Joan Delort és el director general de Protecció Civil des del 30 de juny del 2015. Torna així al Departament d'Interior, on havia treballat amb diferents càrrecs de responsabilitat des del 1997, després d'estar 4 anys a l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias, com a gerent de prevenció, seguretat i mobilitat. Protecció Civil és un terreny que coneix. De fet, va ser el promotor de la separació de Protecció Civil, dels Bombers, i la va saber mantenir i defensar fins que ha esdevingut un nou model en el complex organigrama de la seguretat pública.

Quin és el model d'emergències de Catalunya?

A mi m'agrada abans de parlar de les emergències, parlar del model de seguretat pública, que té diferents etapes. Finalment quan les coses no han anat bé en la fase de prevenció, a vegades tenim situacions d’emergència. Però convé no focalitzar només en les emergències, perquè aquests són casos directament de reacció amb els diferents cossos, des de la perspectiva de la Protecció Civil. Què hem de fer precisament quan tenim una situació adversa perquè minimitzi l’impacte o que atenuï molt l’exposició a un risc?. I el que fem són tres coses: Prevenció, com fer front al risc, i planificar i fer front a l'emergència. 

El que fem són tres coses: Prevenció, com fer front al risc, i planificar i fer front a l'emergència"

Protecció Civil ha après dels seus propis errors? 

Sí. Hi ha hagut un viratge, jo crec que més orientat cap a un pragmatisme molt imposat. Les coses s'han de fer abans i no després. Per això abans de parlar d'emergències, que seria anar al després, hem de parlar de què fer abans. És a dir: què és tot el que portem a terme, no pas per evitar que nevi, i tampoc per evitar que plogui, no hi ha varetes màgiques per això. Sinó què hem de fer perquè si això acaba succeint, puguem minimitzar l’impacte. Poso un exemple que tothom sabrà entendre i visualitzar molt ràpid: Si en un cas d'episodi de neu, que a més està anunciat, a tota l’A2 quan passa des del Vallès cap a l’Anoia, hem d’esperar a veure allò com un canaló obert farcit de camions i cotxes, dic “alguna cosa no hem fet bé”. Perquè el que hauríem d’haver evitat és que en aquell moment aquesta carretera es farcís de vehicles.

Quan s'adopten mesures d’alta contingència s’ha de dir “ara parem. I parem”. Perquè no es tracta de tirar més o menys sal, o que una llevaneus vaig darrera un camió perquè si no es quedarà travessat, perquè a vegades cau molta més neu de la que una llevaneus és capaç de treure. Els fenòmens naturals s'han de començar a conèixer i entendre'n les circumstàncies. El nostre propòsit és actuar abans, per tal que en el procés de restitució de la mobilitat puguem anar ràpids, ser àgils i sobretot evitar que hi hagi tanta gent involucrada en l'incident. En aquest sentit, cal un canvi d'orientació, intentem ser més pragmàtics. Però que ningú es pensi que per més bé que actuem tots plegats, quan passen coses no hi haurà efectes. Esclar que n’hi haurà. Som un país que no està acostumat a rebre precipitació de neu, fins i tot quan la tenim hi ha una mirada una mica festiva i anem als ports i hi queden vehicles atrapats. No es tracta d’anar fustigant-nos ni anar renyant la ciutadania, però tot plegat vol dir que tenim molt recorregut encara per intentar que la gent aprengui a gestionar bé la seva presència davant una situació de risc.

Que ningú es pensi que, per més bé que actuem tots plegats, quan passen coses no hi haurà efectes"

Els Ajuntaments han fet els deures? Tenen fets els plans i estan actualitzats?

