Mantenir la temperatura de la llar i poder pagar les factures. Aquests són els dos indicadors dels quatre que es fan servir per conèixer l'evolució de la pobresa energètica a Espanya van empitjorar el 2020, com a conseqüència de la pandèmia, segons ha informat aquest divendres el Ministeri de Transició Ecològica i per al Repte Demogràfic. "Aquests resultats reflecteixen l'especial dificultat que han patit les llars més vulnerables a l'hora de mantenir una temperatura confortable durant l'hivern i de fer front al pagament de factures durant un any especialment complex a conseqüència de l'impacte de la crisi sanitària provocada per la covid-19", apunta el Ministeri al seu informe d'actualització dels indicadors de pobresa energètica.
L'any 2021, pel que fa a poder mantenir la temperatura de l'habitatge durant l'hivern o l'estiu el 10,9% de la població considera que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l'hivern, davant del 7,6% del 2020, mentre que el 9,6% afirma haver-se endarrerit en el pagament de les factures dels subministraments de la seva llar (6,6% el 2019).
L'indicador de retard en el pagament de factures de subministraments de l'habitatge també ha empitjorat en els darrers dos anys. Els resultats el 2020 van créixer en 3,3 punts i 3 punts, aquest any 2021.
Quatre indicadors
En aquest informe d'actualització s'explica i analitza l'evolució el 2020 de la pobresa energètica a Espanya a través dels quatre indicadors proposats per l'Observatori Europeu de Pobresa Energètica (EPOV) i adoptats a l'Estratègia Nacional de Pobresa Energètica 2019-2024 com a indicadors principals per monitorar-ne el seguiment. L'EPOV estableix com a manifestacions de la pobresa energètica la incapacitat de mantenir una temperatura adequada a la llar, el retard en el pagament de les factures, una despesa energètica excessivament baixa o una despesa en subministraments energètics que és desproporcionada sobre el nivell d'ingressos.
Els dos primers indicadors van empitjorar el 2020 respecte al 2019, mentre que l'indicador de la pobresa energètica amagada, definit com el percentatge de les llars la despesa energètica de les quals és inferior a la meitat de la mitjana nacional, s'ha reduït des del 10,6% 10,3%.
L'últim indicador, el de despesa desproporcionada, que reflecteix el percentatge de llars la despesa energètica de les quals sobre els ingressos és superior al doble de la mitjana nacional, es manté pràcticament inalterada, amb una variació entre el 2019 i el 2020 de només una dècima, des del 16,7% al 16,8%.
Resposta a la pobresa energètica
El Ministeri que dirigeix Teresa Ribera ha destacat que el Govern ja ha desplegat un ampli ventall de mesures en la lluita contra la pobresa energètica, des de la prohibició dels talls de subministrament fins al reforçament del bo social.
A començaments de 2022, el Govern continuarà reforçant la protecció dels consumidors vulnerables sotmetent a informació pública dos projectes de reial decret que inclouran mesures com l'ampliació de la població susceptible de rebre el bo social i la seva renovació automàtica per als beneficiaris.
Imatge principal: Una persona s'asseu a prop d'una estufa elèctrica / Europa Press