El faraó Merenptah, fill de Ramsès el Gran, va tornar victoriós d'una guerra al Pròxim Orient l'any 1207 abans de Crist i va immortalitzar al mur del temple de Tebes la seva victòria. Merenptah va aconseguir estabilitzar l'imperi en un moment convuls i va posar per escrit totes i cadascuna de les batalles. Va fer d'aquesta manera la primera cita històrica d'Israel, que encara es conserva.

"Israel ha estat enderrocat i és erm, no té llavor", diu el jeroglífic de l'estela de Merenptah. Però els egiptòlegs precisen que al referir-se a Israel usa el determinatiu com un gentilici, i per tant s'hauria de llegir com "els israelites o els fills d'Israel han estat enderrocats". En aquella època els israelites no havien format encara cap regne sinó que eren tribus de pastors.

La paraula israelita és de les més antigues que se segueix usant en l'actualitat. Israelita apareix a la Torà, l'Antic Testament, i defineix el poble sorgit dels 12 fills del patriarca Jacob, les 12 tribus originàries del judaisme. En el relat bíblic apareixen molts episodis d'aquests israelites de l'antigor, també denominats sovint fills d'Israel o poble d'Israel. És un concepte que també s'utilitza com a sinònim de jueu.

La paraula surt escrita amb profusió, no cal dir, a l'Èxode, el denominat llibre de Shemot de la Torà:

"El Senyor va dir a Moisès:

—Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor".

No s'ha de confondre israelita amb israelià, que és el que va succeir en la compareixença al Parlament del president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, i els atacs personals que va rebre del diputat de la CUP Benet Salellas, que han provocat un gran malestar en la comunitat jueva, perquè hi ha vist antisemitisme.

Un israelià és un ciutadà de l'Estat actual d'Israel, i es tracta d'una paraula que defineix la nacionalitat. És un terme nou que es va decidir després de la independència l'any 1948, per diferenciar-lo de la paraula històrica d'israelita, que es va voler preservar. Hi ha israelians jueus, però també n'hi ha de musulmans i de catòlics. De la mateixa manera que, mirat des d'un altre punt de vista, hi ha jueus i també àrabs amb passaport israelià. I per tot això un israelita no té per què ser israelià.

La societat israeliana és alhora en si mateixa un calidoscopi. No només perquè inclou la comunitat àrab israeliana, sinó perquè els orígens de la majoria jueva són múltiples i molt dispars.

Els jueus asquenazites, procedents del centre i est d'Europa, són els que van dirigir el procés d'independència i han liderat tradicionalment el país. Són els que parlaven jiddisch des del segle XIV, els que van crear els primers kibbutzs des del 1909, i els que han aportat més influència hebrea en la cultura occidental.

La cançó Bei Mir bist tu shein, composta en llengua jiddisch el 1932 per Jacob Jacobs per a un musical, la van popularitzar després les Andrew Sisters en anglès als Estats Units.

 

A Israel hi ha poblacions de molts altres orígens, com els sefardites, els drusos o els jueus negres d'origen etíop, també coneguts com a falaixes. Un sector que sempre s'ha sentit menystingut a la societat israeliana són els mizrajim, els israelians que provenen de comunitats jueves de països àrabs del Pròxim Orient o del Nord d'Àfrica. En els últims anys, els mizrajim s'estan reivindicant i comencen a exportar la seva visió cultural.

A-Wa és un grup format per tres jueves israelianes originàries del Iemen, que fusionen la música tradicional d'aquell país amb la música dance electrònica. I canten en àrab. El vídeo té més de 3,3 milions de visualitzacions i ha estat un èxit a Israel.

 

Al Pròxim Orient la història hi pesa com una llosa i res no és simple ni binari, i això és el que no s'ha d'oblidar mai en un Parlament europeu.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat