Un estudi de la Universitat Rockefelller de Nova York revela que el nivell d'àcid carboxílic en la pell dels humans explica el perquè els mosquits piquen més unes persones que unes altres. Els resultats de l'informe s'han presentat a la revista Cell i determinen que la clau està en les molècules àcides que segrega cada persona en composicions i quantitats diferents. Les persones que resulten més atractives per als mosquits són les que produeixen una gran quantitat d'aquestes substàncies químiques en la pell que afecten la seva olor. Pel que fa a la pell, aquests àcids carboxílics, per exemple, s'alliberen àcid làctic, àcid urònic i altres àcids de les glàndules sebàcies que alliberen la suor. També àcids derivats de la fermentació de bacteris que viuen en la pell.
L'experiment
Les investigadores van dissenyar un experiment on les olors corporals de les persones competien entre elles, segons ha detallat María Elena de Obadía, una de les autores de l'estudi. Així doncs, van demanar a 64 voluntaris de la universitat Rockeferller embolicar-se els avantbraços amb mitges de niló fins a quedar-se impregnades de les seves olors. Seguidament, aquestes mitges impregnades les col·locaven al llarg d'un tub i deixaven anar a una gran quantitat de mosquits. Al llarg dels més de tres anys que ha durat el projecte, s'han realitzat més de 2.300 tests amb mosquits. Amb tot, es va revelar que les persones que tenen nivells més alts d'àcids carboxílics en la pell són 100 vegades més atractives per a la femella Aedes aegypti, el tipus de mosquit responsable de propagar malalties com el dengue, el chikungunya, la febre groga i el zika.
El factor comú que van trobar les investigadores, és que els favorits pels mosquits eren els que tenien alts nivells d'aquests àcids, aquestes "molècules grasses són part de la capa humectant normal de la pell, i cada individu les produeix en diferents quantitats", va dir l'autora de l'estudi i neurobiòloga de la Universitat Rockefeller, Leslie Vosshall. A més, va afegir que "els bacteris sans que viuen en la pell s'alimenten d'aquests àcids i produeixen en part la nostra olor". En aquest sentit, Vosshall va afirmar que "si tens alts nivells d'aquesta substància en la teva pell, seràs el blanc de totes les picades en la sortida al camp". La investigadora defensen que existeixen molts mites entorn qui rep la quantitat més gran de picades "però moltes teories no estan sostingudes per l'evidència".
Segons els investigadors, els resultats de la recerca poden ser útils per a dissenyar repel·lents d'insectes més efectius i reduir l'impacte de malalties transmeses per mosquits com el dengue i la malària.
L'atractiu es manté al llarg dels anys
Aquesta nova investigació ha comprovat que el major o menor atractiu de cada persona per als mosquits es manté al llarg del temps. Durant el temps que s'ha repetit l'experiment de posar-se mitges de niló als avantbraços, els mosquits han mostrat la seva preferència sempre per les mateixes persones. L'equip de la Universitat Rockefeller ha analitzat les molècules atrapades en les mitges de niló amb espectrometria de masses. Ha descobert així que, com més àcids carboxílics es desprenen de la pell d'una persona, més atreu els mosquits. Per tant, l'estudi conclou que com més àcids carboxílics es desprenen de la pell d'una persona, més atreu els mosquits.