Marina Roig, advocada penalista des del 1995, amb despatx propi, havia tingut algun contacte amb Òmnium Cultural però ni tan sols coneixia el seu president Jordi Cuixart quan l’Audiència Nacional el va citar com a investigat per un delicte de sedició.

El 20 de setembre milers de persones van tornar a sortir al carrer en protesta per les detencions dels càrrecs públics i els escorcolls que s'estaven fent en diferents dependències. Dos dies després la Guàrdia Civil presenta al jutge un atestat on detalla els fets i apunta a Sànchez i Cuixart. El mateix dia, la Fiscalia presenta la denúncia contra ells per sedició i el 16 d'octubre, avui fa un mes, la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, envia a la presó incondicional Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Després que la jutgessa Lamela rebutgés, primer, el recurs de llibertat, i després ho fes la Sala Penal de l'Audiència Nacional, quina és l'estratègia de la defensa? Com pot afectar que el cas passi de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem? Està més a prop la sortida de la presó?

Marina Roig, l'advocada que dirigeix la defensa de Jordi Cuixart, ens obre la porta del seu despatx.

Foto: Sergi Alcàzar

Com està en Jordi?
Continua com al principi, molt ferm i molt serè, assumint la situació que té a sobre, però està esperançat en el futur. Tot i que va arribar la resolució de la sala penal en contra el recurs per a la seva llibertat, com que la petició de llibertat la podem presentar al llarg del procediment tantes vegades com estimem necessari, confiem que en un moment o un altre aquesta resolució es pugui materialitzar.

L'única manera per treure'l de la presó són aquests recursos o hi ha una altra estratègia?
L'única que contemplem és per la via de presentar els escrits i els recursos que facin falta.

Va demanar expressament que s'aïllessin actituds violentes i va desconvocar la manifestació

Quina és la tesi de la defensa?
Nosaltres el que defensem és que aquella manifestació no va ser convocada per impedir els escorcolls sinó per protestat pels escorcolls. Que aquesta manifestació es va dur a terme exercint drets constitucionals de llibertat d’expressió, d’associació i de manifestació, i que, per tant, amb l’exercici d’un dret fonamental reconegut no només per la Constitució espanyola, sinó per la resta de tractats que regulen drets en l’àmbit europeu internacional, mai pot ser considerat un delicte de sedició. I les gravacions el que corroboren és que Jordi Cuixart sempre va fer crides a la no-violència, que la manifestació concorregués en termes cívics i pacífics. Va demanar expressament que s'aïllessin actituds violentes i va desconvocar la manifestació en el moment que s’havia previst i va intentar que la gent marxés cap a casa. Per tant, com que no va ser mai la seva voluntat impedir l’entrada i escorcoll i a més va col·laborar tant amb Mossos com amb Guàrdia Civil per intentar que la gent després marxés, que tot fos de manera pacífica, com sempre s’ha fet amb totes les manifestacions en les quals ha intervingut Òmnium, entenem que no es pot parlar d’un delicte de sedició.  

Foto: Sergi Alcàzar

La situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez és més complicada que la dels consellers?
Jo crec que hauria de ser més senzill perquè ells representen una entitat de la societat civil que exerceix un dret a manifestació, no executa cap resolució, no dicta cap llei, no vota cap llei... Per tant, crec que la situació d’ells hauria de ser millor que la del Govern en el sentit que no han aprovat cap llei, no han fet cap declaració d’independència, no han convocat cap referèndum, no han intervingut activament en l’organització de cap referèndum... l’única cosa que han fet ha estat cridar a la gent a una manifestació de protesta com tantes i tantes se n’han fet, i que va ser pacífica, i amb un fet aïllat, que algú, que no és ni en Jordi Cuixart ni ningú d'Òmnium ni ningú seguint les instruccions, causés danys als vehicles de la Guàrdia Civil. Evidentment els danys hi són, i no ho neguem. El que neguem és que nosaltres incitéssim ningú a causar aquests danys i molt menys que Cuixart tingués cap mena d’intervenció amb aquests danys.