Cada vegada hi ha més ajuntaments que tenen els plans i els tenen al dia. En aquest sentit també cal tenir una visió autocrítica. Des de la Generalitat vam ser pioners en els processos de planificació, ja des dels anys 80, i sobretot als anys 90. No només vam disposar d’una llei, que ben aviat tindrà 20 anys, sinó que els primers plans específics i territorials els va tenir Catalunya a diferència d’altres comunitats autònomes. I els processos de planificació dels Ajuntaments, també. Però quan pretens o esperes que tots els ajuntaments, tots els municipis, tractats per igual, facin el mateix, penses: "Home, potser ens estem equivocant". Perquè els processos de planificació són complexos, i no totes les administracions, en aquest cas locals, estan en la disponibilitat de dur-ho a terme. Quina va ser la vocació inicial? Que tots els Ajuntaments i la Generalitat han de planificar. Però en el moment de dur-ho a terme has de tractar, no pas la part pel tot, sinó fer una planificació bàsica, i determinar quin paper hi tindran els Consells Comarcals. Hi ha molts indrets de Catalunya amb municipis petits on és preferible que el Consell Comarcal adopti mesures de planificació. Tot això ho hem reorientat. En els darrers anys hi ha hagut Consells que han adoptat aquest paper més protagonista. I si abans teníem un nivell de planificació relativament minso, en aquest moment el tenim més important. Aquest és un procés de pluja fina, no de barallar-se, sinó de com de manera cooperativa es pot ajudar.

El canvi va ser molt mal digerit per part del cos de Bombers"

Durant el mandat de Joan Saura com a Conseller d’Interior es va fer una divisió de competències entre Protecció i Bombers, del qual Joan Delort n’és un ferm defensor, i de fet és un dels impulsors del canvi de model. Protecció Civil trepitja competències als Bombers?

L’any 2006 es va plantejar la necessitat de segregar els dos àmbits funcionals i es va materialitzar. Es va segregar perquè des dels anys 80 el barret era comú. Es va fer el canvi perquè es va pensar i es va analitzar que aquell model no funcionava. Com que a més vaig protagonitzar aquest discurs d’alguna manera, també vaig provocar que o bé es segregava o no acabaríem massa bé.  A França els Bombers són la principal força intervenció, però dins el paraigua de Protecció Civil. És un sistema i dintre del sistema la porta principal, que ningú dubta i tothom reconeix, són els instruments. Quan poses l’instrument per sobre de l’eix principal hi ha asintonies. Però el canvi va ser molt mal digerit per part del cos dels Bombers. Es va entendre molt malament. Progressivament aquesta visió s’ha anat compartint per la via del diàleg. En els darrers mesos, si en algun àmbit m’he esforçat molt, és a dividir les funcions. No només és bo que no es trepitgin, sinó que és bo que cooperin. Si Protecció Civil no fa un esforç no el faran els Bombers. I si Protecció Civil fa coses que fan els Bombers, no les podrà fer. Si no haguessin hagut eleccions anticipades el 2006, probablement la segregació s’hauria aplicat igualment el 2007.

Però durant aquella campanya electoral, i així ho recollia el programa de CiU, es va dir que tornaria a unir els dos cossos. Qui va convèncer Felip Puig, quan va arribar a la conselleria, perquè no ho fés?

Jo vaig parlar-ne amb ell quan m’ho va preguntar. És un tema d’alta aproximació tècnica, més que no pas política. Són arguments que si la ideologia la deixem una mica al marge, veiem quina és la situació. I els plantejaments no eren gratuïtament perquè sí, sinó adoptats després d’una anàlisi molt exhaustiva del que havia estat la vida útil del model, des dels anys 80 fins a principis dels 2000. Els bombers són magnífics professionals, però conceptualment quan tu estàs pensant a dur a terme accions operacionals prioritàries vol dir que un altre ha d’estar pensant com això afecta la societat civil, els municipis i, sobretot, planeges per sobre els diferents cossos, com els Bombers, la policia o els metges, sense que aquesta projecció sigui de caràcter orgànic. Hem de facilitar que en temps de tranquil·litat es pugui fer aquesta planificació, i sobretot que en el moment d’alta contingència fem tasques concretes de logística, com proveïm recursos addicionals...

