals i poder valorar la inseguretat en les actuacions d'una manera objectiva. Les dades registrades indiquen que en dos anys no hi ha hagut cap agressió física als agents però si 30 amenaces. D'aquestes, 18 van ser el 2017 amb més de 120.000 actuacions de les quals 55.000 van ser inspeccions. La xifra es va reduir l'any passat fins als 12 incidents amb més de 110.000 actuacions, de les quals 51.000 van ser inspeccions.

Marc Costa ha explicat que la direcció general ha intentat reforçar la seguretat del cos per intentar que no tornin a passar uns fets com els d'Aspa. Ho han fet en tres àmbits; el primer el de la formació de tots els agents en tècniques bàsiques de seguretat i autoprotecció a l'Institut de Seguretat de Catalunya. En aquest sentit, s'ha instruït agents rurals perquè aquesta formació ''no sigui només flor d'un dia'' sinó que sigui continuada. També s'ha fet una formació de ''defensa verbal'' per tal que els agents aprenguin a utilitzar el llenguatge davant ''eventuals situacions conflictives'', més enllà del recurs físic.

Un segon àmbit ha estat la modificació de tots els procediments del propi cos referits a aquelles funcions que són de l'àmbit ''més policial''. Costa recorda que els Agents Rurals fan funcions de col·laboració i gestió del medi però a la vegada de ''policia administrativa''. És en aquest sentit, que s'han canviat molts procediments per donar-los-hi una visió policial.

El tercer àmbit ha consistit en dotar a tots els agents d'armilles antibales, i queda pendent el de l'armament que està subjecte a la tramitació del reglament. Des de 2017 els Agents Rurals que fan inspeccions de caça treballen en grups de tres i porten una arma llarga de tipus carabinera. El cos té una cinquantena d'aquestes escopetes però són molt antigues i un any i mig després de demanar-ho la Guàrdia Civil ha autoritzat la seva renovació.

Una vegada es tinguin les noves escopetes aquestes aniran subjectes al reglament d'armes que Costa admet que ''s'ha demorat més del que esperàvem'' perquè s'han hagut de refer memòries que ja s'havien presentat. Es treballa amb l'objectiu de poder-lo tenir a informació pública ''breument'' per poder-lo aprovar al llarg del 2019. El reglament ha de permetre determinar de quin armament s'ha de dotar el cos. Tant armes de foc com escopetes o pistoles com les defenses extensibles. També es determinaran les funcions que s'han de fer amb aquest armament. Costa recorda que aquest reglament és un desplegament d'una disposició addicional quarta que hi ha a la Llei de 2003 del cos, o sigui que ''tot això ja s'hauria d'haver desplegat fa temps''.

La direcció general busca un consens entre els Agents Rurals sobre la implementació de l'armament i les mesures de seguretat ja que la percepció de la inseguretat ''no és unànime'' entre tots els agents i n'hi ha que la tenen més baixa i d'altres més alta. ''La majoria accepten les mesures adoptades'', diu Costa, perquè es veuen com un pas endavant, tot i que encara falta una part per arribar on es volia.