L’única cosa que han fet ha estat cridar a la gent a una manifestació de protesta com tantes i tantes se n’han fet

En un cas així pesa més el context polític que el legal?
Hem de tenir en compte els sentiments i emocions. Pensem que aquí a Catalunya les coses es veuen d’una manera molt diferent que a Madrid. Jo quan veig en Cuixart pujat dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil amb un megàfon en mà desconvocant la manifestació, veig un senyor que desconvoca una manifestació. A Madrid veuen un insult a la Guàrdia Civil un intent d’humiliació pel fet d’haver pujat al cotxe. Potser aquestes lectures, que són més de sentiments, també fan que el cas sigui diferent, més enllà de la part política que evidentment hi deu tenir la seva influència, però jo crec que tenim llenguatges diferents i tenim visions diferents de la realitat.

Foto: Sergi Alcàzar

Fins quan s’hi poden estar a la presó? Legalment 4 anys, però, quan es pot allargar la presó preventiva?
Regularment i a mesura que avanci la investigació i que es vagin practicant més diligències, que entenc que ens seran favorables, perquè els fets van ser els que van ser, anirem demanant la llibertat tantes vegades com considerem necessari. El relat comença a ser una mica diferent. Entenc que és perquè s’han mirat els vídeos i s'entén que no s’estava impedint res sinó que s’estava protestant. Demanarem la llibertat tantes vegades com faci falta.

A Catalunya les coses es veuen d’una manera molt diferent que a Madrid

Va per llarg?
Sí, sí. Va per llarg. Entre altres coses encara no sabem si ens quedarem a l’Audiència Nacional o marxarem al Suprem. I encara trigarem uns dies a saber-ho. I partir d’aquí les coses poden canviar o no poden canviar. Els fets de la querella i de les resolucions del Tribunal Superem són uns fets semblants als que parteix l’Audiència Nacional, la gravetat dels fets és la mateixa. Estiguem al Suprem o estiguem a l’Audiència Nacional. I la meva defensa en aquest sentit serà exactament la mateixa.

Al Tribunal Suprem hi ha més garanties?
Més que més garanties potser han estat més humans amb els tempos i les resolucions. El fet que el Suprem decidís deixar un marge als lletrats per preparar les defenses són coses a valorar. Però els fets són igual de greus a nivell de qualificació jurídica els que fa el Suprem que els que fa l’Audiència Nacional. 

Foto: Sergi Alcàzar

Si finalment el Tribunal Suprem agrupés tota la causa i se la quedés ell, també s'agruparia la causa dels Jordis...
En principi hi podrien anar, decidirà el Suprem si hi ha connexitat o no entre els fets. Però en principi sembla que la intenció del Suprem és demanar els informes a les parts i a l’Audiència Nacional respecte als fets que s’estan investigant i decidir aleshores.

En el cas que es quedés la causa el Suprem demanaríeu tornar a declarar?
No és una cosa que tinguem decidida perquè no és un escenari que sapiguem del cert. Per tant haurem d’esperar. Si es materialitza, llavors ho parlarem i ho decidirem.

No és imprescindible passar per una nova declaració

Que el cas dels Jordis salti al Tribunal Suprem obre la porta de la presó?
Podria ser una porta de sortida, que no necessàriament passaria per la declaració de ningú. Si la intenció és acordar llibertat, la mateixa Fiscalia podria demanar la modificació sense la necessitat que ningú torni a declarar, una altra cosa és que es decideixi en un moment donat si creiem que hem d’explicar les coses en el Suprem igual que s’ha fet a l’Audiència. Però no és imprescindible passar per una nova declaració.

El 16 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van comparèixer a l’Audiència Nacional i es van acollir al seu dret a no declarar. Canviaríeu alguna cosa del dia de la declaració?
Ens vam acollir al dret a no declarar perquè teníem plantejada una qüestió de competència. Tot i que ja ha estat resolta, nosaltres seguim pensant que l’Audiència Nacional no és competent per investigar aquests fets. Per tant, per coherència no va declarar i seguim pensant exactament el mateix. Si ara canviem de tribunal, potser ens haurem de plantejar o no declarar. Perquè el que nosaltres sosteníem era que la competència la tenien els tribunals de Barcelona.

Però si salta al Tribunal Suprem...
Està clar que si hi ha connexitat en els fets arrossega la competència al Tribunal Suprem. No pel delicte sinó per l'aforament. 

Foto: Sergi Alcàzar