És la cara més visible de la indignació de la comunitat educativa. Iolanda Segura ha estat l’encarregada de posar veu als nombrosos comunicats que en les darreres setmanes s’han fet des del professorat per denunciar la modificació del calendari escolar per part del Departament d’Educació. És la portaveu d’USTEC, el sindicat majoritari del món de l’educació. Un dia abans que els sindicalistes disparin el tret de sortida de cinc dies de vaga, Segura atén ElNacional.cat. En aquesta entrevista, admet que els sindicats ja tenien pensat anar a la vaga abans que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, anunciessin l’avançament del calendari. També carrega contra la conselleria per haver-se “encarregat que tinguem mala premsa”.
Foto: Sergi Alcàzar
S’han guanyat la fama de tenir poques ganes de treballar?
Això és un tòpic, sí. Jo des que estic al sindicat que treballo moltíssimes més hores que quan estava al centre. El problema del sindicat és que no tens horari, i la gent et fa consultes a qualsevol hora del dia, a més de reunions, mobilitzacions... Són moltes hores. No es visibilitzen. Qui entra a treballar en un sindicat sap que haurà de fer moltes hores.
Però en tot cas és un punt de vista que té l’opinió pública que va més enllà dels sindicats; i que arriba al conjunt del professorat.
Nosaltres tenim les vacances que tenim per un tema de calendari, no perquè ens ho mereixem més que d'altres. Treballem igual que qualsevol altre, i per un tema de calendari tenim aquest benefici. Però hi ha una altra cosa que també s'ha de tenir en compte: no desconnectem mai, perquè ens emportem molta feina a casa. També treballem molts caps de setmana. Ja no només és corregir exàmens, sinó també recollir materials per a una activitat determinada.
En les darreres setmanes els sindicats heu insistit en la idea que la modificació del calendari escolar atempta contra els drets laborals dels docents. Per què?
Hi ha un procediment que són les adjudicacions d’estiu, que normalment es fa entre el juny i el juliol. I sempre hem demanat que això es faci abans. Perquè a 1 de juliol ja se sàpiga quin personal hi haurà a 1 de setembre, i no ho han pogut fer mai.
Però ara avancen el nomenament de les plantilles estructurals un mes.
Sí, ara sí. Però només nomenen una part de la plantilla. Hi ha un terç que no. Ara per ara a 30 de juny et desapareix un terç de la plantilla perquè és personal que està cobrint gent que està de permís o de baixa. No tenen plaça fixa. I, per tant, el professorat que queda per preparar el curs que ve és molt més reduït. El juliol no vindrà gairebé ningú a preparar el curs.
Però per què tant enrenou? La modificació del calendari avança el curs només una setmana.
És que en aquella setmana nosaltres preparàvem el curs.
I ja donava temps en només una setmana?
No, i ara encara menys. Ara hi haurà professors que a només dos dies de començar el curs no sabran si seran professors de cinquè o sisè de primària.
Foto: Sergi Alcàzar
Què s'ha de fer per part del Departament perquè avançar el curs no generi un problema?
Seure amb nosaltres i posar totes les variants sobre la taula i mirar com podem encaixar-ho.
Però això ja ho diu el conseller Cambray. Ha reiterat per activa i per passiva que "el què" no es pot discutir, però que "el com", sí.
No, no. Ell insisteix que la modificació del calendari escolar no té marxa enrere, i manté la decisió tot i els nostres contraarguments.
El dia que els sindicats van ocupar Educació hi havia convocada una reunió, i vostès van aixecar-se de la taula perquè el Departament va incloure en l'ordre del dia la qüestió de la modificació del calendari. Hagués estat un bon lloc per discutir-ho.
Però és que aquella reunió havia estat convocada pels sindicats per parlar de la reversió de les retallades, que ja és un tema prou important. I quan van incloure la modificació del calendari en l'ordre del dia nosaltres vam insistir que aquella qüestió es mereixia tenir la seva pròpia reunió. Vam dir també que volíem negociar-ho des de zero.
Per això al Consell Escolar es va demanar d'ajornar l'avançament del calendari al curs que ve?
Nosaltres volem que ens expliquin per què consideren necessari modificar el calendari, i després parlar-ne. El que no pot ser és que Cambray inclogui aquesta qüestió en l'ordre del dia d'una reunió, però en acabat es dediqui a assegurar davant dels mitjans de comunicació que la decisió ja està més que presa. Nosaltres ens plantem davant d'aquesta actitud impositiva. Perquè fins ara portem una deriva de poca negociació amb el Departament. Sempre ha costat negociar; així i tot, abans no costava tant com ara. És més, nosaltres abans ja volíem anar a la vaga.
Abans que s'anunciés la modificació del calendari?
Sí, perquè el Departament s’ha rigut de la nostra cara amb la reversió de les retallades. Havíem anat a dues meses per negociar la reversió i havien vingut sense cap proposta.
De fet, és ben cert que sempre heu dit que la modificació del calendari és la gota que fa vessar el got.
És que venim d'un escenari de més de deu anys en el qual arrosseguem les retallades fetes durant la crisi econòmica. I a ulls de l'opinió pública tenim molt mala premsa. Perquè el mateix Departament s'ha encarregat que així sigui. Jo no he vist mai un conseller de Salut desprestigiant els seus treballadors i treballadores. I els d'Educació, especialment en Cambray, ens han desprestigiat molts cops públicament. El cas és que les retallades es van aplicar a tot l'Estat, però Catalunya és l'únic territori que avui dia encara les arrossega.
Foto: Sergi Alcàzar
Quan van fer l'anunci de la modificació del calendari, des d'USTEC vau qualificar la maniobra de "bomba de fum". Ho manteniu?
Sí! Cambray és molt hàbil, i ell el que ha volgut fer és desviar l'atenció a través d'una estratègia molt premeditada. L'anunci va ser un menysteniment públic, i sabia que la reacció dels sindicats seria molt grossa i que després podria assenyalar els sindicats i acusar-nos d'interessar-nos només per les vacances. Sabia que això faria que la gent es miraria les reivindicacions dels sindicalistes amb mals ulls.
Fa uns dies Patrícia Gomà assenyalava en una entrevista en aquest diari que els sindicats "també han de vetllar per millorar el sistema educatiu".
Aquesta senyora s'ha de mirar les nostres demandes. Perquè de drets laborals n'hi ha molt poques, i n’hi ha una gran majoria sobre el sistema educatiu. Quan nosaltres demanem una reducció d'hores lectives no és per descansar més, sinó per preparar-nos millor els continguts de l'aula. Igual que les ràtios: volem atendre millor cada alumne.
Com s'està vivint a les escoles la qüestió del 25% de castellà?
Amb preocupació i indignació. Per un costat, preocupa que uns jutges decretin quin model d'escola catalana hem de tenir, quan la LOMLOE deixa molt clar que la competència en matèria lingüística recau en les comunitats autònomes. I ens indigna perquè la immersió és un model que cohesiona i que crea igualtat d'oportunitats entre els alumnes; i això farà augmentar la segregació.
Sempre han demanat una reducció de ràtios, i fa uns dies Cambray va anunciar que tiraven endavant aquesta mesura. Què en penseu?
Celebrem que finalment s'aposti per una reducció de ràtios a partir d'Infantil 3. Però quan això arribi a 4t de l'ESO passaran molts anys. Hauria d'aplicar-se a I3, primer de primària i primer de la ESO, i així s'aconseguiria arribar a una reducció real de les ràtios en poc temps.