Com es gestiona la coordinació amb els Ajuntaments i com es coordinen els voluntaris?

El nivell de planificació té dues capes en el conjunt de Catalunya. Cadascun dels municipis té identificats els riscos, perquè aquesta és una informació que els diem directament nosaltres. Hi ha una primera capa que és la planificació de la Generalitat i després, a partir d’aquesta planificació general, és quan esdevé la necessitat que tots i cadascun dels municipis planifiquin els seus propis plans, que queden vinculats a l'àmbit general de Protecció Civil. No hem d’oblidar que els alcaldes i alcaldesses són la màxima autoritat en matèria de Protecció Civil als municipis. Hi ha una fase prèvia que protagonitza Protecció Civil de la Generalitat, a través del Centre de Coordinació d’Emergències, el conegut CECAT, que és donar informació a totes i cadascuna de les autoritats dels municipis que poden resultar afectades per la situació adversa, també a tots els cossos operatius propis de la Generalitat o que pengen dels ajuntaments, siguin policies locals o agrupacions de voluntaris de protecció civil. D'aquesta manera, què fem? La informació de risc de la qual disposem la socialitzem amb tots aquells que tinguem en l'emergència, i que prèviament puguin adoptar mesures que es projecten sobre la ciutadania.

Què és, com treballa i quan s’activa el CECAT?

El Centre de Coordinació d'Emergències, que penja de Protecció Civil, està format pels diferents cossos operatius. Les sales destinen un flux important de comunicació, a excepció de quan es tracta d'una gran emergència. Quan hi ha gran emergència, que no està localitzada en un, dos, o tres municipis, sinó que afecta el normal funcionament de la societat, el CECAT es constitueix com a centre neuràlgic, on hi són presents representants dels diferents cossos operatius, operadors que tinguin alguna cosa a veure amb aquesta situació. En una gran nevada, mentre dura la situació adversa, hi ha els operadors de les carreteres, les empreses de llevaneus. D'aquesta manera s'està en condicions de saber, en tot moment, què està passant, amb què s'estan trobant a peu d'emergència els diferents operatius, i prendre les decisions en temps real.

 

El model d'emergències a Catalunya en tres fases, segons Joan Delort

Primera fase

La previsió. Totes les accions que identifiquen els riscos d’origen natural o bé grans concentracions humanes. Aquesta és la fase prèvia, saber on els tenim, quins poden ser i com s'adeqüen conjuntament totes les institucions.

Segona fase

Són les activitats de caràcter preventiu. Com es pot fer front al risc sense tenir conductes de risc.

Tercera fase

Planificar i fer front a l'emergència quan es produeix. Aquesta té dues vessants: com es coordinen i planifiquen aquesta coordinació entre tothom que està involucrat a l’hora d’intervenir, ja siguin policies, bombers o les bates blanques (SEM). No actuar de manera desorganitzada. "Això avui en dia algú pot pensar que és de sentit comú, però si anéssim 20, 25, 30 anys enrera potser no seria tan desorbitat plantejar que a vegades ha estat un campi qui pugui...", diu Delort. Tot això s’ha anat endreçant i en tots els plans de planificació on hi participen tots i cadascun dels diferents grups operatius, qui més i menys diu com actuarà i com ho farà amb la resta de cossos que intervenen, quina és la responsabilitat d'uns i altres i com es col·labora.

La societat civil

L'altra part és la societat civil. En una situació d’emergència cal saber com fer front al fet que els individus, les col·lectivitats, siguin acollides. "No en fem prou amb apagar focs. I si hem d’evacuar gent? En una zona inundable no en fem prou amb xuclar aigua, hem d’impedir que es passi per segons quins llocs", explica. Això també requereix una atenció específica, que en alguns casos és atesa per algun dels cossos de seguretat, però aquí és cada vegada més el voluntariat de Protecció Civil el qui té un paper protagonista.